Societat

«Ferrater .G»: la mirada més provocadora, irreverent i punyent del poeta

El Festival Barnasants estrenarà un espectacle poètic-musical al Teatre-Auditori en homenatge a l'Any Ferrater

ARA A PORTADA

La conferència de presidents, un camp de batalla que certifica la poca cultura federal de l'Estat Bernat Surroca Albet
El PP portarà a la conferència de presidents una esmena a la totalitat contra el «cupo independentista» Redacció
«Una pèrdua irreparable»: clam dels exconsellers de Cultura contra el trasllat de les obres de Sixena Lluís Girona Boffi
Leire Díez, sobre l'operació Catalunya: «No hi ha prou causes obertes amb la informació existent» Lluís Girona Boffi
La Sindicatura de Comptes s'enfronta als exalts càrrecs que critiquen l'informe sobre la DGAIA : «Son fets objectius» Sara Escalera

NacióSantCugat

Publicat el 18 de maig de 2022 a les 17:16

Actualitzat el 18 de maig de 2022 a les 17:17

Últimament, Gabriel Ferrater està en boca de tothom. I no és cap casualitat. Enguany es commemora el 50è aniversari de la mort i el centenari del naixement del reusenc que va passar els seus últims dies a Sant Cugat abans de treure's la vida. Molts volen retre homenatge al llegat del gran poeta, crític, lingüista i professor; però alguns ho faran amb una mirada alternativa.

[noticia]7350[/noticia]
Aquest és el cas del Festival Barnasants que clourà el seu programa amb una obra al Teatre-Auditori de Sant Cugat el pròxim 20 de maig. Amb la direcció de Meritxell Gené, la música de Santi Careta i Pau Guillamet "Guillamino", la dramatúrgia d'Estel Solé i la dansa de Margherita Bergamo i Ricardo Salas; Barnasants estrenarà "Ferrater .G".

"G de Gabriel, G de gosar gaudir, G de ginebra, G de geni, i punt. I punt G". Amb aquesta introducció els organitzadors recuperen el Ferrater més provocador, irreverent, irònic, melancòlic i punyent. "És el tremolor dels bruscos túnels del Ferrater més angular" on es tractaran els temes recurrents en les seves lletres com l'erotisme, el pas del temps i les conseqüències de la guerra civil i de la postguerra.

L'obra, parlada, cantada i coreografiada, esdevindrà un "clam del gosar poder" des de la sensualitat i el desig. Seguint el seu llegat d'esperit lliure de pensament al marge de manaments ideològics.