18
de gener
de
2024, 19:00
Per arribar a la cúpula judicial de qualsevol estat s'ha de ser d'una pasta especial i als alts magistrats, acostumats a ser la màxima autoritat a l'hora d'impartir justícia, no els agrada que els corregeixin les sentències. Les relacions entre el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem no passen pel millor moment, especialment després que el primer hagi tombat dues sentències consecutives al segon.
El TC, presidit pel magistrat de l'òrbita progressista Cándido Conde-Pumpido, ha revocat dues resolucions que portaven la signatura d'un dels jutges altre més rellevants de l'estat espanyol, Manuel Marchena, president d'una de les sales més poderoses: la sala segona, la penal, del Suprem. I tot això amb una amnistia que ja s'albira a l'horitzó i que reserva un paper decisiu per a tots dos tribunals.
El xoc es produeix de tensió institucional, pública com és la mala maror entre els jutges i el govern espanyol per una llei que ha de permetre treure el procés de l'àmbit dels tribunals i que s'aprovarà al Congrés el 30 de gener. Si el Suprem és qui haurà d'aplicar-la, serà el TC qui n'haurà de validar la constitucionalitat, tant de la llei com les decisions que prenguin els jutges. Per això encara falten mesos, però els protagonistes marquen perfil.
Almenys en les decisions rellevants que hi ha hagut fins ara, la majoria progressista del TC s'ha mantingut unida per avalar lleis com la de l'avortament o l'eutanàsia. En l'amnistia, la cosa anirà més ajustada. De moment, un dels magistrats progressistes, l'exministre Juan Carlos Campo, ha fet un pas al costat, i ha reduït el marge amb els conservadors. De 7 a 4, a 6 a 4. Qualsevol mínim canvi entre blocs serà determinant.
El TC conclou que se li va vulnerar el dret a la legalitat penal, acusació dura cap al Suprem. Rodríguez va ser condemnat a una pena de presó que va ser substituïda per una multa, però, en canvi, es va mantenir la pena d'inhabilitació, cosa que va permetre retirar-li l'acta de diputat. Amb la pena de presó eliminada, diu el TC, no es podia mantenir la d'inhabilitació. Es tracta d'un debat jurídic complex en què el TC ha fet prevaldre el seu criteri i ha encès els ànims del Suprem, tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola.
La segona sentència en qüestió és paradigmàtica en un moment en què la dreta carrega contra els pactes del PSOE amb EH Bildu. El TC ha aturat l'intent de Marchena de tornar a jutjar Arnaldo Otegi en l'anomenat cas Bateragune, l'intent de refundar l'esquerra abertzale desvinculada de la violència, i anys després que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnés Espanya per manca d'imparcialitat durant el judici a l'Audiència Nacional. El procediment s'ha allargat més de deu anys, amb pena de presó inclosa per al líder abertzale.
Davant del revés d'Estrasburg, Marchena va ordenar repetir el judici a Otegi i el TC ho ha aturat amb l'argument que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, perquè no es pot jutjar dues vegades uns mateixos fets i suposaria un greuge desproporcionat per a Otegi tornar-lo a sotmetre a judici. A més, no era el que demanava el dirigent basc, que sí que havia fet explícit que no volia tornar a asseure's al banc dels acusats.
El president del TC és de l'òrbita progressista i se'l considera proper al PSOE perquè ja va ser fiscal general de l'Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero. Això no el fa més sensible a la qüestió independentista: de fet, va haver d'apartar-se de la decisió sobre els recursos d'empara dels líders de l'1-O contra la sentència de l'1-O per mana d'imparcialitat. Conde-Pumpido va ser crític amb el procés i va aplaudir el fiscal Maza, autor de la querella per rebel·lió contra el referèndum. També és proper a Javier Zaragoza, fiscal del Suprem i ariet en el judici del procés, a qui va promocionar mentre era fiscal general de l'Estat. Ara, lidera el TC i el sector progressista de l'alt tribunal.
Per la seva banda, Manuel Marchena és un altre dels jutges estrella de l'Estat i se l'ubica en l'ala més conservadora. Té fama de proper als poders polítics. President de la sala penal del Suprem, la seva posició sobre el procés és clara després de ser el ponent de la sentència de l'1-O, que va condemnar a presó els promotors del referèndum. Ho tenia tot fet per ser el president del Poder Judicial -un dels moments en què la renovació, bloquejada des de fa cinc anys, va estar més a prop-, va decidir apartar-se després que es fessin públiques unes converses de dirigents del PP en què el veien com l'eina per controlar el govern dels jutges i, per darrere, la sala penal, una de les més polititzades.
Marchena i Conde-Pumpido, que han xocat aquesta setmana, tornaran a ser dos noms importants en els propers mesos. El magistrat del Suprem, perquè haurà d'aplicar l'amnistia i no es poden descartar maniobres inesperades. El president del TC, juntament amb el bloc progressista i que ja ha esmenat la plana a Marchena dos cops en dos dies, perquè tindrà l'última paraula sobre la llei i sobre les decisions que arribin del principal tribunal espanyol. Tots dos marquen perfil i, a la cúpula del poder judicial, a ningú li agrada que el corregeixin en públic.
El TC, presidit pel magistrat de l'òrbita progressista Cándido Conde-Pumpido, ha revocat dues resolucions que portaven la signatura d'un dels jutges altre més rellevants de l'estat espanyol, Manuel Marchena, president d'una de les sales més poderoses: la sala segona, la penal, del Suprem. I tot això amb una amnistia que ja s'albira a l'horitzó i que reserva un paper decisiu per a tots dos tribunals.
