10
de març
del
2021
Actualitzat
a les
10:25h
Les noves tecnologies són positives en molts aspectes i en el context de pandèmia i del confinament imposat han resultat especialment útils. Malgrat això, no és recomanable el seu ús en totes les edats. Diversos estudis demostren que la sobreexposició a les pantalles afecta el desenvolupament dels nens i nenes, tant a nivell de comportament, com de llenguatge i d’atenció.
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de la Garrotxa fa uns quants anys que ha detectat aquesta relació entre els dos fets i alerta que va en augment. Per aquest motiu, ha impulsat un estudi conjunt amb quatre CDIAP més d’arreu de Catalunya que permeti analitzar com afecta la sobreexposició a les pantalles dels infants.
La doctora Ester Pla, directora del CDIAP de la Garrotxa, afirma que moltes vegades s’utilitzen el mòbil o la tauleta, i també la televisió, com a substituts del contacte amb l’adult. Un fet que acaba provocant, a la llarga, que als nens els costi parar atenció, que estiguin asseguts durant una estona o, fins i tot, que presentin un retard en el llenguatge. «Quan cantes una cançó a un nadó o li expliques un conte, transmets unes emocions, entones una melodia i li transmets afectivitat; la connexió no és la mateixa que si l’infant mira el conte sol en una tauleta», diu la doctora Pla.
A més, la interacció que ofereixen els mòbils i les tauletes, i els constants estímuls que generen, provoquen sovint que per als infants, escoltar el que els diuen o llegir un conte sigui una tasca avorrida, ja que estan acostumats a un ritme molt més ràpid i immediat. Altres repercussions que pot generar l’ús abusiu de les pantalles en infants són dificultats per controlar les emocions, problemes d’ansietat, miopia, obesitat o falta de son, més rebequeries i dificultats per entendre l’altre, manca d’habilitats socials o poca imaginació.
«Si juguen amb quatre troncs a fer una caseta, a simular i imaginar treballen molt més la creativitat que si ho substitueixen per una cosa que ja està feta», descriu la doctora Pla, que afegeix que «si fan una cosa que els agrada molt o s’ho passen bé jugant amb algú, l’aprenentatge els queda molt més que quan no hi ha una vinculació afectiva».
Aquestes repercussions, sobretot les que afecten al llenguatge, es comencen a notar quan els infants tenen dos anys perquè és quan ja comencen a parlar i enllaçar frases. La directora del CDIAP de la Garrotxa explica que «en comparació amb anys enrere hi ha un major nombre d’infants amb retard del llenguatge, però per sort molts milloren amb pautes que fan a casa, un fet que vol dir que no hi ha un problema de base de comprensió, retard mental o trastorn de l’aspecte autista sinó que es podria prevenir».
Són sensacions i experiències que des del CDIAP comparteixen amb les escoles bressol de la comarca, amb qui treballen colze a colze per compartir i detectar necessitats.
Fa tres anys, el motiu de consulta de llenguatge al CDIAP de la Garrotxa era de 59 infants i ara és de 80. Aquest fet, però, no implica que en tots els casos el diagnòstic sigui de retard de llenguatge sinó que pot haver-hi altres trastorns.
De 0 a 3 anys, sense pantalles
La clau per evitar aquestes conseqüències és que els infants d’entre 0 i 3 anys no tinguin contacte amb les pantalles. «El desenvolupament del cervell durant aquesta franja es multiplica per tres i en aquesta fase s’estableix la base de com som, com posem atenció, com ens autocontrolem o com gestionem les emocions... i tot això els infants ho aprenen en base al model i a les relacions que estableixen amb altres persones», afirma la Dra Pla.
L’any 2006, el pediatre alemany Peter Winterstein va fer un estudi amb 2.000 infants d’entre 5 i 6 anys que demostrava que els que miraven menys d’una hora de televisió al dia realitzaven dibuixos amb més detalls, expressivitat i relleu que els que estaven exposats a la pantalla més de tres hores diàries; «és en aquest període que els nens han d’aprendre de l’entorn, i a partir d’aquí, crear».
Altres consells per estimular el llenguatge són repetir sons i establir torns de paraula, introduir textures en el menjar, cantar cançons o simplement dedicar-vos una estona a mirar-los i parlar-hi, entre d’altres. Així mateix, és cert que de la mateixa manera que no hi ha estudis que demostrin els beneficis de les pantalles en les primeres edats, també se’n pot fer un ús positiu i profitós a mesura que els infants creixen.
El CDIAP de la Garrotxa
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) és un servei gratuït que depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya. A la Garrotxa està gestionat per Integra, des del 1981. Atén infants que des del naixement fins als 6 anys pateixen alteracions en el desenvolupament, ja siguin motrius, físiques, emocional, cognitives, de llenguatge, comportament i aspectes de criança, o que per les seves característiques biològiques, familiars o socials tenen risc de patir-ne. Les funcions que el CDIAP porta a terme són la prevenció, la detecció precoç, l’orientació, la valoració, el diagnòstic, el tractament i el seguiment continuat de l’infant i de la seva família en coordinació amb els dispositius de l’entorn.
El servei està format per un equip de professionals de diferents disciplines: fisioteràpia, psicologia, logopèdia, neuropediatria, treball social i pedagogia. L’any 2020, el centre va atendre 360 infants.
