Falten pocs dies per l'inici dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i la ciutat brasilera no complirà amb moltes de les promeses realitzades. El Comitè Olímpic Internacional ha ampliat en nombroses ocasions els terminis d’entrega i ha intentat transmetre missatges de tranquil·litat, però ni així ha aconseguit aturar un ambient molt tens. Unes instal·lacions plenes d’errades, una mobilitat deficient i una segureta posada en dubte, han perjudicat la imatge d’un país immers en una greu crisi econòmica i política. La capacitat carioca per organitzar un esdeveniment de tal magnitud s’ha posat totalment en entredit. Una telenovel·la de mala qualitat, que no és digne d’un país de l’Amèrica del Sud.

Les instal·lacions

La construcció de les seus olímpiques ha generat molta controvèrsia. Les previsions gairebé no s’han complert en cap obra. El velòdrom del ciclisme en pista fa poc que es va inaugurar. El retard va impedir la celebració d’una competició per provar la instal·lació entre el 30 de març i l’1 d’abril. Els maldecaps no s’han aturat en tot el procés amb un plànol arquitectònic equivocat i unes relacions entre l’Ajuntament i l’empresa responsable, Tecnosolo, que han acabat com el rosari de l’aurora i la companyia en fallida. La col·locació de les grades, el centre de premsa o l’anivellament de la rampa d’accés a la pista han estat les darreres modificacions. De totes maneres hi ha zones que seran impossibles de corregir i es taparan per intentar-ho dissimular.
 
L’Estadi Olímpic, clausurat entre els anys 2013-15 per risc de caiguda de l’anell superior que el cobreix, també ha estat al centre de l’huracà. A cent dies del començament dels Jocs no tenia instal·lada la pista d’atletisme.  A més, hi ha hagut talls de subministrament d’electricitat i aigua a causa de l’impagament de les factures per valor de 225.000 dòlars.

Un dels que havia de ser un dels grans llegats dels Jocs, la neteja de la Badia de Guanabara, on es celebrarà la competició de vela, tampoc serà una realitat. Amb prou feines s’arribarà al 60%, lluny del 80% promès per l’organització. Continua sent un autèntic niu d’escombraries. El nombre de depuradores no ha estat suficient per netejar tots els residus domèstics dels milions d’habitants de Rio i de les indústries. A més, l’aigua està plena de bacteris contagiosos, que ja estan arribant a la platja de Copacabana, on competiran els nedadors d’aigües obertes i els triatletes. 

Un altre recinte a mitges tintes és l’Estadi de vòlei platja de Copacabana. Les obres es van haver de parar durant un temps perquè no tenia tots els permisos mediambientals. Un cop reiniciades, les fortes onades van perjudicar seriosament l’estructura. 

Finalment, l’hipòdrom, el camp de golf, els centres de tennis i natació també han tingut problemes. Sense anar més lluny, durant la celebració del preolímpic de natació del mes d’abril, la instal·lació aquàtica va patir un tall de llum que va obligar a suspendre una hora l’activitat esportiva.

La mobilitat

La mobilitat també ha generat un intens debat. El metro de la línia 4 havia d’unir la zona sud de la ciutat amb la Barra de Tijuca, on es celebren la gran majoria de les proves. El temps de trajecte entre un lloc i l’altre es reduïa d’una manera considerable De dues hores a tretze minuts. La construcció ha patit constants retards en la seva execució. Tot just, a finals del mes d’abril es van acabar les excavacions del túnels. Les obres iniciades el juny del 2010, han vist com el pressupost s’ha disparat, com a mínim, 21 vegades més del que estava previst. Dels 122 milions de dòlars als 2.561.
 
Finalment, malgrat tots aquests entrebancs s’inaugurarà uns dies abans dels Jocs, però amb un ús exclusiu per a la família olímpica. Només els atletes, els espectadors amb la targeta especial de transport dels Jocs i les persones acreditades podran utilitzar-lo. Amb tot la ubicació de l’estació de Tijuca, situada a l’altra punta del Parc Olímpic, obligarà a la gent a desplaçar-se en autobús.

A més, la Ciclovia de Niemeyer, que rodeja la costa sud de la ciutat, continua tancada, després que a l’abril una onada n’enfonsés una part i provoqués la mort de dues persones i   incrementés fins a onze el nombre de víctimes. 

La seguretat

A mesura que s’aproxima l’inici dels Jocs, la violència s’incrementa a Rio de Janeiro. Robatoris, homicidis... Així ho afirmen les dades publicades per l’Institut de Seguretat Pública. Durant el segon trimestre del 2016, els assassinats han crescut un 17%, i els furts un 38%. I per si no n'hi hagués prou, l’alerta per terrorisme és de nivell quatre i en els darrers dies la Policia Federal Brasilera ha detingut 12 persones sospitoses de preparar atemptats de cara als Jocs. 

L’operatiu de seguretat més ampli de la història olímpica, format per 85.000 homes i 250 oficials de més de 55 països, tindrà la difícil missió de vetllar per la protecció dels Jocs. Aconseguirà Rio ser una ciutat segura almenys per unes setmanes?