14
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
16:04h
Escassa presència de dones a les grades d'un estadi de futbol. Escridassar un futbolista per sol fet de ser crític amb un règim autoritari. Xiular "per tradició" un minut de silenci en record a una llegenda del futbol. Recomanacions fora de lloc sobre el comportament, i especialment en relació amb el col·lectiu LGTBIQ+. Són quatre fets polèmics que s'han viscut a la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita que posen en evidència l'absurditat de disputar la competició al país i que, malgrat l'anècdota, demostren els vincles del futbol espanyol amb un estat qüestionat constantment per la manca de drets humans.
La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) és un soci més del règim saudita en el seu sportwashing, la rentada de la imatge a través de l'esport. La Supercopa d'Espanya se celebrarà a l'Aràbia Saudita des del 2020 fins al 2030, amb un premi suculent per a totes les parts implicades, inclosos els clubs que amb la seva assistència són col·laboradors necessaris: 30 milions d'euros per temporada provinents dels petrodòlars per "modernitzar" la competició i portar la "festa del futbol" a un règim encara definit com a autoritari tot i presentar-se com a oberturista. L'acord va anunciar-se mesos després que el periodista saudita Jamal Khashoggi, crític amb el règim, entrés a l'ambaixada del país a Turquia i mai més en sortís amb vida.
Sigui com sigui, el màxim òrgan del futbol espanyol va vendre la competició al millor postor en una operació fosca, sota la lupa de la justícia, liderada pel defenestrat Luis Rubiales i amb Gerard Piqué mediant en la seva faceta d'home de negocis que va compaginar amb la capitania del Barça. Informacions periodístiques han apuntat que fins i tot l'expresident de la RFEF hauria descartat un contracte millor de Qatar per beneficiar el ja exjugador blaugrana. L'estratègia seguida pel regne aràbic no és nova i ja es va veure amb el Mundial celebrat a finals del 2022 al Qatar, una competició que l'Aràbia Saudita acollirà el 2034.
Però els saudites van més forts i han declarat la guerra al futbol europeu amb el robatori d'estrelles -la majoria en decaiguda, com Cristiano Ronaldo, Neymar o Karim Benzema- per xifres milionàries que cap equip del Vell Continent es plantejaria pagar. El golf i la seva estrella Jon Rahm, la Fórmula 1, el Dakar, el ciclisme o l'handbol tampoc s'han resistit a l'encant dels petrodòlars saudites. Tot plegat, sota la tutela de la monarquia i de l'estat, amb el mateix control que té de qualsevol aspecte de la vida dels ciutadans del país.
Que participar del xou a l'Aràbia Saudita traeix el "més que un club" és una realitat, però les recomanacions que feia el Barça no deixen de ser verídiques en el règim totalitari. Per si no fos suficient, segons el Ministeri espanyol d'Exteriors, els ciutadans occidentals són "objectius potencials de grups terroristes". Queda en evidència que portar la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita no només és moralment qüestionable, sinó que també es posa en risc la vida d'aficionats al futbol.
Però és que el règim saudita va més enllà d'una limitació de drets en l'espai públic. La monarquia aràbiga és un dels pocs estats al món que permet tortures i càstigs corporals, amb amputació de mans i peus per acusacions de robatoris o pallisses per "delictes" com l'homosexualitat o l'embriaguesa -l'alcohol i el porc estan absolutament prohibits. La pena de mort per assassinat, violació, robatori amb força, consum de drogues o adulteri és una realitat que es va aplicar en fins a 196 ocasions el 2022, un rècord anual al país, segons dades d'Amnistia Internacional.
La llibertat d'expressió tampoc ha arribat a la monarquia saudita. La mateixa Amnistia Internacional explica en el seu últim informe que els tribunals del país van imposar llargues penes de presó a persones que van expressar la seva opinió o van protestar de manera pacífica després de "judicis manifestament injustos". El règim es troba en 170a posició de 180 països pel que fa a la llibertat de premsa, segons l'últim rànquing de Reporters sense Fronteres: no hi ha mitjans de comunicació lliures i actualment hi hauria 24 periodistes empresonats, el triple que el 2017.
En tot cas, petits avenços que es venen com a grans passades, però que no amaguen la cruel realitat. El 2022 el govern saudita aprovava una nova llei que establia la tutela masculina: la dona necessita permís de l'home -el pare o el tutor legal- per casar-se i posteriorment ha d'obeir al seu marit. Les dones tampoc poden vestir lliurement, han de portar l'abaya -una túnica negra que només descobreix els ulls i el nas-, són inexistents en espais públics i pateixen matrimonis forçats. Per això, entitats internacionals parlen d'"apartheid de gènere", al nivell d'altres règims com l'Afganistan, el Pakistan, Malàisia o els jueus ultraortodoxos.
