Qui li havia de dir fa cinc mesos a Amaia Romero que aquest dijous actuaria al Primavera Sound? De fet, ningú, ni tan sols ella mateixa. "No m'ho hauria cregut. La notícia ha estat tot un impacte, però un impacte molt bo", ha afirmat aquesta tarda en la roda de premsa de presentació del concert que ha fet aquest dijous amb els catalans The Free Fall Band. I així ha sortit a cantar, amb la naturalitat que l'ha fet ser qui és, amb una veu que s'ha apoderat de l'escenari i que ha significat el seu debut.

"És el meu primer concert, no sé ben bé què haig de fer", ha dit, després de cantar Basin Street Blues, el primer tema del vespre, amb ella tota sola al piano. "Jo canto, val?". Dit i fet, sense respir, amb un ampli somriure, deixant enrere el regust amb Eurovisió –"una experiència força dura", ha dit–, sacsejant el racó del Parc del Fòrum on ha fet sonar Alfonsina y el mar, de Mercedes Sosa, i La Malagueña, en un inicia on no ha deixat el piano.

No li ha calgut res més per demostrar credencials: una veu magnífica i la justificació de ser a la programació d'un dels grans festivals de Barcelona com la "diva" de tots. Popular, creïble i reivindicativa com ho són les reivindicacions de veritat: amb tota la naturalitat. Després d'aquest inici d'intimitats compartides, The Free Fall Band ha fet acte de presència amb granotes de color rosa, mentre han sonat Tuya, She's leaving home, The high road (Broken bells), Senza un perche, El mundo extraño i Aeroplane. Reflektor, d'Arcade Fire, ha posat la rúbrica a l'actuació, en un repertori fet "expressament per al Primavera Sound", com ha explicat aquesta tarda.
 
Un repertori per "trencar prejudicis"

Durant la roda de premsa prèvia a l'actuació, Amaia ho tenia clar: amb les imatges preconcebudes o els apriorismes, "cal trencar prejudicis". Una afirmació que no s'allunya ni un mil·límetre d'allò que fa. Sempre mostrant-se tal com raja, oberta a l'espontaneïtat i amb un gust musical eclèctic que desitja abraçar diversos estils, cosa que la manté allunyada del que s'espera d'un participant d'OT, sempre temorosos que el seu pas per l'acadèmia televisiva acabi "tancant portes". No ha estat així, com demostra ella, pletòrica a l'escenari.

"Cal canviar el fet que hi hagi estils musicals incompatibles amb uns altres. Jo em sento molt còmoda en molts estils, i em costa decantar-me només per un", ha assegurat. "Prefereixo cantar amb qui estigui a gust i no esta pendent de fer el que agradi, sinó de fer una cosa que m'agradi a mi abans que al públic". Amb una llarga carrera per endavant, Amaia ha demostrat que té taules, talent i gust per fer grans coses en el món de la música. I per confirmar que, més enllà de modes, gustos i hipsterismes diversos, ella és la gran "diva" de tots.