L'informe dels Mossos enviat al jutge Pablo Llarena admet errors en el dispositiu per detenir Carles Puigdemont ara fa dues setmanes a Barcelona, segons ha pogut saber Nació. El cos va remetre el document al Tribunal Suprem el dimarts i, en el contingut, fa autocrítica pel fet que no va ser capaç de detenir l'expresident, que va aconseguir sortir de Catalunya i tornar a Waterloo.
Segons ha informat El Confidencial, entre els errors que admet el cos hi ha el fet que el dron amb càmera que sobrevolava Arc de Triomf no va enfocar el cotxe amb el qual Puigdemont va marxar, i es va centrar en la comitiva de dirigents de Junts que es dirigia al Parlament. La cúpula del cos, i així ho va admetre el comissari en cap, Eduard Sallent, no va contemplar que Puigdemont fugiria.
Altres detalls que han transcendit del contingut del document apunten que el president del Parlament, Josep Rull, va impedir als Mossos inspeccionar el Parlament hora abans de la fugida de Puigdemont, segons ha informat La Vanguardia. El pla de l'expresident era entrar a la cambra a través del zoo, però la forta presència policial ho va impedir.
Llarena va demanar a la policia catalana explicacions per no haver complert amb l'ordre de detenció activa contra Puigdemont. El jutge del Suprem es va negar a aplicar-li l'amnistia i manté la persecució contra el líder de Junts per un delicte de malversació per l'1-O. Malgrat la no-detenció, Llarena no ha fet el pas d'enviar una nova euroordre, perquè sap que el recorregut seria incert.
La tornada a Catalunya per pronunciar un discurs i la posterior fugida de Puigdemont ha situat els Mossos al punt de mira, i ha originat un profund malestar intern. El mateix dia dels fets es va produir tres detencions d'agents acusats de col·laborar amb el dirigent independentista en la seva marxa. La defensa de l'expresident sosté que són detencions il·legals i que Puigdemont va fer un acte de "desobediència civil".
Sigui com sigui, el Ministeri d'Interior s'ha espolsat les culpes i ha assenyalat els Mossos pels errors en el dispositiu. L'Estat va oferir ajuda, però va ser rebutjada. Tot i així, segons ha transcendit els darrers dies, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil van fer moviments per detenir Puigdemont al marge de la policia catalana.
És en aquest context que ha aterrat el nou Govern de Salvador Illa, amb Núria Parlon al capdavant d'Interior. Els dos primers actes de la nova consellera han estat precisament amb la policia, per mostrar el suport als agents. La setmana passada Parlon va visitar el complex Egara amb Salvador Illa, i aquest dijous ha donat la benvinguda a la nova fornada d'agents que començarà el període de pràctiques a Barcelona. La d'avui, però, ha estat la primera intervenció pública de la consellera davant del cos.
A l'espera de canvis a Interior
En un discurs breu, Parlon s'ha definit irònicament com una "consellera en pràctiques", perquè tot just fa 10 dies que és al capdavant del Departament, però ha tret pit de la seva llarga experiència com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que li ha permès conèixer bé com és treballar amb la policia i explotar la coordinació entre la policia local i els Mossos. Parlon ha destacat la necessitat de "millora contínua" al cos i de construir una policia que "s'assembli cada cop més a la societat".
Parlon ha estat acompanyada per la cúpula política i operativa del cos, amb el director Pere Ferrer i el comissari en cap, Eduard Sallent. Tots dos poden estar vivint els últims dies al càrrec, però encara no hi ha hagut moviments mentre Josep Lluís Trapero espera a la banda per convertir-se en el nou director dels Mossos. En campanya, Illa es va comprometre a situar el major com a responsable polític del cos i Interior preveu fer els canvis en els propers dies o setmanes.