La demanda del retorn de les curses de toros a Olot torna a dividir la ciutat (ni de lluny en dues meitats iguals) que han escenificat la lluita en aquesta plaça de braus.
Hi ha l’Olot que gaudeix veient el sacrifici d’un animal i el que prefereix veure-hi circ. El que gaudeix emborratxant-se mentre es maltracta un toro i el que prefereix que aquell espai serveixi per rebentar armaris rurals.
És l’Olot de les cortines apelfades de vellut davant el de la mirada transparent. El del “però tu ets d’Olot?” i el que està més interessat en saber cap a on va la gent que no pas d’on ve.
L’Olot que gira la cara pel carrer i el que mira els problemes de cara. El que aplica la llei del silenci i el que no calla, i es rebel·la, contra les injustícies.
El que considera les crítiques com un ultratge imperdonable i els que les accepten i creuen que permeten millorar. El del “sempre ho hem fet així” i el que arrisca, innova i sobresurt a nivell mundial.
El que quan hi ha un problema pensa que “è u que ià” i el que s’arremanga per arreglar-ho. El que resta i el que suma.
És el mateix Olot que enyorava el Ball Pla com una manera de veure i ser vistos davant els que se l’estimen més com ara, en record al seu passat tradicional i popular.
Passat i present. Dues ànimes, dos Olots, que comparteixen Plaça.
Hi ha l’Olot que gaudeix veient el sacrifici d’un animal i el que prefereix veure-hi circ. El que gaudeix emborratxant-se mentre es maltracta un toro i el que prefereix que aquell espai serveixi per rebentar armaris rurals.
És l’Olot de les cortines apelfades de vellut davant el de la mirada transparent. El del “però tu ets d’Olot?” i el que està més interessat en saber cap a on va la gent que no pas d’on ve.
L’Olot que gira la cara pel carrer i el que mira els problemes de cara. El que aplica la llei del silenci i el que no calla, i es rebel·la, contra les injustícies.
El que considera les crítiques com un ultratge imperdonable i els que les accepten i creuen que permeten millorar. El del “sempre ho hem fet així” i el que arrisca, innova i sobresurt a nivell mundial.
El que quan hi ha un problema pensa que “è u que ià” i el que s’arremanga per arreglar-ho. El que resta i el que suma.
És el mateix Olot que enyorava el Ball Pla com una manera de veure i ser vistos davant els que se l’estimen més com ara, en record al seu passat tradicional i popular.
Passat i present. Dues ànimes, dos Olots, que comparteixen Plaça.