Aquest dijous s'ha fet oficial la dimissió a mig mandat del fins avui alcalde d’Olot, Pep Berga. Ha estat al ple municipal del mes de febrer. Després de gairebé sis anys al càrrec, el batlle hi ha renunciat per motius personals. La seva dimissió no és la primera que viu un alcalde olotí i és un bon moment per recordar altres episodis semblants que han tingut lloc a la història democràtica de la ciutat.
En l’època moderna, la de Pep Berga és la tercera dimissió sobrevinguda que es viu a l’ajuntament olotí. Des del 1979 fins avui, han dimitit tres alcaldes a Olot: Arcadi Calzada, Pere Macias i Pep Berga. Les dues primeres van ser per aspirar a càrrecs més ambiciosos dins la política catalana, mentre que Pep Berga ha estat, de moment, l’únic alcalde d’Olot que ha dimitit per posar punt final a la seva trajectòria política.
Arcadi Calzada 1983-1984
La primera dimissió d’un alcalde que va viure l’Ajuntament d’Olot va ser la d’Arcadi Calzada. El seu mandat va ser curt, menys d’un any. Va arribar a l’alcaldia el 23 de maig de 1983 i en va dimitir el 13 de març de 1984. La seva dimissió va donar pas a Pere Macias i a l’inici d’una carrera política personal a institucions com la Diputació de Girona i al Parlament de Catalunya. El 1995, Calzada va dir adeu a la política sent vicepresident primer de la cambra catalana.
Pere Macias 1984-1996
La segona dimissió de la història democràtica d’Olot la va protagonitzar Pere Macias. L’actual Comissionat pel traspàs integral de Rodalies de la Generalitat va ser el relleu d’Arcadi Calzada i va governar des del 15 de març de 1984 fins al 15 de juny de 1996. Després de dimitir, Isabel Brussosa agafa el relleu i Macias fa el salt a la Generalitat com a conseller de Medi Ambient i Habitatge al govern de Jordi Pujol. Al cap d’un any i fins al 2001 ocuparia la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques.
Macias relata que l’oferta del president Pujol per ocupar una cartera a l’executiu va ser el principal motiu per deixar l’alcaldia olotina, tot i que també va ser, en part, a contracor. “Va ser un moment, des d’un punt de vista personal, agredolç. M’acabaven de nomenar conseller i era un càrrec incompatible amb el d’alcalde. No tenia més remei que deixar l’alcaldia. Estava il·lusionat per la responsabilitat de ser membre del govern de Catalunya, però, per altra banda, deixar de ser alcalde d’Olot va ser una certa tristor perquè hi estava molt implicat”, diu l’exalcalde olotí a NacióGarrotxa.
Macias assegura que la seva voluntat hagués estat acabar el seu quart mandat el 1999, però l’oferta de la Generalitat li va fer prendre una decisió extraordinària. “Hauria volgut acabar el mandat. Ja havia dit que creia que el recanvi a les institucions és necessari. Acabar el mandat hauria estat la meva data final. A vegades, són circumstàncies que et passen pel damunt i t’obliguen a prendre decisions”, recorda Macias.
Pep Berga 2019-2024
La tercera i última dimissió d’un alcalde d’Olot en època democràtica és la de Pep Berga. El fins ara batlle de la ciutat va accedir al càrrec el 15 de juny de 2019 fins aquest dijous 20 de febrer de 2024. Berga deixarà aquest dijous l'alcaldia després de 14 anys al govern municipal i més de vint a l'Ajuntament, on va entrar com a regidor el 2003 amb la llista de Convergència i Unió que liderava Eudald Morera. Tal com va acançar NacióGarrotxa, el seu relleu serà l'actual regidor Agustí Arbós.
En el seu cas, Berga ha justificat la dimissió per una necessitat de relleu: "Ha arribat el moment en què veus que la ciutat, el país, canvia i penso que el que es necessiten són noves idees. El que no pot fer una persona després de tants anys és canviar radicalment. És bo per a una persona, organització i institució que es deixi pas perquè hi hagi noves maneres de fer les coses", assegurava l'encara alcalde olotí fa uns dies en una roda de premsa per anunciar la seva renúncia.
