De Guillem Balagué (Barcelona, 1968) es pot dir sense por d'equivocar-se que és un dels periodistes esportius catalans més influents del món. Més de 20 anys sent la cara del futbol espanyol al Regne Unit -on fins i tot és el president d'un club de novena divisió-, expert en futbol internacional i amb presència en mitjans com Sky Sports, la BBC o la CBS ho demostren. A més, en la seva faceta d'escriptor, ha publicat biografies de Leo Messi i Pep Guardiola, dues de les persones més importants de la història del Barça. Ara, presenta un nou llibre anomenat Capitans (Grup 62), per repassar i parlar amb alguns dels més importants de la història del club.
En aquesta entrevista amb Nació, Balagué assegura que Xavi "ja ho ha fet tot" i creu que no es repensarà la decisió de marxar, a la vegada que mostra la seva predilecció per Roberto De Zerbi. A més, assegura que veu el retorn de Guardiola i Messi al Barça en un paper d'assessor, com va fer Johan Cruyff. Sobre la imatge internacional del club, assegura que ha quedat "danyada" per la crisi esportiva, econòmica i institucional dels últims anys, i lamenta que històricament ha estat un club "dividit".
Comencem parlant del seu nou llibre. Si ho pogués definir en cinc paraules, què creu que ha de tenir un capità del Barça?
Personalitat, consistència, lleialtat, empatia i capacitat de comunicació.
Ser capità al Barça és diferent respecte a altres clubs del món?
Crec que no. I és un dels descobriments del llibre. El Barça té unes connotacions històriques i socials molt òbvies, i jo pensava que un capità n'era conscient i alimentava la narrativa del club. Però el que he trobat és que el capità es preocupa pel vestuari i pel grup humà. Pensa en el jugador despitat, en què es compleixin les ordres de l'entrenador, protesta a l'àrbitre. En el fons, tot el que té a veure amb el context emocional del futbolista. I no va més enllà.
Si se n'hagués de quedar amb un, quin creu que és el millor capità de la història del Barça?
Alèxia Putellas. Com les altres capitanes que ha tingut el Barça, han hagut de lluitar no només pel seu grup, sinó també per la seva existència. Han hagut de reequilibrar una discriminació que no sempre ha sigut inconscient. Han passat per mil lluites, i si n'han sortit guanyadores, és perquè són completes com a líders.
Amb aquesta descripció, em ve al cap Aitana Bonmatí.
Serà la següent, sense cap mena de dubte. Té una cosa més espontània. Alèxia ha hagut d'adquirir una consciència social que no tenia de petita. En canvi, Aitana ve d'una generació que ha vist la lluita i té molt clar el que està bé i el que està malament. Tot plegat la fa molt bona líder de cara al futur.
"De tots els capitans de la història del Barça, Alèxia Putellas és la millor"
Vostè entrevista Xavi en el seu llibre. Ell va ser capità "accidental" pels problemes físics de Puyol i va ser un líder. Què li ha semblat el seu pas per la banqueta?
A mi m'agradaria fer-li una pregunta d'aquí a uns anys, i és que si li hagués agradat equivocar-se, guanyar i perdre amb altres equips abans d'arribar al Barça. Això l'hauria preparat més per fer front a les mil i una coses amb les quals han de lluitar els entrenadors. Al final, si analitzés el que ha fet Xavi, cada any li han tret qualitat i quantitat i, malgrat això, ha estat competint. La seva capacitat de gestió ha estat limitada per la situació financera del club.
La clau hauria estat que les expectatives i la realitat estiguessin més a prop, perquè si crees una expectativa que és il·lògica, al final això acaba provocant frustració. Es tracta de rebaixar les expectatives per fer-la congeniar amb la realitat. Però bé, el cas és que Xavi ha reconduït la situació i se'n pot anar a casa content.
En l'entrevista, Xavi menciona noms com De Zerbi, Klopp o Luis Enrique. Vostè apostaria per l’actual entrenador si s'ho repensa, o situaria algun dels relleus que sonen?
Tinc la sensació que Xavi ja ho ha fet tot al Barça i que marxarà. Perquè els problemes que el van fer anunciar l'adeu continuen i continuaran sent els mateixos. El Barça pateix econòmicament, es rebaixarà el nivell de la plantilla perquè s'han de vendre jugadors, s'han de rebaixar les expectatives. No tinc clar quin és el projecte del Barça. Xavi és un bon escut per a la directiva, però se l'hauria de deixar anar. Perquè al Barça cal tenir energia, i es continuarà lluitant a contracorrent.