Per a més informació, podeu consultar el web www.integraolot.cat o escriure a [email protected]. També podeu seguir el compte d’Instagram @cdiapintegragarrotxa.
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de la Garrotxa fa uns quants anys que ha detectat aquesta relació entre els dos fets i alerta que va en augment. Per aquest motiu, ha impulsat un estudi conjunt amb quatre CDIAP més d’arreu de Catalunya que permeti analitzar com afecta la sobreexposició a les pantalles dels infants.
La doctora Ester Pla, directora del CDIAP de la Garrotxa, afirma que moltes vegades s’utilitzen el mòbil o la tauleta, i també la televisió, com a substituts del contacte amb l’adult. Un fet que acaba provocant, a la llarga, que als nens els costi parar atenció, que estiguin asseguts durant una estona o, fins i tot, que presentin un retard en el llenguatge. «Quan cantes una cançó a un nadó o li expliques un conte, transmets unes emocions, entones una melodia i li transmets afectivitat; la connexió no és la mateixa que si l’infant mira el conte sol en una tauleta», diu la doctora Pla.
A més, la interacció que ofereixen els mòbils i les tauletes, i els constants estímuls que generen, provoquen sovint que per als infants, escoltar el que els diuen o llegir un conte sigui una tasca avorrida, ja que estan acostumats a un ritme molt més ràpid i immediat. Altres repercussions que pot generar l’ús abusiu de les pantalles en infants són dificultats per controlar les emocions, problemes d’ansietat, miopia, obesitat o falta de son, més rebequeries i dificultats per entendre l’altre, manca d’habilitats socials o poca imaginació.
«Si juguen amb quatre troncs a fer una caseta, a simular i imaginar treballen molt més la creativitat que si ho substitueixen per una cosa que ja està feta», descriu la doctora Pla, que afegeix que «si fan una cosa que els agrada molt o s’ho passen bé jugant amb algú, l’aprenentatge els queda molt més que quan no hi ha una vinculació afectiva».
Aquestes repercussions, sobretot les que afecten al llenguatge, es comencen a notar quan els infants tenen dos anys perquè és quan ja comencen a parlar i enllaçar frases. La directora del CDIAP de la Garrotxa explica que «en comparació amb anys enrere hi ha un major nombre d’infants amb retard del llenguatge, però per sort molts milloren amb pautes que fan a casa, un fet que vol dir que no hi ha un problema de base de comprensió, retard mental o trastorn de l’aspecte autista sinó que es podria prevenir».
Són sensacions i experiències que des del CDIAP comparteixen amb les escoles bressol de la comarca, amb qui treballen colze a colze per compartir i detectar necessitats.
Fa tres anys, el motiu de consulta de llenguatge al CDIAP de la Garrotxa era de 59 infants i ara és de 80. Aquest fet, però, no implica que en tots els casos el diagnòstic sigui de retard de llenguatge sinó que pot haver-hi altres trastorns.
De 0 a 3 anys, sense pantalles
La clau per evitar aquestes conseqüències és que els infants d’entre 0 i 3 anys no tinguin contacte amb les pantalles. «El desenvolupament del cervell durant aquesta franja es multiplica per tres i en aquesta fase s’estableix la base de com som, com posem atenció, com ens autocontrolem o com gestionem les emocions... i tot això els infants ho aprenen en base al model i a les relacions que estableixen amb altres persones», afirma la Dra Pla.
L’any 2006, el pediatre alemany Peter Winterstein va fer un estudi amb 2.000 infants d’entre 5 i 6 anys que demostrava que els que miraven menys d’una hora de televisió al dia realitzaven dibuixos amb més detalls, expressivitat i relleu que els que estaven exposats a la pantalla més de tres hores diàries; «és en aquest període que els nens han d’aprendre de l’entorn, i a partir d’aquí, crear».
Altres consells per estimular el llenguatge són repetir sons i establir torns de paraula, introduir textures en el menjar, cantar cançons o simplement dedicar-vos una estona a mirar-los i parlar-hi, entre d’altres. Així mateix, és cert que de la mateixa manera que no hi ha estudis que demostrin els beneficis de les pantalles en les primeres edats, també se’n pot fer un ús positiu i profitós a mesura que els infants creixen.
El CDIAP de la Garrotxa
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) és un servei gratuït que depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya. A la Garrotxa està gestionat per Integra, des del 1981. Atén infants que des del naixement fins als 6 anys pateixen alteracions en el desenvolupament, ja siguin motrius, físiques, emocional, cognitives, de llenguatge, comportament i aspectes de criança, o que per les seves característiques biològiques, familiars o socials tenen risc de patir-ne. Les funcions que el CDIAP porta a terme són la prevenció, la detecció precoç, l’orientació, la valoració, el diagnòstic, el tractament i el seguiment continuat de l’infant i de la seva família en coordinació amb els dispositius de l’entorn.
El servei està format per un equip de professionals de diferents disciplines: fisioteràpia, psicologia, logopèdia, neuropediatria, treball social i pedagogia. L’any 2020, el centre va atendre 360 infants.
Per a més informació, podeu consultar el web www.integraolot.cat o escriure a [email protected]. També podeu seguir el compte d’Instagram @cdiapintegragarrotxa.