Olot és ciutat lliure de matrimonis forçats. Així ho ha establert l’Ajuntament amb l’aprovació d’una moció presentada en l’últim ple per tots els grups polítics del consistori menys Vox, l’únic que no hi ha votat a favor i s’ha abstingut. El document, impulsat per l’Associació Valentes i Acompanyades, ha servit per declarar la capital garrotxina com una ciutat que es mostra contrària a aquestes pràctiques que avui en dia encara tenen lloc al nostre país.
La moció vol agafar el compromís del consistori a impulsar accions com la formació de tècnics municipals sobre la qüestió o campanyes de sensibilitzar a la societat olotina. Es preveuen, per exemple, fer tallers de prevenció en l’àmbit educatiu o implementar polítiques de protecció i suport a les víctimes, a més de col·laborar amb entitats implicades en la qüestió. La moció també vol servir per donar suport a la iniciativa que busca que l'ONU declari un dia internacional per l'eliminació dels matrimonis forçats.
“Els matrimonis forçats hi són i els hem d’intentar erradicar. La nostra responsabilitat local és contribuir a aquesta erradicació, protegint les víctimes i garantint que els seus drets siguin respectats enfortint els mecanismes ja presents a la ciutat i la comarca”, afirma la regidora d’Acció Social d’Olot, Imma Muñoz.
Tots els partits de l’oposició s’han sumat a la moció. La CUP ha volgut demarcar la qüestió de la catalogació racista: “Rebutgem qualsevol ús instrumental d’aquesta problemàtica per fomentar la xenofòbia i el racisme. Els matrimonis forçats no són una qüestió de cultures, sinó de drets humans”, afirma la regidora cupaire Sílvia Pagès.
“És una greu violació dels drets humans i una manifestació de violència masclista especialment cap a les nenes i dones joves. És una forma d’explotació i abusos sovint vinculada als crims d’honor”, assegura la portaveu del PSC, Marina Alegre. “És un pas cap a una societat més justa i igualitària”, diu el regidor d’Activem Olot, Jordi Rubio.
Actualment, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa té una comissió que tracta situacions de matrimonis forçats que es puguin donar a la comarca. Segons dades de la Generalitat, del 2019 al 2024 hi va haver 83 casos a Catalunya.