L’aturada del derbi madrileny de diumenge passat pel llançament d’objectes des de la graderia contra Thibaut Courtois, el porter madridista amb passat matalasser, ha tornat a posar damunt la taula el problema de la violència en el món del futbol protagonitzada per grups ultres amb estrets vincles amb l’extrema dreta. En aquest cas, els protagonistes del trist succés que ha tornat a projectar una imatge molt negativa del futbol estatal, han estat els ultres del Frente Atlético, un grup que formalment "no existeix", segons declara el president de l’Atlètic de Madrid, però que continua molt present en el dia a dia del club matalasser tal com van demostrar les converses que els seus membres, alguns encaputxats, van mantenir amb Simeone i diversos jugadors just després que l’àrbitre hagués aturat el partit. Aquesta circumstància resulta encara més vergonyosa quan hom descobreix la història negra que ha caracteritzat aquest grup ultra i que està plagada d’episodis de feixisme i de violència tal com us exposem a continuació.
1. Un nom i uns orígens associats al feixisme
El Frente Atlético es va crear formalment l’any 1982 partint de diverses penyes i grups d’animació que tenien la seva arrel en la Peña Fondo Sur, nascuda la temporada 1968-69 al gol sud de l’estadi matalasser. Després de presentar el seu projecte ni més ni menys que a Vicente Calderón, el president de l’Atlètic de Madrid i personalitat de pública i coneguda filiació franquista, aquest mateix va suggerir als seus membres que bategessin el nou grup amb el nom de "Frente Atlético", en honor al Frente de Juventudes, l’organització juvenil de la Falange, de la que molts dels promotors formaven part. Els orígens del nou grup ja evidenciaven dues de les seves característiques al llarg de la història: la complicitat amb la zona noble del club i els seus vincles amb el feixisme.
2. Un primer braçalet obertament nazi
D’acord amb la ideologia feixista de bona part dels seus promotors, el primer material que el nou Frente Atlético va posar a la venda era un braçalet inspirat en el dels militants del Partit Nazi. Així, doncs, aquell primer element identificatiu dels integrants del grup era de color vermell, amb un cercle blanc i amb una calavera negra acompanyada de les inicials FA, reproduint així un dels emblemes més característics del nazisme. Tot i que el braçalet pretenia jugar amb el fet que els colors de l’Atlètic són el blanc i el vermell, la declaració d’intencions era més que evident.
3. Una secció «dura» per contrarestar la «tebiesa»
Cal tenir present que la fascinació que despertava la proposta d’una animació a l’estil italià al Vicente Calderón va apropar molts joves afeccionats de l’Atlètic al grup, atrets pels càntics i pels tifos que el Frente Atlético realitzava. Aquesta circumstància va provocar que fins i tot existissin al seu si seccions, és a dir fraccions dins del grup amb una estructura pròpia, que abracessin ideologies diferents de la dominant com és el cas de la Red Star, de simpaties obertament comunistes. Per contrarestar el que consideraven com una mostra de tebiesa, els sectors feixistes més extremistes van impulsar la secció Bastión, que agrupava el feixisme més radical i violent.
4. La caça al basc i l’assassinat d’Aitor Zabaleta
Va ser precisament aquesta secció la responsable d’un dels fets més negres en la història del Frente Atlético que no és altre que l’assassinat, el 8 de desembre de 1998, de l’afeccionat guipuscoà de la Reial Societat, Aitor Zabaleta, que havia viatjat a Madrid per veure el partit de vuitens de final de la copa de la UEFA que enfrontava l’equip basc amb l’Atlètic. Aquell vespre, els integrants del Frente Atlético es van lliurar a una cacera al basc que es va concretar en l’apunyalament de Zabaleta, prop del Vicente Calderón. El responsable material de l’assassinat va ser Ricardo Guerra, un neonazi membre de la secció Bastión, de qui tot sovint el Frente Atlético va reclamar la llibertat des d’una graderia que en repetides ocasions cantava, menyspreant la memòria de la víctima, "Aitor Zabaleta era de l'ETA".
5. Amenaces contra els seus propis jugadors
La violència ha estat una pràctica recurrent en la història del Frente Atlético com ho demostra la seva irrupció, el maig de 2005, en un entrenament per amenaçar els seus propis jugadors i el cos tècnic de l’equip fins al punt d’acabar forçant-los a abandonar el terreny de joc. Aquelles impactants imatges, on un home vestit amb americana i corbata i un passamuntanyes amb els colors de l’equip arribava a amenaçar de mort els futbolistes atlètics, van fer la volta al món. Tot i això, no era la primera vegada que el Frente Atlético intimidava els seus propis jugadors. Uns anys abans el grup ja havia mostrat una pancarta desitjant la mort de Kiko Narváez, que s’havia negat a finançar els seus desplaçaments a través d’una mena d’impost revolucionari que molts jugadors pagaven per evitar problemes amb qui ostentava un notable poder al Vicente Calderón.
