Per què es diu "cant" i no "himne" el Cant del Barça? Per què diu "mai ningú no ens podrà tòrcer", en comptes de "vèncer"? Per què Josep Maria Espinàs mai va anar a la guerra contra el club pels royalties de la cançó? Tot plegat ho explica el mateix autor en un manuscrit fins ara inèdit que ha treballat el filòleg i periodista expert en la seva obra Pep Antoni Roig i ha inclòs en el llibre L'aire de les coses.
Durant el procés de gestació de l'himne, explica Roig, Espinàs va optar per la terminologia de "cant" perquè entenia que "és una expressió popular i col·lectiva". Alhora, va escollir la frase "mai ningú no ens podrà tòrcer" i hi va excloure la paraula "vèncer" perquè volia donar el missatge que el que és impertorbable dels catalans és "ser allò que són".
Fa mesos em va arribar a les mans "L'estranya història del Cant del Barça", el manuscrit d'un llibre inèdit de Josep M. Espinàs que mai no va veure la llum i que explica coses molt poc conegudes sobre l'himne blaugrana.
— Pep Antoni Roig (@quadern_tactil) April 11, 2024
Us les explico.
👇 pic.twitter.com/vt0sbmr4o5
Sobre les disputes amb la directiva de Josep Lluís Núñez pels royalties de la cançó, Espinàs escriu: "Soc barcelonista i no em barallaré mai amb el Barça". Per això, no va lluitar per obtenir-los i va haver de ser amb el primer mandat de Joan Laporta i la posterior presidència de Sandro Rosell que se li retornessin aquests drets. Els diners, però, van anar a parar íntegrament a Unicef i a la seva filla Olga.