31
de març
de
2021, 09:00
Actualitzat:
9:45h
Aquest dijous, a la seu del Consell Comarcal de la Garrotxa, amb la presència del president, Santi Reixach, i del coordinador de la Comissió Tècnica del Pla estratègic participatiu de la Garrotxa 2020-2030, Francesc Canalias, i d'alguns batlles i regidors de la comarca per via telemàtica, s'ha volgut donar un nou impuls de difusió del del procés participatiu Fem Garrotxa.
En el marc de l’elaboració d'aquest pla –que ja va avançar NacióGarrotxa la primera setmana de març–, el pròxim mes d’abril es posen en marxa l'enquesta a tota la ciutadania les taules participatives, un instrument per a recollir i copsar els interessos i les inquietuds de la població envers els futur de la comarca de la Garrotxa, amb l’horitzó de l'any 2030.
L’objectiu de disposar d’un Pla estratègic per a la comarca, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU que va sorgir del Consell Comarcal de la Garrotxa, amb l’adhesió i compromís dels vint-i-un municipis de la comarca, ja que la seva participació és clau per a elaborar un pla que reculli les diverses realitats del territori.
Amb aquesta idea, des dels diversos municipis de la Garrotxa s’han creat espais d’informació a la ciutadania i coordinació i seran agents actius per fer arribar el projecte a la seva població, tal com van fer saber ahir per via telemàtica, entre d'altres, Pep Berga (Olot), Lluís Amat (Vall d'en Bas) o Enric Domènech (Mieres).
Segons Canalias, "la incertesa i el canvi accelerat porten a pensar a dissenyar aquest Pla estartègic com una eina per a donar suport a les decisions de futur al territori". Per al coordinador de la Comissió Tècnica del Pla estratègic, "tots estem cridats a decidir com volem el futur", en un procés obert, flexible i mantingut en el temps, que no acabi essent un document d'experts, tancat, com fin ara. El Pla, doncs, no serà tant un llistat d'accions sinó una visió global des del propi territori.
Segons Erika Zárate, de la cooperativa Resilience Earth, la participació dels ciutadans, es basa en tres eixos: les enquestes (simples i fàcils de respondre, per Internet o, físicament, en les bústies informatives que hi haurà als municipis); les trobades amb persones i entitats; i, les sessions obertes en 16 taules a partir de quatre eixos de debat.
Així doncs, partir del 7 d’abril es podrà trobar un punt físic d’informació a cada municipi de la Garrotxa -situat principalment als ajuntaments- on, a banda d’informar-se, es podrà recollir i omplir l’enquesta en paper (una enquesta que també es podrà trobar en format digital al web).
També, des dels municipis, es promourà la difusió del procés a les escoles a través d’un taller participatiu, amb la voluntat de recollir l’opinió d’infants i joves. Així mateix, es facilitarà a les entitats i organitzacions de la Garrotxa que puguin aportar de manera col·lectiva la seva veu al procés.
A partir del 7 d’abril es podran trobar en obert tots els recursos, tallers i dinàmiques per entitats, al web de Fem Garrotxa.
En el marc de l’elaboració d'aquest pla –que ja va avançar NacióGarrotxa la primera setmana de març–, el pròxim mes d’abril es posen en marxa l'enquesta a tota la ciutadania les taules participatives, un instrument per a recollir i copsar els interessos i les inquietuds de la població envers els futur de la comarca de la Garrotxa, amb l’horitzó de l'any 2030.
L’objectiu de disposar d’un Pla estratègic per a la comarca, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU que va sorgir del Consell Comarcal de la Garrotxa, amb l’adhesió i compromís dels vint-i-un municipis de la comarca, ja que la seva participació és clau per a elaborar un pla que reculli les diverses realitats del territori.
Amb aquesta idea, des dels diversos municipis de la Garrotxa s’han creat espais d’informació a la ciutadania i coordinació i seran agents actius per fer arribar el projecte a la seva població, tal com van fer saber ahir per via telemàtica, entre d'altres, Pep Berga (Olot), Lluís Amat (Vall d'en Bas) o Enric Domènech (Mieres).
Francesc Canalias és el coordinador de la Comissió Tècnica Estratègica del pla. Foto: Martí Albesa.
Segons Canalias, "la incertesa i el canvi accelerat porten a pensar a dissenyar aquest Pla estartègic com una eina per a donar suport a les decisions de futur al territori". Per al coordinador de la Comissió Tècnica del Pla estratègic, "tots estem cridats a decidir com volem el futur", en un procés obert, flexible i mantingut en el temps, que no acabi essent un document d'experts, tancat, com fin ara. El Pla, doncs, no serà tant un llistat d'accions sinó una visió global des del propi territori.
Segons Erika Zárate, de la cooperativa Resilience Earth, la participació dels ciutadans, es basa en tres eixos: les enquestes (simples i fàcils de respondre, per Internet o, físicament, en les bústies informatives que hi haurà als municipis); les trobades amb persones i entitats; i, les sessions obertes en 16 taules a partir de quatre eixos de debat.
Així doncs, partir del 7 d’abril es podrà trobar un punt físic d’informació a cada municipi de la Garrotxa -situat principalment als ajuntaments- on, a banda d’informar-se, es podrà recollir i omplir l’enquesta en paper (una enquesta que també es podrà trobar en format digital al web).
També, des dels municipis, es promourà la difusió del procés a les escoles a través d’un taller participatiu, amb la voluntat de recollir l’opinió d’infants i joves. Així mateix, es facilitarà a les entitats i organitzacions de la Garrotxa que puguin aportar de manera col·lectiva la seva veu al procés.
A partir del 7 d’abril es podran trobar en obert tots els recursos, tallers i dinàmiques per entitats, al web de Fem Garrotxa.