Les destrosses dels cabirols i la manca de relleu generacional amenacen la producció de fesols de Santa Pau

Els productors alerten que "és un problema real" i recorden que es tracta d'una denominació d'origen protegida (DOP) "amb molt de prestigi"

Un camp de fesols de Santa Pau amb les plantes encara tendres.
Un camp de fesols de Santa Pau amb les plantes encara tendres. | Gerard Vilà/ACN.
NacióGarrotxa
28 de març de 2022, 09:55
Actualitzat: 10:20h
Les destrosses que provoquen els cabirols i la falta de relleu generacional posen en risc la producció de fesols de Santa Pau, a la zona volcànica de la Garrotxa. Aquest llegum és un dels més preuats a Catalunya i compta amb una denominació d'origen protegida (DOP) pròpia. De fet, des del gremi recorden que es tracta de l'única distinció d'aquest tipus que hi ha en tota la comarca de la Garrotxa i que també és un dels atractius més importants per aquest petit municipi, juntament amb la Fageda d'en Jordà.

El problema, actualment, és que els cabirols remenen i aixafen els sembrats i fan malbé el producte. A tot això, cal afegir-hi que cada vegada hi ha menys relleu entre els productors i això fa témer que es vagi perdent aquesta tradició. De fet, aquest diumenge s'ha celebrat en aquesta vila garrotxina la Fesolada, la tradicional Fira del Fesol, que s'havia de fer el passat 23 de gener, però que es va posposar per causa de la pandèmia.

Des de la DOP Fesols de Santa Pau reconeixen que estan "preocupats" perquè no es perdi l'ofici i assenyalen que ara per ara "costa trobar" aquest relleu generacional que hauria de garantir la pervivència del fesol de Santa Pau. La productora i membre de la DOP, Montserrat Miralles, assenyala que es tracta d'un problema que afecta "tot el sector agrícola". "Si no trobem joves que s'hi vulguin dedicar hi ha la possibilitat que al final s'acabi perdent la producció del fesol de Santa Pau", assenyala.

Però és que a la manca de relleu s'hi suma, també, el problema amb els cabirols. Aquest animal fa malbé els conreus i això s'ha notat especialment els darrers anys, durant el qual ha crescut el nombre d'exemplars que hi ha a la Garrotxa.

Miralles explica que si el cabirol rosega i es menja la planta quan és jove suposa un problema afegit perquè se n'ha de replantar una de nova. Si ho fa quan la planta pot continuar creixent el problema és que queda encara verda quan la resta ja són seques i els provoca un "maldecap". Per posar-hi remei, des de la DOP aposten per aconseguir ajudes per poder posar tanques elèctriques que evitin l'acció de l'animal.

Aquest diumenge s'ha celebrat la Fira del Fesol a Santa Pau. Foto: @ajsantapau.


Tot plegat ha fet caure la producció d'un llegum molt apreciat i que, alhora, suposa un atractiu per Santa Pau, aquesta petita localitat a tocar d'Olot. De fet, aquest diumenge s'hi ha celebrat una nova edició de la Fira del Fesol de Santa Pau, després d'haver-se hagut de suspendre per la pandèmia.

El batlle del municipi, Josep Company, remarca que es tracta d'un esdeveniment "clau" per al poble i que genera activitat econòmica. "Els restaurants estan plens, les cases de turisme rural i els productors poden vendre a la fira. És important que l'haguem recuperat perquè si no corríem el risc de no tornar-la a fer", ha remarcat Company.

"Ni bona ni dolenta"
Miralles ha explicat que la d'aquest any ha estat una collita "ni bona ni dolenta" en relació a la quantitat. De fet, el fesol de Santa Pau és un producte d'alta qualitat i els productors es veuen obligats a llançar aquells llegums que surten tacats.

Miralles explica que a principis de setembre, quan es van començar a collir els primers fesols, va ploure de manera abundant a la Garrotxa. Això va fer que molts fesols sortissin tacats o podrits i s'haguessin de descartar. Tot plegat va afectar una producció que ha anat minvant els darrers anys.

La producció i l’elaboració dels Fesols de Santa Pau amb DOP queda restringida als sòls d’origen volcànic dels municipis de Santa Pau -principal nucli de producció-, Castellfollit de la Roca, les Planes d'Hostoles, les Preses, Olot, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts, tots pertanyents a la comarca de la Garrotxa.

La zona de la DOP s’ha limitat només a aquests sòls de naturalesa volcànica, principalment d'emissions volcàniques recents, ja que han demostrat que posseeixen unes característiques molt especials. Són sòls excepcionals que no es troben en cap altra zona de la península Ibèrica.

La protecció d’aquests sòls va ser un dels motius de la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’any 1982.