No podia ni volia escriure res més, avui. Toca parlar de l’Eudald Morera. La seva mort tan prematura ens ha colpit a tots els qui, coneixent-lo, el teníem com un estimat amic i com a una gran persona. Per això, avui li dedico la col·laboració semestral a Nació Garrotxa. I, ho faig remarcant el seu vessant més públic que va començar quan li vaig proposar incorporar-se a la candidatura de CiU de cara a les eleccions municipals del 1995.
Aleshores, em va semblar escaient incorporar a l’equip gent jove com el mateix Eudald, l’Anna Plana o en Joan Cañada. Crec, sincerament, que va ser un encert en els tres casos. En Cañada, al marge de la seva professió d’advocat, ha jugat un paper destacat en el govern del país, essent un dels personatges clau en l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. L’Anna Plana va esmerçar les seves capacitats directives en el món del tercer sector, com a directora de la Federació Catalana de Cooperatives. I, de l’Eudald només cal resseguir la seva brillant trajectòria com a empresari i la seva vocació de servei i filantropia com a promotor del magnífic Festival Vallviva.
L’Eudald va fer un pas més en la seva implicació en el consistori olotí essent el candidat convergent a l’alcaldia, l’any 2003. Malgrat la dificultat objectiva de la contesa davant l’alcalde Lluis Sacrest, molt ben valorat pels electors, l’Eudald va fer una gran campanya farcida d’imaginatives propostes destinades a afavorir progrés de la ciutat i de la seva gent. Durant els quatre anys que va ser cap de l’oposició va demostrar la seva categoria humana col·laborant sempre amb l’equip de govern, des de la crítica positiva i des del suport a les iniciatives d’interès municipal.
Molts garrotxins i gent de fora hem gaudit d’una nit d’estiu al meravellós marc del Festival Vallviva. I més enllà de passar-nos-ho d’allò més bé amb les músiques i amb la cuina del país, ens hem adonat que a Les Brides no es feia un festival com tants d’altres. Vallviva, des del primer dia i fins al darrer concert d’aquest estiu, per obra i gràcia de l’Eudald Morera, ha estat una altra cosa. Gaudir, sí! I tant! Però, també participar en un projecte solidari per donar solució a la tràgica malaltia que, com a ell, s’endú massa gent, massa d’hora. De la mà de la Fundació Albert Bosch i amb una entusiasta col·laboració de molts (moltes!) voluntaris, feien que la placidesa de les nits estiuenques de la Vall, el plaer de la bona música i el tast de la gastronomia garrotxina, anessin de la mà dels millors sentiments de cooperació i solidaritat.
Era, és, l’esperit de l’Eudald Morera. Un home bo que ha fet país, en el millor sentit de l’expressió. Ha creat riquesa i llocs de treball a casa nostra i li ha quedat temps per esmerçar en les més nobles tasques: la del servei a la col·lectivitat des de les institucions de govern local i la del foment d’iniciatives culturals solidàries, aplegant i testimoniant allò de millor que té la nostra societat.
Eudald, et devem molt. Gràcies, gràcies, gràcies...