Fa més de 10 anys que l'Alba Sors es va apuntar a un curs per recuperar oficis. Ella no forma part de cap nissaga familiar de cistellers, però s'hi va convertir i, amb el pas del temps, s'ha transformat en una apassionada del vímet i la boga. De fet, a la finca d'Hostalets de Balenyà on té el taller també en cultiva. "M'agrada tancar el cercle", explica a l'ACN.

En Xavier Coromines és un altre artesà que, des de Centelles, es dedica a fer barretines. Admet que ho fa per "romanticisme" perquè tot i que és el barret català per excel·lència, ell és l'únic artesà a tot el país que encara en confecciona. Ara, un projecte del Consell Comarcal d'Osona busca donar-los visibilitat i oferir propostes turístiques perquè el públic els conegui de més a prop.

Plantar el vímet, esperar que creixi i tallar-lo en lluna vella perquè la sàvia de la planta no acabi fent malbé el futur cistell. Des del principi fins al final, així li agrada treballar a la cistellera Alba Sors. "Trobo que així tot plegat té un sentit. No és comprar el vímet, fer el cistell i ja està. Tu saps que el vímet l'has plantat, l'has vist créixer i el podes. Després treballes el vímet amb diferents tècniques i és tot un orgull", explica amb passió.

Admet que encara costa una mica, però el públic cada vegada més mostra un major interès pel producte natural i, en el seu cas, veure com del vímet se'n pot acabar fent un cistell. També explica que hi ha molta curiositat per aprendre i fer cursos de cistelleria. Tot i que segurament el cistell és la peça que més ven, Sors assegura que també realitza molts encàrrecs personalitzats "que no es troben en qualsevol botiga", com làmpades o coves.

Un dels hàndicaps amb què es topen sovint els artesans és que els compradors els qüestionin el preu del producte. "Pot ser que diguis d'entrada que és car, però un cistell et dura 50 anys", exemplifica la cistellera. "No penso que sigui una qüestió de preu, sinó d'entendre que darrere hi ha un procés, hi ha un artesà, una planta que s'ha plantat i que, al final, hi ha un producte fet amb passió", explica.

Per la seva banda, l'artesà Xavier Corominas explica que segueix "entestat" a retre tribut a l'ús de la barretina. Ho diu amb orgull, ja que per ell continuar confeccionant barretines respon més a una qüestió "romàntica" que no pas econòmica. En el seu cas l'ofici li ve de família, els seus pares es dedicaven al tèxtil.

Amb la crisi dels 80 i la irrupció del mercat tèxtil xinès, els tallers catalans, llavors molt més dimensionats, van anar perdent volada. En el cas de la família de Corominas la fàbrica que tenien va tancar, i Xavier Coromines quan va agafar el relleu es va especialitzar en barretines. Fa alguns anys un altre productor que hi havia a Olot va plegar per jubilació i li va acabar regalant la maquinària que tenia. Ara al taller de Centelles hi ha quatre o cinc màquines que, de manera seriada, cusen les barretines de doble cairell que després comercialitza a geganters i grups de trabucaires o caramellaires, però també a un tipus de públic més divers com a regal.

"Al final ens hem cansat del plàstic"

Sors i Corominas no comparteixen la visió de futur dels seus oficis. Mentre la cistellera hi veu "il·lusió", el barretinaire es mostra dubtós sobre el relleu que pugui tenir el seu negoci. Sors explica que el món cistellaire viu un moment dolç amb una associació "potent" i amb fires específiques pel sector, com la de Salt o la de Mas de Barberans. "Jo li veig futur", destaca Alba Sors. "I hi contribuiré perquè no es perdi", afegeix amb decisió. Segons la cistellera, al final la societat "s'ha cansat del plàstic". Per això la sensació "d'una cosa tan simple com tornar a agafar un cistell genera un interès molt maco", destaca. I afegeix que aquest interès anirà creixent amb el temps.

En el cas de Xavier Corominas, el món de les barretines no és la seva única font d'ingressos, i compagina aquesta activitat amb una copisteria que té al poble. "Això ho faig a més a més, perquè no vull que es perdi", assegura. Es mostra agraït per tota l'ajuda que ha rebut, tant en l'àmbit particular com de l'administració, però és molt franc quan assegura que no li veu "cap" futur. "Jo ja en tinc 60 i ara mateix no hi ha ningú interessat", apunta.

"El Procés ens va beneficiar molt"

De la mateixa manera que el futur el veu incert, també parla dels anys en què el negoci anava "a tren". Concretament del període que va del 2012 fins al 2017, un moment en què l'activitat es va beneficiar "moltíssim" del moment històric que es vivia a Catalunya. "Ens vam adaptar, vam brodar senyeres, estelades, i això ens anava a favor. Però a partir de llavors, quan tot s'ha anat relaxant, la demanda també s'ha relaxat", explica. "Si l'idioma passa per on passa, imagina tot allò que va al darrere", afegeix amb resignació.

El projecte Osona Artesana

El conseller de Turisme del Consell Comarcal d'Osona, Albert Prado, explica que Osona Artesana neix amb l'objectiu de donar visibilitat i promocionar l'artesania de la comarca, potenciant el seu valor turístic i comercial. S'ha creat una pàgina web pròpia del projecte, on de moment hi ha 37 artesans -de la vuitantena que hi ha identificats-, però que són els que disposen del carnet d'artesà del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat. "Les administracions hem de fer aquesta feina d'acompanyar els artesans, posar en relleu la vàlua que tenen i veure que també poden atraure un tipus de turisme diferent", assenyala el conseller. "Volem un turisme de qualitat i més cultural, perquè al final la cultura i el turisme han d'anar agafats de la mà", afegeix Prado.

En una segona fase, el web també incorporarà una guia d'experiències turístiques perquè els artesans puguin oferir tallers on els visitants se sentin partícips del procés i de la creació artesanal. Prado també explica que s'està ideant una exposició itinerant dels artesans de la comarca perquè el públic pugui conèixer de primera mà tot allò que fan i que també reivindicarà la importància d'apostar per un comerç "de proximitat i sostenible".

En el cas de Sors, per exemple, en col·laboració amb cases rurals del territori, oferirà tallers perquè els hostes aprenguin a fer-se les seves pròpies creacions. La cistellera explica que és "molt agraït" poder mostrar la seva feina i que el públic la vulgui aprendre. Per la seva banda, en Xavier Corominas està encara ideant com fer una visita al seu taller per explicar els processos que fa servir i que el públic pugui ajudar en la confecció d'alguna de les peces.