Quan es publiquin aquestes línies, molt probablement jo ja sigui de vacances en un país que ara que escric això encara no conec. Una mica més de quatre hores de vol i un idioma gens intuïtiu que inclou més consonants seguides de les que soc capaç de processar són motius suficients per percebre'l com un indret llunyà. Un d'aquells llocs dels quals abans d'anar-hi, cal informar-se d'un parell o tres de coses. Són les dues o tres coses que tothom que ja hi ha estat t'adverteix: agafa sac de dormir, pren també un antifaç per dormir perquè hi ha poques hores de foscor, etcètera.
Cada vegada hem anat afinant més les recomanacions, en general. Abans et deien quatre coses de viva veu, tu prenies nota mental i deixaves a l'atzar la confiança en la teva pròpia memòria. O es compartien guies de viatge, que ja estaven guixades amb algunes anotacions fetes a mà. Ara, en canvi, ja fa temps que ens enviem els links de llistes de Google Maps. Hi ha qui va una mica més enllà, però, i comparteix la ruta que va fer, els llocs on es va allotjar o els supermercats on va tenir la sensació que va estalviar. Tot informació pràctica, que es comparteix amb només un clic: enviar.
Ara que vaig nord enllà, a un país que tothom que hi ha anat n'ha tornat fascinat i amb ganes de compartir tot el que ha descobert, m'enduc una llista llarguíssima de recomanacions d'amics, coneguts i saludats, totes fetes amb la millor de les intencions. No us podeu perdre això, aquesta excursió val la pena, si podeu heu de fer parada aquí que us encantarà. Però enmig de tota aquesta allau de suggeriments entusiastes, una persona a qui fa anys que no veig, però que tinc en molt bona consideració em va dir que ella recordava aquell viatge com un dels millors de la seva vida i que no em farà cap recomanació perquè "has de fer la teva i descobrir els teus propis racons d'aquell tros de terra. T'agradarà".
El que d'entrada pot semblar una provocació, una resposta insolent o pedant, m'ho vaig prendre com un gran consell, tot i la sorpresa que em va generar. Ens fem un fart de viatjar tots sempre als mateixos llocs. Ens guiem del que veiem a les xarxes d'aquells que fan bones fotos i no tenen cap mania a l'hora de compartir les seves vacances. El cantautor Roger Mas, en alguna ocasió ho ha dit de manera molt més poètica: "ningú crea amb un fang que no hagi estat pastat abans".
Quan es publiquin aquestes línies, molt probablement jo ja sigui de vacances a molts quilòmetres de casa, amb tot de recomanacions sota el braç de llocs, paisatges i racons que no em puc perdre. Algunes d'elles, segurament moltes, les estaré seguint al peu de la lletra, però tot plegat ho donaré per bo si el consell que més hagi aplicat sigui el de fer la meva. Voldrà dir que són les meves vacances, en comptes de resseguir les d'algú altre.
Un riu a Islàndia, en una imatge d'arxiu Foto: Pixabay