Foment del Treball ha reclamat l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat en un context d'afebliment econòmic i menys creixement que l'any passat. Uns comptes prorrogats tindria un impacte negatiu, especialment pel que fa a inversions en infraestructures que tenen una capacitat d'arrossegament important. Salvador Guillermo i Valentí Pich, responsables d'Economia de la patronal, han demanat "menys línies vermelles i més línies grises, que és fer servir el cap".
Ha estat una manera de referir-se, indirectament, al veto als comptes enunciat pels comuns si no es fa recular el projecte del Hard Rock. Ho han dit aquest dilluns en la presentació de l'Informe de Conjuntura. També Junts ha presentat una esmena a la totalitat dels comptes catalans, després de subratllar les discrepàncies amb el Govern pel que fa a política fiscal, especialment en l'impost de successions, que el partit de Carles Puigdemont vol eliminar.
Salvador Guillermo, responsable d'Economia de Foment, ha destacat el fort augment de l'endeutament públic, que entre el 2007 i 2022 ha estat del 69,1% del PIB, quan a Alemanya ha estat tan sols de l'1,9%. A França ha estat en el mateix període del 47,3% i a Itàlia del 37%. Una realitat que ha fet que Guillermo hagi incidit en la "gravetat" que suposa en aquest context un increment del dèficit públic. Foment defensa la necessitat de "reduir-lo de manera progressiva". L'informe apunta a l'horitzó a una reducció dels tipus d'interès de cara a l'estiu. Una caiguda que probablement serà gradual per "prudència", però que tindrà un impacte positiu en les inversions.
Valentí Pich, president de la comissió d'Economia de Foment, ha incidit en la crítica a l'endeutament públic i ha subratllat que hi ha dades preocupants com l'augment dels costos per a les empreses, que s'han accentuat, la pèrdua en la renda mitjana i que junt al dèficit públic són considerats per la patronal un llast per a l'economia.
L'economia catalana i l'espanyola han crescut per damunt de la mitjana europea, en un context de creixement suau de la UE per aquest 2024, que podria ser del 0,9% i ja superior a l'1,7% de cara al 2025. El PIB espanyol va créixer un 2,5% i el català un 2,6%. Aquesta és una de les dades més destacades de l'Informe de Conjuntura presentat aquest dilluns per la patronal Foment del Treball.
L'informe assenyala que l'economia de l'eurozona va evitar el risc de recessió l'any passat i el PIB es va mantenir estable. La forta creació d'ocupació donada en els darrers mesos, amb una recuperació sensible del sector turístic, és un altre element important. A Espanya l'ocupació ha crescut en unes 800.000 persones i d'unes 200.000 a Catalunya. Les xifres d'afiliació a la seguretat social són de 3.698.533 persones a Catalunya i 20.708.382 a l'estat espanyol.
Pel que fa a la inflació, hi va haver un repunt en el mes de gener amb un increment de l'IPC a Catalunya del 3,3% i del 3,4% a Espanya. Però s'ha produït un descens de la inflació subjacent, que ha estat del 3,6% a Espanya i del 3,7% a Catalunya. Una dada que indicaria que l'amenaça que va suposar l'increment de preus de l'energia ja sembla superada. La inflació subjacent sembla confluir amb la de la inflació global. L'IPC del febrer ja ha estat menor, del 2,8%.
Guillermo ha assenyalat que els fons europeus Next Generation són "una bala de plata" per reforçar la tendència al creixement. "No n'hi haurà altra", ha dit. Ha recordat que així com la primera partida van ser ajudes directes que no cal tornar, els 70.000 milions que integren la segona part dels fons cal tornar-los.
Quan fa un mes de la declaració d'emergència per la sequera, Foment ha reclamat una planificació de les inversions necessàries. Guillermo ha recordat les propostes defensades per Foment, com la necessitat d'articular algun mecanisme de transvasament, "concret, no estructural, momentani per a situacions de crisi".