Isabel-Clara Simó: «Si estem convençuts que volem la llibertat, ningú ens aturarà»

Isabel-Clara Simó és tota una institució, i no ho és només per una extensa trajectòria plena d'èxits literaris, sinó també per un inqüestionable compromís amb la pròpia identitat, tal i com demostra un Palau de la Música ple a vessar que s'ha posat dempeus per aplaudir l'entrada de l'autora a platea. Entre sonors crits d'independència, els presents a l'acte de lliurament del 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes li han agraït a l'autora alcoiana una actitud vital i una fidelitat "a una llengua, una cultura i un país".
 
Aquest punt ha estat l'eix central de la intervenció inicial de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural. "Isabel-Clara Simó és una persona compromesa amb aquests tres eixos", ha destacat, en un discurs que ha lloat els mèrits de l'autora nascuda a Alcoi. "Ha conreat diversos gèneres i ha exercit quatre dècades d'activisme cultural, d'articles, de conferències i llibres". Cuixart també ha destacat que Catalunya té "una cultura viva arreu de la nació i aquesta és la nostra aportació a la cultura universal".
 
En aquest sentit, Simó és "un referent cultural del País Valencià, amb un compromís feminista que ens esperona". El president d'Òmnium també s'ha referit a aspectes com el 21% de l'IVA cultural, que ha qualificat de "vergonya", o a la posició de l'estat espanyol pel que fa als refugiats, "molt vergonyant, amb només 1.100 persones acollides". Per acabar, ha expressat que el guardó "relliga passat, present i futur" i que "la cultura és el principal instrument per pensar i sentir".

L'acte ha comptat amb les intervencions de Margarida Aritzeta i de Xavier Bru de Sala. La primera ha afirmat que l'escriptora té "una veu que provoca butllofes i incomoditats", essent una autora que "mai no ha renunciat a la llibertat". El segon ha subratllat el fet que Simó s'hagi sentit "poc estimada, valorada com a escriptora", cosa que ha qualificat com a "símptoma de miopia col·lectiva" que el guardó ha reparat en un "acte de justícia".

Isabel-Clara Simó: "No som lliures"

Isabel-Clara Simó ha començat el seu discurs dient que se sent "honorada i rescabalada" amb el guardó. I ha afegit que els Països Catalans "tenim moltes qualitats, molt bons escriptors, escultors, futbolistes, cuiners, investigadors, metges, economistes, fabricants, de gran anomenada. I, tanmateix, totes les aixetes estan fora del nostre abast", s'ha lamentat. "No podem controlar les carreteres, ni els trens, ni res, perquè no tenim competències. No som lliures".

En un discurs optimista, vigoritzant i precís, Simó ha recordat que "un dia, en contra de la legislació, les dones vam tenir vot", tal com passarà amb les reivindicacions catalanes. "Si estem convençuts que volem la llibertat, no ens aturarà ningú. Ho aconseguirem amb el nostre afany de llibertat". L'escriptora ha citat un fragment d'Alícia al País de les meravelles i un vers de Pere Quart –"una pàtria tan petita que la somio completa"– i ha culminat amb un crit en llatí: "Sapere aude" ("atreveix-te a pensar").
 
Cinquena dona en guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Isabel-Clara Simó (1943) és nascuda a Alcoi i agafa el relleu a Maria-Antònia Oliver com a guardonada de la màxima distinció literària nacional. Simó és la cinquena dona que ho aconsegueix, després de Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008) i la mateixa Maria-Antònia Oliver (2016).

L'escriptora, periodista i política és una de les autores més populars de la literatura catalana recent, guardonada amb premis com el Sant Jordi de novel·la per La salvatge (1993), la Creu de Sant Jordi (1999); el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones (2001); o el Memorial Jaume Fuster de l'AELC a la trajectòria (2013), entre molts d'altres. El jurat ha valorat l'obra immensa de Simó, "una producció extensíssima", en paraules del jurat del guardó.
 
Simó va tenir una irrupció esclatant al món literari català quan, l'any 1978, va guanyar el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre, És quan miro que hi veig clar. D'obra prolífica, ha publicat una cinquantena de títols en pràcticament tots els gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia, guions, reculls d'articles, assaig, memòries. És una de els autores catalanes amb més ressò internacional, com demostra el fet que ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, al basc, al castellà, al francès, al gallec, l'italià, al neerlandès i al suec.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 i s’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El jurat del guardó ha estat format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.