“No podem perdre temps”. L’exprimera ministra de Finlàndia Sanna Marin ha estat molt explícita a l’advertir sobre els riscos que afronta Europa en l’actual escenari internacional. Marin ha estat la convidada principal de la 14 edició del Fòrum FemCat que s’ha celebrat aquest dimarts al Palau de la Música. Sota el lema Complicitat, Compromís, Coratge, Catalunya, el lobi empresarial catalanista ha analitzat els reptes del moment geopolític i econòmic.
Si coratge ha estat un dels mots que ha aplegat aquesta trobada d’empresaris, la figura de Marin va com anell al dit. La líder socialdemòcrata va governar en un moment ple de riscos perquè li va tocar gestionar la pandèmia del covid i l’impacte de la invasió russa d’Ucraïna. Després de l’inici de la guerra, Finlàndia i Suècia van demanar l’ingrés a l’OTAN. Marin ha advocat per invertir més en defensa.
Marin ha estat molt explícita a l’hora de cridar a despertar davant un seguit d’amenaces que la UE ha de gestionar. “No podem deixar que Ucraïna s’enfonsi. Si això passa, Rússia no s’aturarà”, i ha considerat prioritari que Moscou accepti l’actual arquitectura europea. La política finlandesa ha repetir que “el món ha canviat, estem davant una guerra europea i Europa encara no és prou conscient de la seva dependència respecte dels Estats Units i la Xina". Marin ha assegurat que només la cooperació entorn els valors i “una visió clara de les accions a fer” i institucions fortes ajudaran les petites nacions a sobreviure en un món que s’ha fet més perillós.
Rússia ha anat per a Ucraïna, la Xina a per Taiwan
Des de Catalunya aquest discurs pot sorprendre, però Marin ha subratllat que ella sabia del que parlava perquè ho feia com a “veïna” de Rússia. Alhora, ha alertat que la Xina té al cap encerclar i apoderar-se de Taiwan. Una situació que planteja interrogants sobre quin seria el paper dels Estats Units en una crisi així. La caiguda de Taiwan, a més, tindria impacte directe sobre l’economia europea.
Després de la seva intervenció, en un diàleg amb Pol Antràs, economista de Harvard, Marin ha donat per morta a la pràctica l’Organització Mundial del Comerç (OMC), després de l’actuació xinesa vulnerant les normes internacionals: “Europa juga en una lliga en la qual els seus competidors segueixen unes altres normes”.
El model sud-coreà d’innovació
Com es genera complicitat per competir en condicions? Mariona Sanz, directora d’Innovació i Desenvolupament de Negoci al Barcelona Supercomputing Center (BSC); Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, i Taekyu Lee, de l’Institut de Recerca Econòmica de Corea del Sud (KERI), han debatut sobre això. Lee ha explicat el model sud-coreà d’innovació, amb una estratègia a llarg termini amb participació del sector públic, el privat i les universitats, centrat en objectius clars, com el que va suposar un salt en exportacions a partir dels 60.
Lee ha explicat el que fa el KERI, que actua com a vincle entre empreses i govern, filtrant les necessitats del sector privat, que actua amb “disciplina”: el govern aporta recursos i infraestructura logística a les empreses, però aquestes han de respondre amb resultats. El coreà ha insistit molt en la necessitat que el procés sigui molt formal, amb compromisos clars i explícits per part de tots els actors.
Sanpera ha explicat el que fa la seva empresa del sector de l’espai i ha transmès optimisme a l’auditori, destacant el paper de Catalunya com a pol d’atracció. L’emprenedor ha explicat que la Generalitat va aportar el primer dels onze satèl·lits que ara Sateliot té a l’espai i ha elogiat l’aposta del Govern pel sector. A la seva empresa treballa gent de divuit nacionalitats diferents. El repte ve quan es tracta d’escalar: “A partir dels 100 milions d’euros, les coses es compliquen” i ha demanat més suport financer a la innovació.
Innerarity: "Caldria un parlament de l'algoritme"
Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política de la Universitat del País Basc i Mònica Casabayó, professora d’Esade, han aportat la mirada de l’ètica humanista a l’actual marc de revolució tecnològica. Innerarity ha demanat diferenciar entre innovació i automatització, i ha considerat absurd que s'estigui produint un pols entre persones i màquines: “Seria cert si humans i màquines fessin les mateixes coses. Però el que hi ha és una lluita entre humans que empren màquines i altres humans que empren màquines”.
Innerarity ha considerat que un futur desitjable ha de ser “negociable” i s'ha queixat de la poca diversitat de l'algoritme: "Hi ha poca feminitat en les recomanacions, manca més mirada femenina, hi ha poc català, gairebé res de basc. Hem de crear una manera de parlament de l'algoritme". El filòsof ha criticat que s'hagi comprat el relat de la fragilitat europea: "No ens creguem el discurs del competidor". Ha apuntat al resultat de les midterm -amb el rebuig als grans centres de dades sense control- com una aproximació de la societat nord-americana a les posicions europees.
El president del Parlament, Josep Rull, ha tancat la jornada, explicant que venia de l'encontre amb una delegació del Parlament de Califòrnia, que considera Catalunya "un soci fiable". "A vegades han de venir de fora per saber on som", ha dit. Rull ha afirmat que a Catalunya hi ha visió estratègica, com mostra el lideratge en ciències de la salut o biomedicina. Ha recordat l'èxit de la UOC, la primera universitat a distància d'Europa, o el Pla Delta, amb el desviament del Llobregat i l'ampliació del port, amb el nou moll Prat. "A la Generalitat governava CiU, a Barcelona el PSC, al Prat Iniciativa. I ens vam entendre".
Al llarg del fòrum han quedat definides les dificultats d'Europa en una cursa contra-rellotge enmig de la pugna per l’hegemonia tecnològica. Però també ha quedat clar que la UE disposa de prou talent perquè no s’hagi dit la darrera paraula i que alguns sectors de l’economia catalana estan fent els deures.
