En la seva darrera visita a Salamanca, el 7 de març de 1999, ara fa gairebé un quart de segle, el Barça de Van Gaal es va imposar per 1-4 a la Unión Deportiva Salamanca sobre la gespa de l’estadi Helmántico gràcies als gols de Figo, Luis Enrique, Kluivert i Sonny Anderson. Aquella temporada, en què els blaugrana van acabar proclamant-se campions de lliga, va ser la darrera que l’històric Salamanca va disputar a la primera divisió. El descens va suposar l’inici d’un camí tortuós on a la crisi esportiva, que va dur l’equip fins a la Segona Divisió B, s’hi van afegir els greus problemes econòmics que el van dur a un concurs de creditors i a la seva posterior dissolució judicial, el 18 de juny de 2013, poc més de 90 anys després de la seva creació.
La desaparició la històrica Unión Deportiva Salamanca va provocar el naixement de dos nous clubs que en reclamaven l’herència. D’una banda, el CF Salmantino, que amb el temps s’acabaria convertint en el Salamanca CF UDS, que segueix el model de gestió de les societats anònimes esportives essent propietat del grup inversor mexicà Desarrollos Empresariales Deportivos SL i que disputa els seus partits a l’històric Helmántico, adquirit en propietat per aquesta societat mexicana. De l’altra, l’Unionistas de Salamanca CF, un equip impulsat per la Plataforma de Aficionados Unionistas, una entitat sorgida de l’afició de l’antiga Unión Deportiva que havia intentat, sense èxit, salvar el vell club, que es guiava pels principis del futbol popular que defensen democratitzar la gestió i que els clubs siguin propietat dels seus socis, fugint així de la mercantilització dominant en el futbol actual.
Curiosament, en aquesta temporada 2023-24, el Salamanca CF competeix a la tercera RFEF, dues categories per sota de l’Unionistas, que ho fa a la primera RFEF. Aquesta circumstància escenifica el triomf, a la ciutat salmantina, del futbol popular davant del futbol entès com un negoci i ha fet que l’equip promogut pels afeccionats de l’antiga Unión Deportiva sigui avui tot un referent entre els equips que defensen aquesta filosofia com ho són el FC United of Manchester, l’AFC Wimbledon o, a l’estat espanyol, l’SD Logroñés, el CAP Ciudad de Murcia, o l’UC Ceares. De fet, aquest moviment que defensa una concepció diferent del futbol va arribar a l’Estat espanyol el 2007, quan un grup d’afeccionats de l’Atlètic de Madrid va optar per distanciar-se del club matalasser en desacord amb el seu model de propietat i de gestió i va decidir crear l’Atlético Club de Socios, l’entitat pionera del futbol popular a la península Ibèrica, impulsant una filosofia que, un lustre després, també van decidir abraçar els integrants de la Plataforma de Aficionados Unionistas un cop es va consumar la dissolució de la seva estimada Unión Deportiva Salamanca.
La singularitat de l’Unionistas rau en el fet que es tracta d’un club que fuig del model de la Societat Anònima Esportiva i que és gestionat pels seus aficionats seguint el principi d’un soci, un vot. Aquesta circumstància ha provocat que siguin els mateixos socis de l’Unionistas els qui escollissin els símbols de l’equip, amb l’escut i l’himne al capdavant, que pretenen retre homenatge a l’antiga Unión Deportiva sense suplantar, però, la seva identitat.
Especialment simbòlic és el logotip de l’equip que, al marge del brau i de la pilota que s’hi poden contemplar, reprodueix dos dels lemes que defineixen l’entitat. El primer, "In memoriam UDS 1923-2013", un record a les nou dècades d’història de la Unión Deportiva que també queden reflectides en les nou estrelles que s’hi poden apreciar. El segon, la frase "Ad astra per aspera", o el que és el mateix, "Pel camí més difícil, cap a les estrelles" en llatí, un lema que evidencia la dificultat del camí escollit per l’entitat, que va començar la seva trajectòria des de la categoria més baixa del futbol castellanolleonès i que té per objectiu recuperar la vella glòria de l’antic Salamanca però sense fer algunes de les trampes típiques del futbol negoci com ara la compra d’una plaça sense que aquesta s’hagi guanyat sobre el terreny de joc.
