Quin és l'alcalde o l'alcaldessa d'Osona que més cobra? I quin percep un sou més baix? Aquestes i altres preguntes ja tenen resposta gràcies a les dades ISPA que recull el Ministeri de la Fundació Pública.
Les xifres que s'hi poden trobar fan referència a les nòmines de 2024 i deixen entreveure que la dimensió del municipi sovint condiciona el salari que percep el seu batlle o batllessa.
Un altre factor que influeix en el sou és el tipus de dedicació, que pot ser exclusiva, parcial o "sense dedicació". En el primer cas, el batlle o batllessa rebrà una retribució completa durant tot l'any -i no podrà rebre cap altra sou procedent d'una administració pública-. En el segon supòsit, s'hi inclouen alcaldes i alcaldesses que es dediquen a temps parcial al càrrec -o també que durant l'any han canviat el tipus de dedicació-. Finalment, el règim "sense dedicació", significa que no es rep cap mena de retribució per l'exercici del càrrec.
A Osona, és l'alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), el que va rebre una retribució major l'any passat -de fet, és el 12è alcalde que més cobra de tot Catalunya-. Amb una dedicació exclusiva, va cobrar un sou de 65.802 euros. El segueix el batlle de Manlleu, Arnau Rovira (Junts): també amb un règim de dedicació total al càrrec, va cobrar 49.005 euros.
Al Lluçanès, l'alcalde de Prats -capital de comarca- va percebre 22.496 euros -dedicació parcial-.
Entre els alcaldes i alcaldesses que menys van cobrar l'any passat a les nostres comarques hi ha la de Lluçà, amb una retribució de 525 euros sense dedicació; el de Sant Sadurní d'Osormort, amb 3.500 euros sense dedicació; el de Perafita, amb dedicació parcial i 7.748 euros; la de Sant Agustí de Lluçanès, amb 8.530 euros i dedicació parcial; el d'Espinelves i el d'Alpens, que van cobrar 9.996 euros amb una dedicació parcial; el de Malla, amb 10.138 euros i també amb dedicació parcial; o Sora, amb dedicació parcial i 10.299 euros.
L'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha publicat un cercador -es pot consultar a continuació- on es pot comprovar el sou anual de cada representant d'un municipi català.
Hi ha algunes poblacions d'Osona i el Lluçanès que, segons el Ministeri de Funció Pública, consta que no han enviat la informació sobre la retribució del seu representant municipal. Gurb, Tona, Roda de Ter, Sant Pere de Torelló, Muntanyola o Oristà en són alguns exemples.