6. Un tifo en honor dels soldats del Tercer Reich
Recuperant el fil històric del seu primer braçalet, que com hem vist estava obertament inspirant en el que duien els membres del Partit Nazi, el 17 de maig de 2009 el Frente Atlético va exhibir un tifo al gol sud del Vicente Calderón que va generar gran indignació entre molts simpatitzants atlètics i que va acabar amb una sanció contra el club per part de la Comissió Antiviolència. La vergonyosa coreografia consistia en l’exhibició d’una pancarta que resava "La nostra lluita. La nostra glòria" acompanyada de la imatge d’un soldat de la Wehrmacht alemanya disparant amb un fusell i dels colors blanc, vermell i negre. Tant el lema, inspirat en l’obra d’Adolf Hitler, com la tipografia i els colors no deixaven cap mena de dubte de la inspiració nazi del tifo que serà recordat com un dels més vergonyosos que s’ha vist mai en un camp de futbol estatal. Gairebé a l’alçada, aquell mateix any, el Frente Atlético en va realitzar un altre amb la consigna franquista “Tornaran banderes victorioses” deixant ben clar quins eren els seus referents ideològics.
7. Jimmy, el segon crim del Frente Atlético
El 30 de novembre de 2014, el Frente Atlético va perpetrar el segon assassinat de la seva història. Si 16 anys abans la víctima havia estat el basc Aitor Zabaleta, en aquesta ocasió el mort va ser el gallec Francisco Javier Romero, més conegut com a Jimmy, un membre dels Riazor Blues a qui diversos integrants del Frente Atlético van llençar al Manzanares després d’haver-lo colpejat durament abans de l’inici del partit que havia d’enfrontar els matalassers amb el Depor gallec. El segon crim en la història del Frente Atlético va tornar a commocionar el futbol estatal. Al salvatge assassinat s’hi va afegir la impunitat de la qual han gaudit els seus perpetradors que no han estat condemnats pel fet. Una situació que posa en evidència la tebiesa amb la qual massa sovint han estat tractats els grups feixistes de caràcter violent.
8. El Frente deixa de ser oficialment una penya atlètica
L’assassinat de Jimmy va comportar que l’Atlètic de Madrid decidís donar de baixa el Frente Atlético com a penya oficial del club. Més que aquesta decisió, el que sobta és que ho hagués continuat sent després del crim d’Aitor Zabaleta i del llarg historial de violència i de proclames obertament nazis i feixistes que havien caracteritzat el grup al llarg de la seva història. Tot i això, el Frente Atlético ha continuat mantenint una activitat pública i notòria i els seus membres han entrat normalment tant al Vicente Calderón com al Metropolitano sense penjar, això sí, la seva pancarta al gol sud d’aquests estadis. Aquesta és l’excusa que esgrimeix el president de l’Atlètic, Enrique Cerezo, per no perseguir el grup. Des del seu punt de vista no existeix, ja que se’l va donar de baixa com a penya. Una excusa de mal pagador a l’altura de les seves declaracions afirmant que l’afició de l’Atlètic "no és ni racista ni antiracista". Com si fos el mateix.
9. El racisme, a l’ordre del dia
Precisament les manifestacions racistes han estat una constant al llarg dels anys d’existència del Frente Atlético. En els darrers temps, una de les víctimes predilectes dels ultres ha estat Vinícius Júnior, el futbolista brasiler del Reial Madrid, a qui el Frente Atlético ha dedicat múltiples insults i de qui fins i tot va arribar a penjar un ninot en la prèvia d’un derbi madrileny. Aquestes manifestacions evidencien que el racisme és un altre dels trets distintius d’un grup que té en el seu punt de mira no només a la població negra sinó també a la immigració magribina i hispanoamericana, com ho demostren els crits que van proferir durant un dels partits de l’equip juvenil atlètic afirmant que "el Retiro és espanyol, no és un parc de l'Equador".
10. Pluja d’encenedors i diàleg amb caputxes
L'últim episodi en aquesta llarga crònica negra és el que es va viure diumenge passat durant el derbi madrileny que va acabar interromput temporalment pel llançament d'objectes des de la graderia. Abans de l'inici del partit, el Frente ja n'havia fet de les seves amb càntics racistes contra Vinicius tot cridant "És diferent, Vinícius és diferent". La vergonya es va accentuar, però, amb el llançament massiu d'encenedors contra Thibaut Courtois després que aquest celebrés el gol que havia marcat el Reial Madrid. Aquesta circumstància va aturar el partit i va provocar l'escena surrealista de l'entrenador i de diversos jugadors atlètics dialogant amb ultres encaputxats per tal que el partit es pogués reprendre. Una situació vergonyosa que ha tornat a treure els colors al futbol estatal i que evidencia que la violència i la difusió del discurs racista i feixista des de les graderies continuen ben presents, com a mínim a l'estadi de l'Atlètic de Madrid. Un fet que hauria de dur a una reflexió i a una actuació decidida per erradicar unes pràctiques no tenen cabuda en el món de l'esport.