10
de maig
de
2023, 11:05
Actualitzat:
13:47h
Sergio Busquets ha confirmat aquest dimecres els pitjors presagis per a la parròquia culer i ha anunciat la seva decisió de posar punt final a la seva etapa al Barça després de 15 temporades i 718 partits amb el primer equip -a l'espera de finalitzar l'actual curs-. Un adeu que no només es refereix al millor pivot de la història, sinó al darrer vestigi del millor mig del camp que s'ha vist mai i, en definitiva, del millor futbol que s'ha arribat a jugar. Un adeu que el Barça ha volgut, sense èxit, evitar de totes les maneres, negant-se a acceptar que ha arribat el moment de passar pàgina definitivament i deixar enrere allò que un dia va ser: l'enveja del món sencer.
El de Badia del Vallès protagonitza un dels casos més paradigmàtics de la indústria en què s'ha convertit l'esport del poble. L'art que no ven. Pràcticament, s'ha inventat una posició dins del camp, a la qual dona nom. "Juga de Busquets", és la manera més exacta per referir-se a un jugador que se li assimila. El far per treure la pilota des del darrere i el primer a saltar a la pressió. El pal de paller del tiqui-taca. Si bé, no ha rebut cap premi individual de prestigi, més enllà d'alguna aparició en el millor onze de l'any de la FIFA i de France Football -els entesos coincideixen a afirmar que menys de les que mereixia-.
Eclipsat per Xavi i Iniesta, primer, i donat per descomptat, després, Busquets ha vist com el màrqueting no ha estat mai a l'altura de la seva importància futbolística. La personalitat introvertida, la discreció absoluta fora de la gespa i la manca d'excentricitats previsibles en un esportista del seu èxit tampoc han ajudat a enaltir una figura infravalorada fora del cercle barcelonista i dels més entesos en la matèria. Qui tot ho veu dins el rectangle ha estat invisible per masses dels de fora. Aquell que va asseure Yaya Touré amb 20 anys -fins a provocar que marxés al Manchester City si volia tenir minuts- i a qui ningú ha mogut fins ara.
Busquets s'acomiada amb 32 títols amb la samarreta blaugrana: 9 Lligues -la present inclosa-, 7 Copes del Rei, 7 Supercopes d'Espanya, 3 Champions, 3 Supercopes d'Europa i 3 Mundials de Clubs. També 19 gols i 43 assistències. Unes estadístiques individuals que ajuden a entendre l'insuficient reconeixement a la seva figura. "Intangibles", diuen els científics del futbol; "treball en l'ombra", pels aficionats amateurs. "Ha estat un honor, un somni i un orgull poder defensar aquest escut, però tot té un punt final. No ha estat una decisió fàcil, però ha arribat el moment", ha assegurat el jugador en el vídeo de comiat.