La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) és un soci més del règim saudita en el seu sportwashing, la rentada de la imatge a través de l'esport. La Supercopa d'Espanya se celebrarà a l'Aràbia Saudita des del 2020 fins al 2030, amb un premi suculent per a totes les parts implicades, inclosos els clubs que amb la seva assistència són col·laboradors necessaris: 30 milions d'euros per temporada provinents dels petrodòlars per "modernitzar" la competició i portar la "festa del futbol" a un règim encara definit com a autoritari tot i presentar-se com a oberturista. L'acord va anunciar-se mesos després que el periodista saudita Jamal Khashoggi, crític amb el règim, entrés a l'ambaixada del país a Turquia i mai més en sortís amb vida.
Sigui com sigui, el màxim òrgan del futbol espanyol va vendre la competició al millor postor en una operació fosca, sota la lupa de la justícia, liderada pel defenestrat Luis Rubiales i amb Gerard Piqué mediant en la seva faceta d'home de negocis que va compaginar amb la capitania del Barça. Informacions periodístiques han apuntat que fins i tot l'expresident de la RFEF hauria descartat un contracte millor de Qatar per beneficiar el ja exjugador blaugrana. L'estratègia seguida pel regne aràbic no és nova i ja es va veure amb el Mundial celebrat a finals del 2022 al Qatar, una competició que l'Aràbia Saudita acollirà el 2034.
Però els saudites van més forts i han declarat la guerra al futbol europeu amb el robatori d'estrelles -la majoria en decaiguda, com Cristiano Ronaldo, Neymar o Karim Benzema- per xifres milionàries que cap equip del Vell Continent es plantejaria pagar. El golf i la seva estrella Jon Rahm, la Fórmula 1, el Dakar, el ciclisme o l'handbol tampoc s'han resistit a l'encant dels petrodòlars saudites. Tot plegat, sota la tutela de la monarquia i de l'estat, amb el mateix control que té de qualsevol aspecte de la vida dels ciutadans del país.
Dels «comportaments indecents» a la pena de mort
La polèmica saltava a l'entorn blaugrana dies abans de la Supercopa d'enguany per un comunicat en què el club feia una sèrie de recomanacions als aficionats que es desplacessin a Riad per presenciar els dos partits que els de XaviHernández acabaran disputant contra Osasunai Reial Madrid. Els "comportaments indecents", tenir relacions amb persones del mateix sexe o defensar els drets LGTBIQ+ podien tenir conseqüències legals pels estrangers, deia el Barça. L'allau d'indignació va obligar a modificar el comunicat que el club va atribuir a la RFEF.Que participar del xou a l'Aràbia Saudita traeix el "més que un club" és una realitat, però les recomanacions que feia el Barça no deixen de ser verídiques en el règim totalitari. Per si no fos suficient, segons el Ministeri espanyol d'Exteriors, els ciutadans occidentals són "objectius potencials de grups terroristes". Queda en evidència que portar la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita no només és moralment qüestionable, sinó que també es posa en risc la vida d'aficionats al futbol.
Però és que el règim saudita va més enllà d'una limitació de drets en l'espai públic. La monarquia aràbiga és un dels pocs estats al món que permet tortures i càstigs corporals, amb amputació de mans i peus per acusacions de robatoris o pallisses per "delictes" com l'homosexualitat o l'embriaguesa -l'alcohol i el porc estan absolutament prohibits. La pena de mort per assassinat, violació, robatori amb força, consum de drogues o adulteri és una realitat que es va aplicar en fins a 196 ocasions el 2022, un rècord anual al país, segons dades d'Amnistia Internacional.
La llibertat d'expressió tampoc ha arribat a la monarquia saudita. La mateixa Amnistia Internacional explica en el seu últim informe que els tribunals del país van imposar llargues penes de presó a persones que van expressar la seva opinió o van protestar de manera pacífica després de "judicis manifestament injustos". El règim es troba en 170a posició de 180 països pel que fa a la llibertat de premsa, segons l'últim rànquing de Reporters sense Fronteres: no hi ha mitjans de comunicació lliures i actualment hi hauria 24 periodistes empresonats, el triple que el 2017.
El fals intent de donar drets a les dones
El 2018 l'Aràbia Saudita va intentar vendre una obertura -pressionada pels socis occidentals amb qui volia fer negociar- amb la concessió d'una sèrie de drets a les dones. Per primer cop a la història podien entrar en un camp de futbol -sempre en un espai familiar apartat de la resta del públic-, podien treure's el carnet de conduir i podien rebre assistènciamèdica sense requerir el permís de l'home, del pare o del fill.En tot cas, petits avenços que es venen com a grans passades, però que no amaguen la cruel realitat. El 2022 el govern saudita aprovava una nova llei que establia la tutela masculina: la dona necessita permís de l'home -el pare o el tutor legal- per casar-se i posteriorment ha d'obeir al seu marit. Les dones tampoc poden vestir lliurement, han de portar l'abaya -una túnica negra que només descobreix els ulls i el nas-, són inexistents en espais públics i pateixen matrimonis forçats. Per això, entitats internacionals parlen d'"apartheid de gènere", al nivell d'altres règims com l'Afganistan, el Pakistan, Malàisia o els jueus ultraortodoxos.