Menys de 10 trens al dia a la Catalunya buidada

Un estudi del CTESC constata les enormes diferències entre les estacions de Barcelona i l'àrea metropolitana i l'interior i que, malgrat que hi ha nou comarques sense tren, la infraestructura disponible a moltes zones no ofereix un servei suficient

Publicat el 26 de març de 2025 a les 14:58
Actualitzat el 26 de març de 2025 a les 15:01

Menys d'una desena de trens al dia a les estacions de la Catalunya buidada. És la principal conclusió que s'extreu de l'estudi que ha presentat avui el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Mentre a Barcelona hi fan parada 1.741 trens al dia, a Ulldecona en paren quatre

captura trens
El gràfic de la freqüència diària de trens per municipi. CTESC

L'estudi posa en evidència que el nombre de trens amb parada al dia, és més alt a mesura que creix la mida del municipi. Es concentra sobretot entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és on es concentra la majoria de la població del país. A banda de la capital catalana, l’Hospitalet de Llobregat amb 1.035 trens i Cornellà de Llobregat amb 601 trens són a dalt de tot del rànquing. Les estacions del litoral català també compta amb una freqüència vora el centenar de trens diaris.

En canvi, les xifres cauen dràsticament als municipis de la zona coneguda com la Catalunya buidada fent evident l'escassa freqüència de pas que denuncien usuaris i administracions locals. El cas més clar és Ulldecona: quatre trens al dia per una població de 6.500 habitants. Així i tot, a gran part dels municipis de la província de Lleida la freqüència diària de trens que fan parada és inferior a una desena. Prioritat i Alt Camp són les dues de les comarques amb una freqüència més baixa. 

L'estudi també contempla el nombre de municipis als quals es pot accedir en tren. Barcelona segueix al capdavant, amb 182 municipis, seguida de l’Hospitalet de Llobregat amb 123 i el Vendrell, amb 87. A l’altre extrem, i tenint en compte que no s’estudien els possibles transbordaments, destaquen ciutats com Sant Quirze del Vallès, amb 4 connexions, Rubí, amb 9, o Sant Cugat del Vallès, amb 11.

Els experts del CTESC conclouen que els municipis d’interior disposen de la infraestructura de transport públic per estar ben connectats, però no d'un servei suficient per atendre'n les necessitats.

Només el 5% dels municipis en risc despoblament tenen parada de tren

L'estudi ha classificat els 947 municipis de Catalunya en ciutats, localitats o suburbis, rurals, i rurals en risc de despoblament, en funció de les seves característiques i de l’evolució demogràfica recent.

L’oferta de trens al dia està limitada als 198 municipis de Catalunya que disposen d’una parada de tren. Per tipus de municipi, el 78,6% de ciutats disposen de parada de tren, un percentatge que baixa fins al 4,8% als municipis en risc de despoblament. La dotació de parades de tren per habitant és més gran als municipis rurals o en risc de despoblament (1 estació per cada 5.000 habitants) que a les ciutats (1 estació per cada 50.000 habitants).

D'altra banda, l’accessibilitat al tren en municipis en risc de despoblament se situa al voltant del 30% de la mitjana. Les comarques amb menys accés a una estació de tren es concentren al Pirineu: l’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà. En general, la distància al tren és especialment alta pels municipis de menys de 200 habitants. De fet, hi ha nou comarques catalanes que no tenen cap parada de tren. De totes elles, la més poblada és el Baix Empordà, a la demarcació de Girona i on hi viuen gairebé 150.000 persones, una xifra que augmenta considerablement a l'estiu.