Jesse Owens, l'afroamericà que va espatllar la festa a Hitler
Pocs Jocs Olímpics han estat tan premonitoris com els que va acollir Berlín el 1936. La tossuderia del COI, que havia elegit el país amfitrió abans de l'arribada d'Adolf Hitler al poder, va portar el món a fer el joc a un règim racista tot i les moltes reticències. Si bé, un atleta nord-americà negre va espatllar la festa nazi i va obligar el dictador a presenciar les seves quatre medalles d'or.
Jesse Owens (Estats Units, 1913-1980), fill d'una família humil del sud del país, va guanyar l'or en salt de longitud, 100 metres llisos, 200 metres llisos i 4x100, i es va convertir en la cara -negra-de l'esdeveniment que havia de servir per legitimar el règim que quatre anys després desfermaria la pitjor guerra que mai ha vist la humanitat. Hitler assumia les seves victòries com un desafiament i va arribar a abandonar la tribuna mentre Owens rebia la medalla, però no va poder evitar alguna breu salutació i, fins i tot, una carta de felicitació.
El contrapoder de l'atleta va anar, però, molt més enllà del seu paper a la pista. L'abraçada amb Luz Long, el gran rival alemany engrandit per la premsa nacional com una icona del règim, va acabar de tirar per terra el missatge que pretenia el partit nazi. De fet, van establir una amistat que va perdurar fins a la mort de Long a la Segona Guerra Mundial.
Text: Marc Orts
