"Hi ha gent que està desesperada. S'han fet molts esforços per centrar-los". La frase és d'un coneixedor directe dels moviments que han fet sectors de les elits econòmiques barcelonines -amb Foment del Treball i el seu president, Josep Sánchez Llibre, al capdavant- per situar Junts com un actor central -i centrat- de la política catalana. Què ha canviat perquè ara aquestes maniobres es donin per liquidades? L'episodi protagonitzat per Carles Puigdemont el 8 d'agost, quan va aparèixer a Barcelona per fugar-se immediatament coincidint amb el ple d'investidura de Salvador Illa. La topada amb els Mossos i la ressaca dels fets ha dinamitat els ponts entre Junts i l'establishment.
L'episodi més visible d'aquest acostament es va produir el 15 d'abril a Perpinyà, amb una trobada entre representants del partit -amb Puigdemont, Jordi Turull, Albert Batet i Anna Navarro- i de Foment -amb Sánchez Llibre acompanyat de sis vicepresidents- que va acabar amb un dinar al Cafè Vienne de la capital nord-catalana. Va ser el primer gest visible de legitimació per part de les elits econòmiques catalanes respecte del líder a l'exili en els últims set anys. La patronal, que ha rebut retrets en privat a Madrid, havia observat amb deteniment com Junts, camí del 12-M, havia anat modulant el discurs, desembargant el llegat convergent, i assumint un discurs econòmic de tendència liberal.
Foment també havia acabat abonant el terreny per l'amnistia -solució compartida també pel Cercle d'Economia, com va passar en el seu dia amb els indults-, fins al punt que, si el 8 d'agost s'hagués produït la detenció de Puigdemont, l'entitat hauria demanat l'alliberament fent servir la fórmula de l'exigència del compliment de la llei. L'esborrany de comunicat si s'hagués produït la privació de llibertat del líder de Junts estava redactat en aquest sentit. "Però, al final, no hi ha manera", lamenta una veu coneixedora dels contactes dels últims mesos. Un dels que s'ha multiplicat als despatxos és Batet, president del grup parlamentari i home de la màxima confiança de Puigdemont.
Fonts de la direcció de Junts, en tot cas, assenyalen que hi ha hagut un component de desig "interessat" de Foment per refer ponts i, conjuntament amb altres actors de l'establishment, fer virar el partit cap a la "política real". El mateix han intentat sectors de la cúpula de la formació, on qui té més capacitat d'interlocució amb aquests agents -pel seu passat com a alt directiu- és Jaume Giró. Què era el que estava en joc en aquesta coreografia? Les elits obtenien suport a propostes de centredreta -Junts va fer bandera de baixades d'impostos en l'última campanya electoral-, i Puigdemont s'erigia com a actor hegemònic del sobiranisme en un moment de desfeta d'ERC.
Tot va descarrilar, però, el 8 d'agost. I dirigents consultats assenyalen que la tendència continuarà a partir del congrés dels dies 25, 26 i 27 d'octubre que Junts celebrarà a Calella. La posada en marxa del Govern de Salvador Illa ha fet que l'expresident assumeixi de facto el rol de cap de l'oposició -espera poder-lo exercir presencialment des del Parlament- i que Junts s'hagi decidit a apujar el to del discurs. En les ponències s'hi consagrarà aquest gir per distanciar-se d'ERC i també del PSOE, amb qui es va pactar la llei d'amnistia sense que hi hagi una estabilitat garantida per a Pedro Sánchez. Per ara, Junts està lluny, molt lluny, d'aprovar-li els pressupostos al president del govern espanyol.
I aquest és un element que inquieta les elits barcelonines, pròximes a Sánchez, de qui elogien els passos protagonitzats per desescalar el conflicte a Catalunya. Dirigents consultats assenyalen, en aquest sentit, que el congrés de l'octubre pot acabar de suposar un component de "terra cremada" envers qualsevol intent de "realpolitik". No passa desapercebut que les elits econòmiques hagin reaccionat amb més entusiasme al pacte ERC-PSC pel finançament singular que no pas Junts, que l'ha arribat a qualificar de "calimotxo fiscal". Ni Junts vol replicar l'antiga Convergència, ni les elits acaben d'entendre la manera de funcionar de Puigdemont. Ja els va passar, de fet, durant la tardor del referèndum.