"Crec que Guardiola té el somni flotant a l'aire de ser president del Barça"
Si l'objectiu és l'estil Barça, s'ha de portar un entrenador en aquest sentit. Però no em queda clar el què es vol. Ara bé, si he de recomanar un entrenador al Barça, a l'Arsenal o al Manchester City, que són tres equips que entenen el futbol de la mateixa manera, escolliria Roberto De Zerbi.
De qui també parla Xavi és de Guardiola. Vostè que el coneix bé, el veu algun dia tornant a can Barça?
Li queda un any més com a entrenador de clubs. Ja ha guanyat un munt de coses i s'ha alliberat amb la victòria de la Champions. Després tocarà descansar i agafarà una selecció, ja veurem quina, perquè tindrà moltes ofertes. I quan hagi descansat de tot i es cansi de jugar a golf, veurem on està al Barça. És el club del Pep, però també sap que està dividit i que per ser president o líder d'un projecte li has de dedicar la vida. I ell ja ho ha donat això. Serà complicat, però té el somni flotant a l'aire de ser president. Però quan toqui decidir, a veure com ho veu tot. Perquè potser li és més còmode el paper de Johann Cruyff en els últims anys, de ser allà per assessorar quan faci falta més que posar la cara.
Amb qui també ha conversat i coneix molt bé és Messi. Ell sí que ha dit molts cops que vol tornar al Barça. En quin paper el veu?
És una de les preguntes que li vaig fer en l'última actualització del llibre sobre la seva biografia. Ell vol tornar com a director esportiu, però quan el sento dir-ho li dic: "Leo, tu saps la de trucades que has de fer, quants cops has de viatjar, amb quantes persones has de parlar?". Crec que li agradarà ser l'assessor del president, d'algú a qui tingui confiança. Però no el veig de director esportiu, ni d'entrenador, cosa que ja pensava el 2012. Ell voldrà relacionar-se amb el Barça i té un gran talent en la presa de decisions, reconeixent els jugadors que són bons i que encaixen amb la idea del club.
"Si he de recomanar un entrenador al Barça, escolliria Roberto De Zerbi"
Fa uns anys que treballa i viu entre Barcelona i Anglaterra. El Barça continua sent un club respectat malgrat la crisi dels últims anys?
Ha canviat molt la cosa. Però lògicament és un grandíssim club i encara atrau l'atenció de jugadors importants. Bernardo Silva fa anys que té ganes de venir al Barça. Igual que Gündogan, que va venir després de guanyar-ho tot al City i que ha estat un gran fitxatge, com s'està veient. L'atracció dels futbolistes no ha desaparegut, però és cert que el cas Negreira, les palanques, la situació financera, els deutes i l'interès per la Superlliga han danyat la imatge internacional del Barça. Però al futbol la memòria és molt curta i si es tornen a fer les coses bé, es tornarà a guanyar el cor de molts. Perquè la història del Barça és de les més boniques que hi ha al món del futbol.
Vostè viu físicament lluny de la bombolla mediàtica del Barça...
I gràcies a deu (riu). No tinc gens d'interès de formar-ne part.
Amb aquesta llunyania, creu que la pressió que l'entorn exerceix és única al món, com diu Xavi, Guardiola i molts exjugadors?
Només em sembla comparable amb Boca Juniors, River Plate i la Roma. Buscar notícies és normal, però s'opina de totes les maneres i es crea una mena de pressió artificial. A més, el Barça és un club que sempre ha estat dividit i això vol dir que no s'acaba de guanyar i gaudir sempre per a tots. I això fa que l'estança d'un entrenador sigui molt exigent.
No inclou el Reial Madrid?
No, perquè el Madrid té molt controlat el missatge. Hi ha una o dues persones que decideixen, o estàs amb ells o estàs contra ells. Al Barça hi ha diferents cèrcols d'influència i importància, i els allunyats de la presa de decisions també tenen una rellevància que em sorprèn. Des del punt de vista d'un president, ho han fet perfecte. Des del punt de vista mediàtic, et limita.
"La imatge internacional del Barça està danyada, però al futbol la memòria és curta"
Som poques hores abans d'un partit transcendental a la Champions. El Barça podrà competir l'eliminatòria al PSG?
Sí, sense cap mena de dubte. El Barça té material suficient per competir. El que passa és que en aquests partits has de tenir una mica més, i el PSG té a Mbappé. I si ell diu que s'ha acabat, fa tres coses i s'ha acabat. Això cap jugador del Barça ho té avui dia. Però es competirà segur, són uns quarts de final i aquí no hi ha cap victòria ni derrota clara.
El temor és que es repeteixi un nou drama europeu?
No ho sé... ara és un Barça diferent. Ja sap que no està per sobre de ningú, que és el que passava amb les derrotes a Liverpool o Roma. Ara saben que si no corren i si no fan les coses millor que el rival, cauran. Perquè està molt clar que el Barça no és entre els millors equips d'Europa.