El cas Luis Rubiales va capgirar l'esport estatal i prova d'això és que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) tot just acaba d'elegir el seu nou president. Ha passat més d'un any i mig des que el llavors màxim dirigent de l'òrgan va cometre una acció que el sentenciaria després de setmanes d'aferrar-se al càrrec, amb arguments inqualificables. Entremig, un judici per agressió sexual, una investigació per corrupció i una inhabilitació.
L'elegit aquest dilluns ha estat Rafael Louzán, fins ara president de la Federació Gallega, que s'ha imposat a Salvador Gomar, president de la Federació Valenciana. Ara bé, no es pot dir que s'acabi la crisi a l'entitat. Louzán està condemnat per prevaricació i frau. El Tribunal Suprem determinarà el febrer si pot exercir un càrrec públic i, si l'inhabilitat, la RFEF tornarà al limbe.
En tot cas, aquestes mai havien estat les intencions de la cúpula federativa, que ha hagut d'activar el pla B. Què ha passat des d'aquell petó no consentit amb judici previst per al febrer? Doncs tot allò que va fer Rubiales és més que recordat. Va passar de negar-se a dimitir carregant contra el moviment feminista a deixar tots els seus càrrecs després que la FIFA i el govern espanyol ja l'haguessin destituït. Mesos després, la Guàrdia Civil va entrar a les oficines de la RFEF a Madrid per investigar una trama de comissions i corrupció, amb la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita sent un dels contractes en el punt de mira.
En aquest període, la presidència interina va ser llavors assumida per Pedro Rocha, mà dreta de Rubiales, preparat per mantenir el seu llegat però sense la taca de les accions del seu predecessor. Ara bé, Rocha va quedar inhabilitat després que la justícia considerés que s'havia extralimitat en les seves funcions d'interinatge.
El buit de poder era total a la Federació. Bona mostra d'això és que van sorgir candidats totalment surrealistes com la política Eva Parera o el periodista Carlos Herrera. Cap d'ells va comptar mai amb els avals necessaris per presentar-se en un òrgan que és molt tancat a persones vinculades al futbol. El cicle es tanca amb un nou president, que té com a repte recuperar la imatge institucional de l'esport espanyol que ha quedat considerablement afectada a nivell mundial.