La bretxa entre el PIB de Catalunya i el de Madrid s’eixampla, però no per una pitjor evolució de la productivitat, sinó pel percentatge dels ocupats respecte de la població total. Catalunya no perd posicions respecte de Madrid perquè la seva força de treball sigui menys productiva, sinó perquè una part major del PIB de Madrid inclou la contribució dels ocupats no residents. És una de les dades que mostra l’informe de conjuntura de la Cambra de Barcelona, presentat aquest dimarts pel president, Josep Santacreu, i el cap del gabinet d’estudis, Joan Ramon Rovira.
La clau de la millor posició de Madrid en el PIB per càpita s’explica per l’extensió del mercat de treball madrileny més enllà dels seus límits administratius. Els treballadors que resideixen a altres comunitats contribueixen així als bons índexs de Madrid, però no compten com a residents, el que incrementa el PIB per càpita madrileny.
És una tendència que, lluny de reduir-se, creix els darrers anys. El PIB per càpita de Catalunya ha passat de ser el 94% del de Madrid l’any 2000 a ser el 83% el 2025. Són disset punts de diferència. I la clau no és la productivitat, sinó la ràtio entre ocupats i habitants. La productivitat (que és el PIB per ocupat) s’ha mantingut estable. “L’economia catalana no és sensiblement menys productiva respecte de la de Madrid -ha afirmat Rovira-, no explica el diferencial”. La productivitat catalana és el 96,8% de la madrilenya el 2025.
La taxa d’atur tampoc presenta divergències (8,4% a Catalunya, 8% a Madrid). La ràtio entre la població activa i la total tampoc és molt diferent: 52,9% a Catalunya, 54% a Madrid. On hi ha la clau? En el PIB per càpita, els ocupats no residents contribueixen al PIB, però no compten com a població resident. El saldo entre els ocupats que treballen a Madrid i resideixen en altres comunitats i els residents de Madrid que treballen fora és molt superior al de Catalunya.Aquesta diferència ha crescut els darrers anys.
Resiliència i alentiment de cara al 2026
El bon comportament del PIB i l’impuls del turisme permeten visualitzar un major creixement de l’economia catalana del que s’esperava, però amb un increment de la inflació, segons l’informe de conjuntura de la Cambra. Joan Ramon Rovira ha afirmat que el context serà de resiliència, però amb alentiment. La Cambra preveu un increment del PIB fins al 2,8% el 2026 i el 2% el 2027.
Rovira ha insistit en què aquestes previsions estan subjectes al marc geopolític, que pot capgirar perspectives. La inflació creixeria quatre dècimes, fins al 3,7%, amb una possible moderació el 2027 (3,4%). El principal motor econòmic és el consum intern, però també es preveu un alentiment. El dinamisme no s’aturarà perquè resta la fase final d’execució dels fons europeus, però la fi dels fons i l’increment de tipus afectarà la inversió.
El bon nivell dels serveis turístics han compensat unes exportacions de béns que s’han estancat en part, tret d eles vinculades al turisme. El que costa més de compensar és l’increment de preus fruit pel conflicte a l’Orient Mitjà, amb la guerra engegada per l’Administració Trump i el seu impacte sobre els preus dels combustibles. La despesa per part dels turistes estrangers creix un 5,2% interanual a l’agost. Una dada que respon en part a la inestabilitat que viuen en destinacions competidores amb Catalunya.
L’impacte de la regularització extraordinària
La Cambra també assenyala que l’afiliació a la seguretat social mostra un bon ritme amb un increment interanual del 2,5% en els primers tres trimestres d’any. La regularització extraordinària d’immigrants és un factor clau en aquest bon nivell d’afiliacions.
Catalunya mostra una tendència d’increment d’edificis acabats, però hi ha una evolució menys definida si parlem d’habitatges en construcció. El creixement del preu dels habitatges continua estan per sobre dels salaris. El repunt de l’euríbor (un 3,2% el setembre) encareix les hipoteques i fa encara més difícil accés a l’habitatge. I l’elevat nivell dels preus reduirà la demanda. Hi ha un increment del 17,4% d’habitatges en construcció entre gener i maig, però això és un nivell semblant al que ha passat els darrers anys.
