Els nens del col·legi de Sant Ildefons tornaran a repartir sort i diners a milers de ciutadans. Fins aquest dimecres encara hi ha hagut un degoteig de persones davant de les administracions de loteria per comprar els darrers dècims. El sorteig de Nadal, que no s’ha suspès mai en els seus 200 anys d’història, ni tan sols durant la Guerra Civil, repartirà enguany 2.310 milions d’euros en premis, 70 milions més que en l’edició anterior. El primer premi, la grossa, està dotada amb 400.000 euros per dècim; el segon premi és de 125.000 euros per bitllet; el tercer, de 50.000 euros; el quart, de 20.000; i, finalment, el cinquè, de 6.000. A tots ells, esclar, cal descomptar-los un 20%, el percentatge que s'endú Hisenda per totes les butlletes premiades amb més de 2.500 euros.
Així, cada català ha gastat, segons Loteries i Apostes de l’Estat (LAE), una mitjana de 58,41 euros en el sorteig extraordinari, 1,5 euros més que l’any passat. Per demarcacions, les administracions de Lleida hauran venut 133,71 euros per habitant –gràcies, en part, a les altes vendes de la famosa administració La Bruixa d’Or–; a Barcelona, 56,62 euros per persona; a Tarragona, 44,29 euros per ciutadà; i a Girona, els més modestos, 42,87 euros.
En total, doncs, Catalunya haurà gastat uns 438,57 milions d’euros en dècims, una xifra superior als 427,9 de l’any passat. De fet, aquest increment està en sintonia amb les bones sensacions de la major part de les administracions, que percebien aquestes darreres setmanes un augment en les vendes, sobretot a última hora. Així ho explicaven, per exemple, els propietaris de la mítica administració El Gato Negro o de la Valdés, a la Rambla de Barcelona, on constataven que les vendes de loteria també s'han incrementat gràcies als turistes. També a Tarragona, que no ha estat beneficiada mai amb primers premis, les vendes han portat un ritme creixent.
Any rere any, de fet, el volum del premi ha anat creixent: si el 1959 només hi havia vuit sèries, actualment n’hi ha unes 180. Tradicionalment, la data del sorteig suposa l’inici de les vacances del Nadal. Tot i que el sorteig començarà puntualment a les nou del matí, un cop s’hagi constituït la junta que presideix l'esdeveniment, desenes de seguidors –molts d'ells disfressats, com marca ja la tradició– s’aplegaran al Teatre Reial de Madrid des de les vuit del matí i no perdran la pista a les boles. A NacióDigital, que seguirà el sorteig amb un minut a minut, hem recollit algunes de les curiositats, malediccions i rituals de la rifa més famosa de l’any.
Dues dones assenyalen el dècim que compraran a "La Pastoreta" de Reus Foto: ACN
Malediccions, averanys i rituals de la rifa de Nadal
1. Els números acabats en 1, els que donen més mala sort.Segons els experts en estadística i els fans de la loteria, els números que han tingut més mala sort han estat els que acaben en 1. Només vuit vegades hi ha hagut un número premiat amb aquesta terminació. Al contrari, els números amb la terminació més premiada són els que acaben en 5, els quals han estat premiats fins a 32 vegades. En segon lloc, hi empaten els números acabats en 4 i 6, amb 26 cops premiats respectivament. Les terminacions que han estat més premiades, fins a tres cops, han estat la 297, 457 i 515. A més, els números compresos entre el 30.001 i el 85.000 són els que han estat més afavorits, en concentració.
2. A Tarragona mai no ha caigut cap primer premi. En els 200 anys d’història de la loteria de Nadal, a cap dels municipis de la demarcació de Tarragona ha tocat mai un primer premi. Juntament amb Àvila i Zamora, la demarcació catalana és l’única que es troba en aquesta situació a tot l'estat espanyol.
