Per què Llarena descarta emetre noves euroordres contra Puigdemont?

El magistrat del Suprem ha perdut el suport de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per fer un moviment que sotmetria a examen la decisió de no amnistiar la malversació si vol fer detenir i portar a Espanya el líder de Junts

Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu | Josep M. Montaner
17 d'agost de 2024, 09:30

Carles Puigdemont ha comès un delicte de malversació que no pot ser amnistiat, segons Pablo Llarena. En circumstàncies normals, el pas següent seria emetre noves euroordres per complir amb el seu deure de perseguir els delictes, però el magistrat del Tribunal Suprem no ho ha fet. A principis de juliol, es va negar a amnistiar l'1-O, però no hi ha hagut cap més moviment. Per què Llarena no s'atreveix a activar una nova ordre de detenció europea, per aconseguir la detenció i extradició de l'expresident i jutjar-lo pel seu paper en el referèndum? 

La controvertida decisió del jutge l'ha situat en un cul-de-sac. Ha aconseguit desactivar l'amnistia exprés que desitjaven els negociadors de la llei (segons ell la garantia després de les esmenes introduïdes per Junts) i la defensa de Puigdemont, però és difícil que pugui fer cap més moviment per aconseguir capturar-lo. Té marge, això sí, per allargar tant com pugui la decisió sobre els recursos que han interposat els advocats contra la no aplicació de la llei, pas previ per arribar al Tribunal Constitucional, on les defenses confien que l'actual majoria progovernamental corregeixi el criteri del Suprem d'acord amb l'esperit dels legisladors.

Si hi ha delicte -i segons Llarena, n'hi ha-, el jutge té el deure de perseguir-lo. I més ara, que Puigdemont ja no té immunitat com a eurodiputat -va descartar repetir en el càrrec per presentar-se a les eleccions catalanes- i no cal un suplicatori al Parlament Europeu. El problema és que amb la maniobra contra l'amnistia, el Suprem ha perdut tots els aliats que ha tingut fins ara i només li queda Vox. Ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat comparteixen el criteri del magistrat i sostenen que la causa contra Puigdemont encaixa perfectament en l'àmbit objectiu de la llei i, per tant, toca amnistiar-lo.

Per emetre noves euroordres, Llarena necessita que ho demanin la Fiscalia o l'acusació particular -l'Advocacia de l'Estat-, però cap de les dues parts farà aquest moviment, precisament perquè creuen que la causa s'ha d'arxivar d'acord amb l'amnistia. Hi ha, a més, un altre factor: l'emissió d'una nova euroordre suposaria sotmetre a un examen extern la controvertida decisió dels jutges del Suprem de no aplicar la llei en el cas de Puigdemont. En aquest cas, un tribunal de Bèlgica hauria d'analitzar la llei i la causa per la qual es demana l'extradició, i tot apunta que la descartaria precisament per l'existència d'aquesta norma.

El risc d'un nou revés internacional -que se sumaria a les decisions de Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Escòcia i Itàlia-, allunya les noves euroordres, però no impedeixen que Llarena mantingui les ordres nacionals de detenció, de tal manera que si Puigdemont torna corre el risc de ser detingut. La setmana passada, els Mossos van activar un ampli dispositiu per complir l'ordre del jutge, que ja ha demanat explicacions a la policia catalana pel fet que l'expresident pogués entrar i sortir del país sense ser arrestat. Els Mossos hauran d'explicar-se en els propers dies.

Els jutges fan embarrancar (per ara) la llei

La llei d'amnistia estableix que els jutges tenen dos mesos per aplicar-la i en algunes causes així ho han fet, però poques, tot just un 20% de les previstes. En les més mediàtiques i de més pes polític, no. La judicatura ha aconseguit fer embarrancar la llei en la causa de l'1-O -Puigdemont i els membres del seu govern-, la causa pels preparatius de l'1-O, la trama russa o la causa per terrorisme contra els CDR. Ho ha fet amb les fórmules que ja preveien les defenses -les qüestions prejudicials a Europa o d'inconstitucionalitat al TC- però també per la via dràstica: no aplicar de la llei.

A l'horitzó hi ha la confiança en la majoria progressista del TC, propera al PSOE i, en principi, alienada amb la llei d'amnistia. En el cas concret de Puigdemont, per arribar al TC cal que abans Llarena i el Suprem resolguin els recursos pendents, i no tenen pressa. En cas de detenció, els terminis s'haurien pogut accelerar, però no ha estat el cas. Quan es resolguin els recursos, si la sala penal manté el criteri exhibit fins ara, la causa podrà arribar a l'alt tribunal, que trigarà mesos a decidir. Mentrestant, ni Llarena podrà emetre noves euroordres, ni Puigdemont podrà tornar amb llibertat a Catalunya.