Em considero una bestiola més de les que ronden els carrers amunt i avall com les paneroles o les rates pels claveguerams. L'asfalt amb olor de pixums i les muntanyes de formigó que ens rodegen conformen la major part de la vegetació urbana. Les ciutats són boscos de natura morta que s'han convertit en unes Guilleries de plàstic i cartó ploma.
A Barcelona no trobem els perills que es presenten a la natura. Podem embrutar-nos les Gazelle fotent el peu dins d'un bassal a causa d'anar badant mentre veiem com li pispen la cartera a un guiri, però difícilment ens enfonsarem fins al coll en trepitjar un sorramoll; i els animals més salvatges amb els que ens podem topar són el Tekel endimoniat de la veïna del quart o un senglar engolint gasòfia de les escombraries. Així i tot, Barcelona és una ciutat molt perillosa per un fenomen òptic que transforma els objectes, el seu significat i la seva interpretació: els miratges.
Els carrers estan plens de trampes per fer-nos creure que el que tenim davant dels nostres nassos és el que no és. Compte amb aquests bars que guarneixen les parets amb quadres antics de marques de vermut o conyac i on els cambrers porten davantals de pell, tingues ben segur que darrere d'aquest negoci hi hagi un d'aquests grups gastronòmics que presumeixen de calés, però tenen menys ànima que l'ombra d'una canya mal tirada.
Ara és necessari que ens posem el barret d'arqueòleg i que agafem el pinzell i la lupa per analitzar amb deteniment el que tenim al voltant. Quan menys ens ho esperem, i sense adonar-nos-en, la fada Morgana ens seduirà per fer-nos creure que dins d'aquella façana modernista hi ha un oasi d'autenticitat; però, vigila, és probable que et trobis amb una franquícia de cafè d'especialitat.
Podeu seguir la sèrie al canal de Youtube de Nació i a les nostres xarxes socials.