La gran quantitat de farratge que han recopilat els pagesos de les comarques gironines aquest estiu fa que algunes explotacions de la demarcació es plantegin la possibilitat d'augmentar els ramats. Aquesta situació xoca amb la d'ara fa un any en què la sequera va fer que amb prou feines hi hagués aliment pel bestiar i obligués molts pagesos a reduir el nombre d'animals, ja que havien de comprar el farratge a mercats com el francès, amb l'increment de costos que això suposa. Farratge a banda, la collita de cereal ha estat "desigual". Els pagesos que van plantar blat i ordi -obligats per la sequera- s’han trobat que ha caigut entre un 25 i un 40% la collita per les pluges a l'estiu, mentre que la de blat de moro i gira-sol ha estat bona.
Els pagesos gironins s’han assegurat aliment pel bestiar fins, almenys, la primavera de l’any que ve. Les pluges de l’estiu han provocat que hi hagués bones dalles de farratge com civada o raigràs. Una situació que ha fet que aquest estiu es veiessin els camps de la demarcació plens de bales de palla i que dona un respir als pagesos. I és que cal recordar que l’any passat la sequera va provocar que hi hagués molt poc farratge disponible, fet que va obligar als pagesos a comprar-ne a fora -majoritàriament França- per poder alimentar el bestiar.
Ara, en canvi, n’hi ha excedent, si bé “no de la millor qualitat”, tal com reconeix el coordinador d’Unió de Pagesos de l’Alt Empordà, Xavier Frigola. El fet que no sigui de la millor qualitat ha afectat també a l’hora de vendre aquest farratge, però Frigola celebra el fet que n’hi hagi “de sobres” per alimentar el bestiar.
De fet, el coordinador d’UP a l’Alt Empordà explica que hi ha explotacions ramaderes que estan valorant la possibilitat d’augmentar la cabanya, precisament per aquest excedent de palla que tenen. D’aquesta manera, moltes d’elles recuperarien els caps de bestiar que van perdre l’any passat per la falta d’aliment.
Mala collita del cereal d’hivern
El que no ha anat tan bé ha estat la collita de cereal d’hivern, principalment ordi i blat. Molts pagesos van apostar per aquestes varietats que no se solen plantar per recollir a l’estiu, perquè la sequera que hi havia durant la sembra va espantar els pagesos. Es tracta de cereals que necessiten poca aigua i, aleshores, es preveien restriccions importants per la sequera.
La realitat, però, va ser diferent i les pluges a l’estiu va provocar que hi hagués camps que anessin “a dos temps”. Mentre una part del sembrat ja estava sec i a punt per a recollir, una altra havia rebrotat i estava verd per culpa de la pluja. Això ha fet reduir entre un 25 i un 40% la collita d’aquests cereals i afecta directament la producció.
“Això servirà perquè en un futur ho valorem més i n’aprenem. Ens servirà d’experiència de cara a l’any que ve per plantar més gira-sol i blat de moro que és el que se sol recollir a l’estiu”, explica Frigola.
L’altra cara de la moneda és, precisament, els camps on s’hi va plantar gira-sol i blat de moro. Molts dels que van sembrar aquests cereals que necessiten una gran quantitat d’aigua ho van fer obligats per la rotació de conreus, però la realitat és que els ha anat “molt bé la collita”. Les pluges de l’estiu van ajudar i la producció ha estat bona, tot i que no se n’havia sembrat massa per la sequera de principis d’any.