El passat mes de juliol va morir Joaquim de Trincheria, activista cultural i regidor durant 27 anys a l’Ajuntament d’Olot. Més enllà de les banderes i símbols nacionals que més li agradessin, hi ha aspectes de la seva personalitat que val la pena subratllar i conservar pel futur de la ciutat.
Amb Trincheria passava que, malgrat no estar-hi d’acord, volies saber què opinava sobre els esdeveniments i, a més, amb temes de ciutat no queia en la demagògia. De fet, encara es pot trobar algun vídeo per Internet d’un debat on defensava l’endeutament municipal d’Olot en plena crisi per haver tirat endavant projectes com la llei de Barris i evitava fer una crítica fàcil.
Precisament, una altra virtut, és que Trincheria era un home interessat per la ciutat i que no rebutjava discutir i intercanviar opinions en tertúlies de bar. Li agradava ser present en espais on debatre d’Olot des de molts punts de partida en temes com el comerç, l’educació, l’oci nocturn o l’habitatge. Una espècie en perill d’extinció.
A Olot, però, no és que no hi hagi tertúlies sobre el rumb de la ciutat, sinó que amb els darrers tancaments de locals emblemàtics del centre, gairebé ni tan sols queden llocs on parlar-ne. Són els punts de trobada entre ideologies i orígens els que permeten que les ciutats arrelin.
Ara que la vida municipal i nacional s’ha omplert de polítics i periodistes que temen la discrepància i es posen de perfil per no tenir opinió pròpia, convé reivindicar els esperits lliures que pensen per si sols. La caça al dissident i al discrepant és, sens dubte, una mala notícia i Trincheria va ser difícil d’encerclar per fer-lo passar per l’arc.
De fet, les ciutats, i els grups humans en general, només podran avançar si saben sumar des de la discrepància. Per això, les opinions formades i suficientment líquides han de ser un element clau per trobar punts d’unió entre posicionaments enfrontats. Malauradament però, ara es premia l’obediència i la fidelitat per sobre del talent.
Amb Trincheria passava que, malgrat no estar-hi d’acord, volies saber què opinava sobre els esdeveniments i, a més, amb temes de ciutat no queia en la demagògia. De fet, encara es pot trobar algun vídeo per Internet d’un debat on defensava l’endeutament municipal d’Olot en plena crisi per haver tirat endavant projectes com la llei de Barris i evitava fer una crítica fàcil.
Precisament, una altra virtut, és que Trincheria era un home interessat per la ciutat i que no rebutjava discutir i intercanviar opinions en tertúlies de bar. Li agradava ser present en espais on debatre d’Olot des de molts punts de partida en temes com el comerç, l’educació, l’oci nocturn o l’habitatge. Una espècie en perill d’extinció.
A Olot, però, no és que no hi hagi tertúlies sobre el rumb de la ciutat, sinó que amb els darrers tancaments de locals emblemàtics del centre, gairebé ni tan sols queden llocs on parlar-ne. Són els punts de trobada entre ideologies i orígens els que permeten que les ciutats arrelin.
Ara que la vida municipal i nacional s’ha omplert de polítics i periodistes que temen la discrepància i es posen de perfil per no tenir opinió pròpia, convé reivindicar els esperits lliures que pensen per si sols. La caça al dissident i al discrepant és, sens dubte, una mala notícia i Trincheria va ser difícil d’encerclar per fer-lo passar per l’arc.
De fet, les ciutats, i els grups humans en general, només podran avançar si saben sumar des de la discrepància. Per això, les opinions formades i suficientment líquides han de ser un element clau per trobar punts d’unió entre posicionaments enfrontats. Malauradament però, ara es premia l’obediència i la fidelitat per sobre del talent.