Per poder parlar de la immigració i la població estrangera calen dades que ens permetin conèixer la realitat. Els discursos d’odi de l’extrema dreta moltes vegades assenyalen col·lectius sense demostrar els arguments que utilitzen per atacar-los. Si la immigració és un tema de debat, cal que en puguem parlar amb coneixement.
Per aquesta raó, NacióGarrotxa ha decidit radiografiar la immigració d’Olot per conèixer la realitat real que viu la ciutat en aquesta qüestió. Per fer-ho, totes les dades que veureu a continuació són extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya i, en particular, del Cens de Població i Habitatges, el qual s’elabora mitjançant la combinació de registres administratius. Les xifres més actualitzades que engloba el cens arriben fins al 2023.
Quin pes té la població estrangera a Olot? Quina és la principal nacionalitat? Quanta població va arribar l’últim any, i quanta en va marxar? Quanta població estrangera treballa? Són preguntes que a continuació responem a través de xifres, a través de realitats.
Consideracions:
Població estrangera
El terme estranger fa referència a la nacionalitat de la persona. S'entén per estranger a Espanya, segons la Llei d'estrangeria 8/2000, de 22 de desembre, tot aquell que no és nacional i la nacionalitat es té segons la nacionalitat dels pares, és a dir, per dret sanguini.
Migrant internacional
D'acord amb les recomanacions de la Divisió Estadística de les Nacions Unides, un migrant internacional és una persona que es trasllada a viure a un altre país, diferent del seu país de residència habitual, per a residir-hi com a mínim per un període d'un any. Per això no tota persona estrangera és immigrant.
Nacionalitat
Per nacionalitat s'entén la ciutadania legal de cada persona. Un ciutadà és una persona que té la nacionalitat legal del país en què resideix i un estranger és una persona que no és nacional d'aquest país. El país de nacionalitat d'una persona no coincideix necessàriament amb el del seu lloc de naixement.
La població estrangera d'Olot
Segons les últimes dades, la població estrangera a la Garrotxa és d'11.878 persones, les quals representen un 19,4% de la població total de la comarca (61.363 habitants el 2023). En el cas d’Olot, la població estrangera és de 9.637 persones, les quals representen el 25,4% de la població de la ciutat (38.003 habitants). Tant la Garrotxa com Olot tenen percentatges superiors al pes de la població estrangera a Catalunya, el qual se situa al 17,2%.
Que la població estrangera augmenta amb el pas dels anys és una tendència no actual, sinó històrica i ho demostra el fet que el 1991 a Olot hi havia només 206 estrangers i a la Garrotxa eren 324.
En les últimes tres dècades a la capital de la Garrotxa hi ha hagut moments de més i menys arribada de població estrangera, la qual comença a créixer de manera permanent dels anys 2000. Com es mostra en el següent gràfic, la població estrangera és qui ha impulsat el creixement poblacional de la capital garrotxina, ja que la població espanyola s’ha estancat:
De la mateixa manera que arriba gent, també en marxa. Les migracions i emigracions fluctuen segons, sobretot, el context econòmic global i la suma de les entrades i sortides de persones a la ciutat dona el saldo migratori, l'indicador que demostra si el municipi guanya o perd població a través de l'arribada i sortida de ciutadans.
En els últims vint anys, es poden observar diferents moments, segons l'època. Les dues grans crisis que s'han viscut en les darreres dècades (2008 i covid) han estat els períodes amb menys immigracions cap a Olot (ja siguin vingudes de l'estranger, la resta d'Espanya o Catalunya). I, en canvi, just abans que esclatés la crisi financera és quan més ciutadans van emigrar i van marxar de la ciutat.
Segons les dades, els últims anys hi ha hagut un repunt important de la població estrangera. Un 7,4% de la població que té avui Olot ha arribat durant l’últim any i un 22,1% ho ha fet en els últims cinc. Això s’explica pel fet que la ciutat viu una nova onada migratòria.
Onada migratòria actual
Quines característiques té aquesta nova onada? Principalment, és protagonitzada per ciutadans procedents de països de l’Amèrica del Sud.
Colòmbia, Hondures o Veneçuela són nacionalitats que s’han multiplicat en qüestió d’anys a la capital de la Garrotxa. En cap cas, cap d’aquestes comunitats han superat les ja establertes a la ciutat des de fa temps com l'índia o la marroquina.
Només els hondurenys han arribat a ser més que els gambians, una nacionalitat que des de fa anys se situava com la tercera amb més presència a Olot, fins ara.
L’auge de la població sud-americana queda plasmat en casos com la població colombiana que ha arribat a la ciutat: s’ha gairebé doblat. El 2021 a Olot hi havia 372 colombians i ara n’hi ha 648 (un 74% més). El mateix ha passat amb la població hondurenya que ha crescut un 35% i la veneçolana que s’ha multiplicat per catorze (d’11 a 156 habitants). L’única nacionalitat que no ha augmentat des del 2021 ha estat la xinesa, la qual ha retrocedit lleugerament.
Cada vegada més joves
Les últimes dades indiquen que l’edat amb més població estrangera a Olot és la de 28 anys, aquí els estrangers representen el 47% de la població olotina que té la mateixa edat. Actualment, a Olot hi ha 560 persones de 28 anys i 264 són estrangers. Si en comptes de mirar any per any, mirem per franges d’edat, la majoria de la població estrangera se situa entre els 30 i 34 anys. Els últims anys, la població estrangera s’ha rejovenit. El 2021 la majoria d’estrangers que residien a Olot tenien 32 anys, el 2022 33 anys i el 2023 l’estadística ha caigut fins als 28 anys.
Educació i feina
Pel que fa a la formació i estudis de la població estrangera d’Olot, la majoria té educació primària o estudis inferiors, mentre que només el 14% té una educació superior, és a dir universitària o cicles formatius.
En relació amb la feina, més de la meitat de la població estrangera treballa (el 56%). 3.988 estrangers estan ocupats dels més de 7.000 que hi ha a Olot de més de 16 anys. Un 5,5% dels estrangers olotins estan desocupats (no tenen feina, però en busquen) i un 38% estan inactius (no tenen feina, ni la busquen). En aquest últim grup, el 14% (374 persones) són jubilats, invàlids o estudiants.
En comparació a l’ocupació de la població espanyola i catalana que resideix a Olot, els percentatges canvien. Els estrangers treballen més que els autòctons: els ocupats representen el 53% de la població amb nacionalitat espanyola i edat de treballar que viu a la capital garrotxina (tres punts per sota de l’estrangera).
La gran diferència que trobem entre els dos grups de població (espanyola i estrangera) és que dins la població inactiva la gran majori d’espanyols estan jubilats, tenen una situació d’invalidesa o estudien (el 79%), mentre que la gran majoria dels estrangers inactius no es troben dins aquestes tres consideracions. Només el 14% dels estrangers inactius són jubilats, invàlids o estudiants.
La majoria dels estrangers que resideixen a Olot treballen a indústries manufactureres (sobretot càrnies). El 52% de la població estrangera que té feina a Olot es dedica a aquest sector econòmic i tres de cada deu olotins que treballen a la indústria manufacturera són estrangers. A molta distància, els dos altres sectors on es concentra la població estrangera ocupada són la mecànica i l’hostaleria.
La majoria d’estrangers que treballen a Olot ho fan a compte d’altri amb contracte fix o indefinit (67%). Els contractes temporals representen el 27% de la població estrangera amb feina i un 1% treballen per compte propi i tenen assalariats.