3. Barcelona, la demarcació amb més municipis premiats. La demarcació de Barcelona és, en canvi, on més municipis han estat premiats de tot l’Estat. En concret, han tocat fins a 57 números grossos. A Lleida ha caigut cinc vegades el primer premi i a Girona, només dos. En total, doncs, a Catalunya ha caigut el premi gros 64 vegades.
4. El premi més matiner de la història. Va ser el 2004 que la famosa administració de loteria La Bruixa d’Or va repartir íntegrament el primer premi més matiner de la història. El número premiat va sortir a les 9:15h. del matí, només tretze minuts després que comencés oficialment el sorteig i quan els nens encara omplien el segon filferro de la taula.
5. El vident malagueny que va predir la grossa. L’únic cas que es coneix d’un endeví que somniés el número premiat data del 1949. L’afortunat va ser un treballador malagueny, que va acudir a una oficina de Correus de l’època per reclamar el 55.666. D’històries meravelloses, però, n’hi ha de més profanes, com la de l’immigrant que el 2009 va passar de viure a la pobresa a tenir més de 300.ooo euros al seu compte corrent; o la de dos amics, l'un que vivia a Sevilla i l'altre a Madrid, que van comprar casualment dos números premiats.
6. La reputació de La Bruixa d’Or i el seu rècord Guinness. La famosa administració de loteria de La Bruixa d’Or de Sort, al Pallars Sobirà, va batre un rècord Guinness el 2013 quan va aconseguir que més de 1.700 persones es disfressessin de bruixa per invocar la sort. En total, es van reunir més de 3.000 persones, entre les que duien disfressa i les que no. A més, La Bruixa d’Or és una de les administracions líders en la venda de números a internet.
7. Les administracions que donen sort. Possiblement la més famosa de les administracions és justament La Bruixa d'Or, que durant dos anys consecutius va repartir la Grossa de la loteria, el 2003 i el 2004, i la va tornar a entregar el 2007. També ha aconseguit repartir dos vegades el primer premi de El Niño i, en total, ha entregat fins a 30 premis importants. D'administracions que donen sort, però, n'hi ha Catalunya moltes més, com ara el Gat Negre del carrer de Pelai de Barcelona –que enguany estrena nova seu–, la Valdès, a les Rambles, el Cau de Drac de Vic, la Merche de Girona o La Pastoreta de Reus.
8. Un escenari preparat per a tots els imprevistos. L’escenari en què se celebra el sorteig, al Teatre Reial de Madrid, té el terra de moqueta per evitar que, si les boles cauen, rodolin sense control. Mentre que el bombo petit és el que conté les 1.807 boles amb els premis; el bombo gros, de gairebé tres metres d’alçada i 800 quilos de pes, fa girar els 100.000 números que poden ser premiats i que els nens de San Ildefons canten sense parar.
9. Les supersticions que expliquen la tradició. La major part de gent escull números que estiguin relacionats amb dates importants, com aniversaris, naixements dates de boda o, també, d'esdeveniments esportius. Any rere any, de fet, hi ha jugadors que s’aferren a un únic número perquè creuen que tard o d’hora sortirà premiat. La superstició popular, però, té formes més estranyes d’expressar-se. Alguns diuen que passar el dècim pel llom d’un gat negre augmenta les possibilitats de premi i també hi ha qui passa el bitllet per la panxa d’una embarassada o per sobre de la figura d’una bruixa. Els profans, fins i tot, expliquen que hi ha una norma concreta a l'hora de fer cua a les administracions: si és dia imparell, cal fer-la a l’esquerra; si és parell, a la dreta.
10. Els records del 2015. L'any passat, la grossa de Nadal va recaure en el número 79140, que va beneficiar íntegrament la localitat de Roquetes de Mar, a Almeria. El segon número premiat va ser el 12775, una part del qual va caure a Barcelona i Tarragona. El tercer gran premi va ser el 05163, que va estar molt repartit i van beneficiar moltes poblacions catalanes.