29
d'abril
de
2014
El Ripollès va viure entre finals del 2000 i inicis del 2001 l'angoixa d'un dels pitjors accidents de muntanya al Pirineu. Després d'un matí de bon temps, el torb es va aixecar el 30 de desembre i va atrapar diversos excursionistes. En diverses zones van acabar morint nou persones, de les quals set a l'entorn del Balandrau en un dels operatius més complexos que es recorden. Aquesta recerca s'ha convertit en cas d'estudi en una jornada celebrada a l'Institut de Seguretat Pública on hi han participat unes 250 persones.A banda del tràgic accident del Balandrau, els experts en rescats i salvaments han analitzat l'accident al Mont Maudit als Alps francesos, el juliol del 2012, on van resultar afectats 23 alpinistes i van morir nou persones entre les quals el santjoaní Esteve Martínez.
El cas de l’accident al Balandrau s’ha analitzat des de la perspectiva dels Bombers, de les afectacions mèdiques i de la situació meteorològica. Joan Borràs, responsable de la Unitat Tècnica dels Grups d’Actuacions Especials (GRAE) de Bombers de la Generalitat de Catalunya ha explicat els diferents aspectes que van provocar un dels accidents més greus que hi ha hagut al Pirineu català i que va implicar un desplegament de mitjans sense precedents en una emergència de muntanya: a banda del torb que es va produir i que va generar unes temperatures extremes i escassa visibilitat, la neu acumulada amb les nevades dels dies anteriors, el bon temps, la presència de molta gent a la muntanya pel període vacacional i el retard en les alertes als serveis d’emergències van ser factors determinants de la gravetat de l’accident, que va causar set víctimes mortals i que es van afegir a les dues persones que havien perdut la vida hores abans a la zona de la Coma de l'Orri.
El cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Antoni Ricard, ha exposat els diferents tipus d’hipotèrmia i el tractament que poden fer els actuants. Finalment, Tomàs Molina, cap de meteorologia de Televisió de Catalunya, ha reflexionat sobre la necessitat de coordinació i el seu paper en la reducció de situacions vulnerabilitat. En aquest sentit, tots els participants han destacat la importància de la cooperació i col·laboració dels diferents cossos operatius i organitzacions per dur a terme una gestió de l’emergència eficaç i a la corresponsabilitat de la ciutadania per evitar situacions de risc.Cal recordar que les tasques de recerca no es van donar per finalitzades fins al 24 de març quan es va localitzar el cos de la darrera excursionista desapareguda, a la part baixa del torrent de la Fontlletera. Aquell hivern va ser tràgic ja que el 22 de gener dos excursionistes més van morir per una allau a l'entorn del Costabona.
La meteorologia de la tragèdiaEn el cas del desembre de 2000 al Balandrau, els dies 28 i 29 van haver febles nevades amb vent de nord-oest NW moderat, de fins a 80 km/h, segons analitza Nèstor Gómez, meteoròleg del 324.cat. El dia tràgic va ser el 30, d'un matí assolellat i en calma es va passar a una nevada feble i vent molt fort, amb un cop màxim de 136 km/h, que va aixecar la neu sense consolidar dels dies anteriors. La situació es va agreujar més per la forta davallada de les temperatures que van caure fins els -16 graus. La temperatura de sensació, amb aquestes temperatures i cops de vent, és de -30 a -35 graus.