La democràcia interna que caracteritza l’Unionistas queda palesa en la participació quotidiana dels associats en la presa de decisions relacionades amb el club. Sense anar més lluny, cada dos anys els socis escullen les equipacions que vestirà el seu equip, com també trien qui presidirà l’entitat, adoptant així un model de gestió molt allunyat del de les Societats Anònimes Esportives. En conseqüència, el primer president del nou Unionistas va ser Javier Tejedor, un dels membres més actius de la Plataforma de Aficionados Unionistas que havia intentat salvar de la desaparició la vella Unión Deportiva Salamanca.
Aquesta circumstància ha provocat imatges inèdites en el futbol dels nostres dies com ho és el fet que el president del club no segueixi alguns dels partits des de la llotja sinó que ho faci, bandera en mà, des de la grada d’animació barrejat amb els aficionats més acèrrims de l’Unionistas, com ho va fer sovint Miguel Ángel Sandoval, president entre 2017 i 2023.
Totes aquestes singularitats han fet de l’Unionistas un club abanderat de la idea de futbol popular provocant que l’equip sigui molt ben acollit en els estadis que visita per part dels afeccionats contraris que comparteixen la seva idea romàntica de l’esport, fent que no sigui estrany llegir o escoltar la consigna "més Unionistas i menys futbol negoci".
L’eliminatòria de vuitens de final de l’actual Copa del Rei, torna a situar aquest club popular a l’epicentre de l’atenció mediàtica com ja va passar la temporada 2019-20, quan l’equip es va enfrontar al Reial Madrid als setzens de final del torneig del KO. Fruit d’aquell emparellament, diverses empreses d’apostes esportives van intentar patrocinar la samarreta de l’Unionistas, una proposta que va rebre l’oposició frontal dels socis de l’entitat que, de fet, l’estiu de 2019 ja havien aprovat per unanimitat rebutjar qualsevol acord de patrocini relacionat amb empreses d’apostes o amb negocis associats a l’explotació sexual. Aquella eliminatòria de copa, que va acabar amb victòria madridista per 1-3, es va disputar a l’estadi Ciudad de Salamanca, més conegut amb el nom de "Las Pistas", un complex situat vora l’Helmántico i que tot just podia aplegar quatre mil aficionatsa les seves graderies.
Malgrat les queixes perquè un partit d’aquesta magnitud se celebrés en un estadi tan modest, tenint tan a prop l’Helmántico, propietat del seu acèrrim rival, el Salamanca CF SAD, i havent-hi una oferta del Reial Madrid de pagar mig milió d’euros a l’Unionistas si el partit es traslladava al Santiago Bernabéu, l’equip popular no va cedir i, fidel a les conviccions dels seus afeccionats, va voler que el partit es disputés a la gespa de "Las Pistas" malgrat les limitacions en l’aforament que això pogués comportar.
D’acord amb aquest mateix principi, el partit de vuitens de final contra el Barça se celebrarà a l’estadi municipal Reina Sofía, la llar de l’Unionistas des de 2018, tot i que la seva capacitat sigui de només cinc mil espectadors, que pràcticament s’ompliran només amb els socis de l’entitat.
Aquesta nova eliminatòria de copa que durà el Barça a Salamanca prop de 25 anys després de la seva darrera visita a la ciutat, serà una nova oportunitat per despertar l’atenció del món del futbol per un equip gestionat de manera exitosa pels seus propis afeccionats, seguint els principis del futbol popular que tan bé explica Ulises Illán, promotor del CAP Ciudad de Murcia, un altre dels equips que integren aquest moviment, al seu llibre Gol en el descuento. Doce historias de fútbol popular, que recull diverses experiències d’arreu del planeta que ens mostren l’existència d’entitats esportives que entenen el futbol d’una manera diferent del negoci en què sembla convertit avui en dia. Una filosofia de la qual l’Unionistas és, sense cap mena de dubte, un dels principals i exitosos abanderats.