Les relacions entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem no passen pel millor moment. El Suprem, instància més important dins de la judicatura, està controlat pel sector conservador, del qual Manuel Marchena, president de la poderosa sala penal, n'és un dels màxims exponents. El Constitucional, intèrpret últim de la Constitució, té ara una majoria progressista i està presidit per Cándido Conde-Pumpido, considerat proper al PSOE, però no per això menys dur amb l'independentisme. Després de la negativa del Suprem d'aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, les mirades es traslladen ara cap al TC, que tindrà l'última paraula i pot esmenar la plana a l'alt tribunal espanyol. A l'horitzó, la batalla definitiva entre Conde-Pumpido i Marchena, rivals dins de poder judicial.
Tots dos són magistrats experimentats que han arribat a la cúpula de la judicatura espanyola. Ja van coincidir, l'any 2014, a la sala penal, i aspiraven a la presidència. El premi va ser per a Marchena, que va aconseguir el suport del sector conservador afí al PP que aleshores controlava el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Dotze vocals de vint van votar-lo i només sis es van decantar per Conde-Pumpido. Amb els anys, Marchena s'ha consolidat a la posició i ha estat un dels protagonistes de la resposta dels jutges al procés català. El seu rival, amb el PSOE a la Moncloa, ha estat fiscal general de l'Estat amb Zapatero i president del TC amb Sánchez.
La llei d'amnistia els situa, de nou, cara a cara. El Suprem va acordar dilluns no amnistiar el delicte de malversació dels membres del Govern que van promoure l'1-O. La decisió té marge per a recursos, que acabaran al TC. L'alt tribunal té ara una majoria progressista, que en principi hauria d'avalar una interpretació que afavoreixi l'esperit de la llei i la voluntat del legislador. Durant les negociacions de la llei, hi ha hagut un fil de comunicació de la Moncloa amb Conde-Pumpido, en paral·lel amb les converses del PSOE i els partits independentistes, precisament per evitar sorpreses davant dels previsibles recursos al TC.
Més enllà de les impugnacions que hi pugui haver, el "no" del Suprem a l'amnistia obliga les defenses a moure fitxa per defensar l'aplicació de la llei als casos de Puigdemont, Junqueras i els exconsellers. Per això s'interposaran recursos d'empara per vulneració de drets, i el TC s'haurà de posicionar. Serà aleshores quan es veurà quin és el criteri de l'alt tribunal i quan es pot produir el xoc, si finalment la majoria progressista es pot articular en defensa de l'amnistia i mira de matisar el veredicte del Suprem. Ara bé, el TC pot amnistiar Puigdemont?
Què pot fer el TC després del moviment del Suprem?
El TC tindrà veu en l'aplicació de l'amnistia i després també es pot recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Segons els juristes Xavier Arbós i Jordi Nieva, tot apunta que el TC intervindrà després del moviment del Suprem i un cop les defenses hi recorrin. Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, assenyala que l'alt tribunal pot entrar en cas de vulneració de drets durant el procediment, però no pot substituir les resolucions dels tribunals. "El TC estableix que els jutges estan sotmesos a la llei i que els ciutadans tenen dret a què la llei s'apliqui; si això no passa, el TC pot entrar", argumenta.
La resolució que signa Marchena és controvertida per alguns dels arguments que utilitza la sala. "La funció jurisdiccional no té com a única i exclusiva referència la voluntat del legislador", diu la interlocutòria. En altres paraules, segons el responsable de la sala penal del Suprem, els jutges no estan sotmesos únicament a la voluntat del Congrés a l'hora d'interpretar les lleis. Això és especialment greu, segons Nieva, perquè obre la porta a què els tribunals puguin desafiar el legislador, que és l'únic dels poders d'un estat que sorgeix directament del poble. Els jutges són independents, però això no vol dir que no estiguin sotmesos a les lleis que fan els parlaments.
S'hi suma un altre element. Els jutges que han decidit sobre l'amnistia són els mateixos que van dictar la sentència del procés, cosa que posa en dubte la seva imparcialitat, precisament perquè ja han dit que són culpables. Els juristes consultats creuen que el TC hi dirà la seva per les vulneracions del dret a la tutela judicial efectiva, al jutge imparcial, a la presumpció d'innocència o al principi de legalitat. Si el tribunal de garanties revoca la interlocutòria del Suprem i diu que la malversació sí que encaixa dins de la llei, això obligarà Marchena a dictar una nova resolució d'acord amb el criteri del TC.
Xoc entre tribunals
Mentre tot això no passi, l'amnistia no s'aplicarà: les penes d'inhabilitació per malversació i les ordres de detenció contra els exiliats continuaran vigents i si Puigdemont trepitja Catalunya serà detingut. Quan es presentin els recursos d'empara i el TC es posicioni, si la majoria progressista és capaç de mantenir la unitat de criteri davant dels conservadors, és previsible un xoc entre tribunals. Tot plegat està molt ajustat, amb sis magistrats d'un bloc i cinc de l'altre, perquè el magistrat Juan Carlos Campo, exministre de Sánchez i encarregat de materialitzar els indults -no era partidari de l'amnistia-, s'ha apartat de la deliberació.
Fins ara, els progressistes han anat a l'una en les qüestions més rellevants. Això ja va produir tensions amb el Suprem fa uns mesos, amb sentències importants, però que no tenien el voltatge polític de l'amnistia. Conde-Pumpido va tombar dues resolucions de Marchena: una sobre la inhabilitació de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez per vulneració del dret a la legalitat penal, i també va aturar l'intent del Suprem de tornar a jutjar Arnaldo Otegi en el cas Bateragune per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. La sala penal va acusar el Constitucional d'extralimitar-se en les seves funcions. Ara, amb l'amnistia, l'enfrontament està servit.