VÍDEO Es posa en marxa «Fem Garrotxa», el pla estratègic de la comarca per al 2030

Com afrontar el nous reptes als quals ha de fer front la comarca de la Garrotxa en un món canviant, de manera sostenible, equilibrada i participativa ha estat el motor per a posar en marxa el projecte Fem Garrotxa, impulsat pel Consell Comarcal, per a la redacció d’un Pla estratègic participatiu de la Garrotxa en l’horitzó de l’any 2030.

Per a explicar el projecte i anunciar el procés de participació ciutadana que s’obrirà aquest mateix mes de març perquè la ciutadania pugui opinar sobre els seus interessos i inquietuds i sigui part important en l’elaboració de l’estratègia de futur de la comarca, es van presentar, aquest passat divendres a la seu del Consell Comarcal de la Garrotxa, les línies mestres del procés participatiu, amb la participació de Santi Reixach, president del Consell Comarcal de la Garrotxa; Francesc Canalias, coordinador de la Comissió Tècnica Estratègica; Glòria Bassets, membre de la Comissió Ciutadana de Seguiment i Avaluació; i, Erika Zárate, sòcia i impulsora de la cooperativa Resilience.Earth.
 
Segons va explicar el president del Consell Comarcal, a l’inici d’aquest mandat, "un dels reptes que es va marcar l’equip de govern va ser el d’establir les línies estratègiques que han de guiar les actuacions dels principals agents del territori durant els propers any. Unes línies d’actuació que marquessin el futur de la comarca, amb l’horitzó posat en l’any 2030. El plantejament passava per treballar de manera innovadora en el sistemes de presa de decisions i en l’avaluació d’accions vigents, com a sistema de millora de cara al futur".
 
Amb aquest ambiciós projecte, des del Consell Comarcal es va impulsar la creació del Pla Estratègic Participatiu de la Garrotxa 20/30, amb la participació de tècnics de l’administració local i experts en diversos àmbits i sectors professionals. La idea era buscar un sistema de confiança i col·laboració entre els diversos actors implicats per permetre la presa de decisions conjunta i amb el màxim de consens, en un marc d’equilibri territorial, de sostenibilitat, de resiliència i de qualitat de vida a la Garrotxa.  

Per assolir aquests resultats ha calgut dissenyar una metodologia específica, un model participatiu estructurat en diverses fases, que permeti adequar les polítiques públiques i les accions a una realitat canviant.  
 
Les eines de governança amb les que ja es treballa a la comarca han permès sortir d’un punt de partida avançat, i la comissió de professionals que impulsa aquest projecte ja ha pogut tancar una primera fase d’estudi i avaluació de la realitat actual, plasmada en un complet estudi. Un anàlisi en el que cal destacar la tasca duta a terme els darrers set anys per l’Observatori per a la Sostenibilitat de la Garrotxa.  

Després de l’anàlisi de la realitat canviant a la que ens enfrontem, la segona fase del Pla Estratègic consisteix en dur a terme un procés participatiu que, sota el nom de “Fem Garrotxa” proposa conèixer l’opinió i punts de vista de la ciutadania en general, respecte a diversos temes plantejats. Un procés participatiu que arriba en un moment clau a nivell planetari; la situació generada arran de la Covid19 evidencia la necessitat d’actuar per caminar cap a una comarca diversa, justa i sostenible, amb una estratègia creada a partir de l’aprenentatge, l’escolta i la participació.

Per dur-lo a terme es proposen taules participatives temàtiques, referides als Objectius de Desenvolupament Sostenible que estipula l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides.  
 
Com s'organitza la participació al Fem Garrotxa?

Així, Fem Garrotxa es desenvoluparà en dues fases. Una primera abans de l'estiu, on es faran: 16 taules participatives virtuals; entrevistes a agents clau de diversos sectors; enquestes virtuals; i visites presencials a col·lectius que tenen difícil accés a la participació. I una segona fase, que tindrà lloc a la tardor, amb la presentació de l’esborrany inicial, elaborat a partir dels resultats de la primera fase, i unes jornades participatives a gran escala per revisar, modificar i validar el Pla Estratègic final.
 
Respecte a les 16 taules participatives, cal destacar que aquestes sessions estan agrupades en 4 grans eixos, amb 4 debats clau per cada eix: (1) persones, (2) planeta, (3) prosperitat, i (4) pau i partenariat.

Els espais participatius, que estan dissenyats i facilitats per la cooperativa Resilience Earth, començaran de manera virtual els mesos d’abril i maig i tindran lloc cada dilluns i dimecres de 18 h a 2 0h (podeu consultar el calendari al web). També s’engegarà una campanya comunicativa a través de les xarxes socials.

Les taules participatives seran en format virtual i per a participar-hi cal inscriure's a la web.
 
Els objectius de desenvolupament sostenible com a fil conductor de les sessions participatives

El 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, una agenda que marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i, conjuntament amb la resta d’agendes globals, configura un full de ruta d’actuació connectat entre si per a assolir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible.

L’Agenda 2030 es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles.