Més enllà dels problemes del dia a dia, a la Garrotxa fa temps que s’observen amb una certa preocupació dos factors que poden acabar passant factura en un futur: la desigualtat i la fuga de cervells.
La desigualtat la deixava palesa, una vegada més, el darrer Observatori Econòmic, Social i Mediambiental. En global, la Garrotxa és cada cop més rica però la bossa de pobresa està creixent. Una situació que, a la llarga, tensa la societat. Fa anys que els que hem seguit l’actualitat comarcal hem sentit a Càritas alertar de la cronificació de la pobresa. Una pobresa que a més es mostra especialment invisibilitzada ja que ni envia ni convoca rodes de premsa i sembla que no hi sigui la majoria de dies quan expliquem el dia a dia. Tot i això, és la convidada inamovible de casa de molts garrotxins des de fa ja massa anys.
La pobresa, evolucionada en la perversió dels treballadors pobres de l’etapa post-crisi, comporta una sèrie de reptes urbanístics, econòmics i socials que demanen de molta atenció al llarg dels propers anys. Demanen, sobretot, de ganes d’arremangar-se. La problemàtica de l’habitatge ha més que duplicat el nombre d’ajudes del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa en tan sols un any per pagar el lloguer o la hipoteca entre d’altres. El global de les urgències socials ha crescut més d’un 55% respecte el 2016.
La desigualtat és una corretja lligada estretament al valor més preuat de la comarca: la cohesió. El distanciament entre un motor econòmic potent que tira cada cop més i la realitat dels treballadors està començant a generar tensions que demanen, també, de responsabilitat i valentia dels agents econòmics.
Una altra realitat paral·lela és la del talent que genera la comarca. Per desgràcia dels que es pensen que a la Garrotxa els desplaçaments són exclusivament en tractor, els garrotxins han tret, de mitjana, la millor nota en selectivitat de tot Catalunya. Ara començarà una etapa d’exili volgut per tal de formar-se en una formació superior cada cop mes llarga amb màsters, postgraus, doctorats... Però quants d’aquests tornaran a la comarca a treballar?
La Garrotxa enviarà els millors talents a les universitats catalanes. Les associacions patronals han alertat públicament de que els costa trobar determinats perfils tècnics en unes empreses que a vegades ni comarcalment se’n té consciència del valor i la importància que tenen.
Com aturem aquesta inèrcia? Han de canviar els estudiants de preferències formatives o ha de canviar la comarca de model? Una pregunta que no és menor si veiem com, de mica en mica, la piràmide poblacional s’inverteix sense remei. Que els garrotxins es puguin guanyar la vida a la Garrotxa és una realitat que ens interpel·la a tots.
El model comarcal ha estat un paraigua d’èxit per a la tempesta de la crisi, protegint sobretot a la classe mitjana. Ara però, amb la desigualtat i la fuga de cervells com a amenaces, la Garrotxa haurà de fer gala d’habilitats passades i tornar a posar fil a l’agulla per cosir el teixit social abans no s’estripi. Ens en sortirem?
La desigualtat la deixava palesa, una vegada més, el darrer Observatori Econòmic, Social i Mediambiental. En global, la Garrotxa és cada cop més rica però la bossa de pobresa està creixent. Una situació que, a la llarga, tensa la societat. Fa anys que els que hem seguit l’actualitat comarcal hem sentit a Càritas alertar de la cronificació de la pobresa. Una pobresa que a més es mostra especialment invisibilitzada ja que ni envia ni convoca rodes de premsa i sembla que no hi sigui la majoria de dies quan expliquem el dia a dia. Tot i això, és la convidada inamovible de casa de molts garrotxins des de fa ja massa anys.
La pobresa, evolucionada en la perversió dels treballadors pobres de l’etapa post-crisi, comporta una sèrie de reptes urbanístics, econòmics i socials que demanen de molta atenció al llarg dels propers anys. Demanen, sobretot, de ganes d’arremangar-se. La problemàtica de l’habitatge ha més que duplicat el nombre d’ajudes del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa en tan sols un any per pagar el lloguer o la hipoteca entre d’altres. El global de les urgències socials ha crescut més d’un 55% respecte el 2016.
La desigualtat és una corretja lligada estretament al valor més preuat de la comarca: la cohesió. El distanciament entre un motor econòmic potent que tira cada cop més i la realitat dels treballadors està començant a generar tensions que demanen, també, de responsabilitat i valentia dels agents econòmics.
Una altra realitat paral·lela és la del talent que genera la comarca. Per desgràcia dels que es pensen que a la Garrotxa els desplaçaments són exclusivament en tractor, els garrotxins han tret, de mitjana, la millor nota en selectivitat de tot Catalunya. Ara començarà una etapa d’exili volgut per tal de formar-se en una formació superior cada cop mes llarga amb màsters, postgraus, doctorats... Però quants d’aquests tornaran a la comarca a treballar?
La Garrotxa enviarà els millors talents a les universitats catalanes. Les associacions patronals han alertat públicament de que els costa trobar determinats perfils tècnics en unes empreses que a vegades ni comarcalment se’n té consciència del valor i la importància que tenen.
Com aturem aquesta inèrcia? Han de canviar els estudiants de preferències formatives o ha de canviar la comarca de model? Una pregunta que no és menor si veiem com, de mica en mica, la piràmide poblacional s’inverteix sense remei. Que els garrotxins es puguin guanyar la vida a la Garrotxa és una realitat que ens interpel·la a tots.
El model comarcal ha estat un paraigua d’èxit per a la tempesta de la crisi, protegint sobretot a la classe mitjana. Ara però, amb la desigualtat i la fuga de cervells com a amenaces, la Garrotxa haurà de fer gala d’habilitats passades i tornar a posar fil a l’agulla per cosir el teixit social abans no s’estripi. Ens en sortirem?