El xoc es produeix de tensió institucional, pública com és la mala maror entre els jutges i el govern espanyol per una llei que ha de permetre treure el procés de l'àmbit dels tribunals i que s'aprovarà al Congrés el 30 de gener. Si el Suprem és qui haurà d'aplicar-la, serà el TC qui n'haurà de validar la constitucionalitat, tant de la llei com les decisions que prenguin els jutges. Per això encara falten mesos, però els protagonistes marquen perfil.
Almenys en les decisions rellevants que hi ha hagut fins ara, la majoria progressista del TC s'ha mantingut unida per avalar lleis com la de l'avortament o l'eutanàsia. En l'amnistia, la cosa anirà més ajustada. De moment, un dels magistrats progressistes, l'exministre Juan Carlos Campo, ha fet un pas al costat, i ha reduït el marge amb els conservadors. De 7 a 4, a 6 a 4. Qualsevol mínim canvi entre blocs serà determinant.
El TC esmena Marchena i el Suprem respon
El TC ha fet valdre la seva majoria progressista per revocar dues sentències importants i que ja van ser polèmiques en el seu moment, i el Suprem no s'ha quedat en silenci, més aviat el contrari: ha acusat el tribunal de garanties d'excedir-se en les seves funcions i ha expressat el seu malestar pels arguments utilitzats. La primera sentència tombada és la que va condemnar l'exdiputat Alberto Rodríguez per un delicte de desobediència i que va permetre a l'aleshores presidenta del Congrés, Meritxell Batet, retirar-li l'escó.El TC conclou que se li va vulnerar el dret a la legalitat penal, acusació dura cap al Suprem. Rodríguez va ser condemnat a una pena de presó que va ser substituïda per una multa, però, en canvi, es va mantenir la pena d'inhabilitació, cosa que va permetre retirar-li l'acta de diputat. Amb la pena de presó eliminada, diu el TC, no es podia mantenir la d'inhabilitació. Es tracta d'un debat jurídic complex en què el TC ha fet prevaldre el seu criteri i ha encès els ànims del Suprem, tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola.
La segona sentència en qüestió és paradigmàtica en un moment en què la dreta carrega contra els pactes del PSOE amb EH Bildu. El TC ha aturat l'intent de Marchena de tornar a jutjar Arnaldo Otegi en l'anomenat cas Bateragune, l'intent de refundar l'esquerra abertzale desvinculada de la violència, i anys després que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnés Espanya per manca d'imparcialitat durant el judici a l'Audiència Nacional. El procediment s'ha allargat més de deu anys, amb pena de presó inclosa per al líder abertzale.
Davant del revés d'Estrasburg, Marchena va ordenar repetir el judici a Otegi i el TC ho ha aturat amb l'argument que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, perquè no es pot jutjar dues vegades uns mateixos fets i suposaria un greuge desproporcionat per a Otegi tornar-lo a sotmetre a judici. A més, no era el que demanava el dirigent basc, que sí que havia fet explícit que no volia tornar a asseure's al banc dels acusats.
Dos juristes de prestigi que seran protagonistes
Cándido Conde-Pumpido i Manuel Marchena, com a cares més representatives dels tribunals Constitucional i Suprem, seran protagonistes en els propers mesos, des del moment en què el Congrés aprovi definitivament la llei d'amnistia. Si amb el pas de les setmanes s'ha fet evident els recels que aquesta norma genera en els jutges, el govern espanyol confia que passi el filtre del TC ara que té majoria progressista. Si el tribunal de garanties tombés la llei, la presidència de Pedro Sánchez, fonamentada precisament en els vots independentistes a canvi de l'amnistia, quedaria contra les cordes.El president del TC és de l'òrbita progressista i se'l considera proper al PSOE perquè ja va ser fiscal general de l'Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero. Això no el fa més sensible a la qüestió independentista: de fet, va haver d'apartar-se de la decisió sobre els recursos d'empara dels líders de l'1-O contra la sentència de l'1-O per mana d'imparcialitat. Conde-Pumpido va ser crític amb el procés i va aplaudir el fiscal Maza, autor de la querella per rebel·lió contra el referèndum. També és proper a Javier Zaragoza, fiscal del Suprem i ariet en el judici del procés, a qui va promocionar mentre era fiscal general de l'Estat. Ara, lidera el TC i el sector progressista de l'alt tribunal.
Per la seva banda, Manuel Marchena és un altre dels jutges estrella de l'Estat i se l'ubica en l'ala més conservadora. Té fama de proper als poders polítics. President de la sala penal del Suprem, la seva posició sobre el procés és clara després de ser el ponent de la sentència de l'1-O, que va condemnar a presó els promotors del referèndum. Ho tenia tot fet per ser el president del Poder Judicial -un dels moments en què la renovació, bloquejada des de fa cinc anys, va estar més a prop-, va decidir apartar-se després que es fessin públiques unes converses de dirigents del PP en què el veien com l'eina per controlar el govern dels jutges i, per darrere, la sala penal, una de les més polititzades.
Marchena i Conde-Pumpido, que han xocat aquesta setmana, tornaran a ser dos noms importants en els propers mesos. El magistrat del Suprem, perquè haurà d'aplicar l'amnistia i no es poden descartar maniobres inesperades. El president del TC, juntament amb el bloc progressista i que ja ha esmenat la plana a Marchena dos cops en dos dies, perquè tindrà l'última paraula sobre la llei i sobre les decisions que arribin del principal tribunal espanyol. Tots dos marquen perfil i, a la cúpula del poder judicial, a ningú li agrada que el corregeixin en públic.