La temporada del Girona serà històrica. L'estrena a la Champions i l'al·licient de repetir un nivell de joc com el de la temporada passada fan de l'arrencada de curs un projecte il·lusionant, amb Míchel com a timoner. Al club es farda d'orgull gironí, però enguany de gironí al primer equip no n'hi haurà cap, almenys en propietat.
Ja fa temporades que la ràtio de jugadors gironins al club ha anat a la baixa. Amb l'adeu d'Eloi Amagat i Pere Pons, primer, i d'Àlex Granell, després, Valery, el noi de l'Escala, s'havia consagrat com la insígnia. Però l'arribada de reforços a l'extrem han forçat la seva sortida cap al Mallorca, a la recerca de minuts. Desterrat Valery, el Girona s'ha quedat sense jugadors locals en propietat.
L'honor el salva el porter Pau López, de Bescanó, que ha arribat cedit del Marsella. De fet, des del Girona, sempre s'ha insistit a dir que la idea d'orgull gironí no és només al primer equip. L'estructura del club —des de la directiva als treballadors—, el planter i la filosofia de joc també en formen part.
Però més enllà de l'orgull, la sortida de Valery pot tenir conseqüències esportives. Si el Girona vol poder inscriure 25 jugadors a la Champions, almenys quatre d'haver estat formats al filial. Només Arnau Martínez i Valery ho complien, ara només en queda un. El resultat? Inscripció limitada a 22 jugadors i, per tant, menys rotacions i menys descans per la temporada més històrica dels gironins, però, paradoxalment la més exigent dels 94 anys d'història del club.