18
de gener
del
2024
Actualitzat
a la
13:51h
L'amistia ha superat aquest dijous un tràmit més a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats i ja està preparada per ser aprovada en un ple el proper 30 de gener. Hi ha aspectes, però, que encara ballen i que suposen discrepàncies entre el PSOE i l'indepenendentisme. En aquest sentit, a la comissió només s'hi han aprovat les esmenes que s'havien acordat entre els socialistes i ERC, però no aquelles que els republicans i Junts havien volgut incorporar sobre causes com el Tsunami Democràtic i els CDR detinguts en el marc de l'Operació Judes. Una de les novetats de la jornada, però, és que la formació de Carles Puigdemont s'ha posicionat a favor de les esmenes pactades pel PSOE i ERC, que dimarts no van signar.
Després de no haver pactat les esmenes sensibles sobre el Tsunami i els CDR, Junts i ERC no han fet créixer més la ferida existent i han votat les modificacions plantejades per cadascú. Encara hi ha temps per introduir canvis a la llei d'amnistia mentre faci el seu curs dins la comissió de justícia i abans que arribi al ple a través de transaccions. Aquestes transaccions hauran d'estar aprovades amb el PSOE, que és reticent a introduir els aspectes sobre terrorisme.
De fet, els principals punts que volien reforçar els independentistes són l'encaix del delicte de terrorisme, l'efectivitat de la llei encara que hi hagi impugnacions a Europa o al Constitucional, i blindar els casos de lawfare que no estan directament vinculats a les consultes del 9-N i l'1-O, però sí al procés independentista. ERC i Junts creuen que amb les seves propostes, totes aquestes qüestions quedaran més protegides davant les previsibles maniobres judicials per no aplicar la llei o retardar-ne els efectes. Res no fa pensar que les negociacions de les esmenes posin en risc l'aprovació de la llei al Congrés, i també serviran a tots els partits per marcar perfil.
Fonts consultades per Nació, en tot cas, confien poder arribar a un punt intermedi entre la posició socialista -excloure els delictes de terrorisme de l'amnistia- i la posició d'ERC i Junts -incloure'l-. Aquest punt mig pot consistir en precisions en el redactat, per acotar més quins casos concrets de terrorisme queden fora de la llei, de tal manera que els encausats per Tsunami o, sobretot, els CDR de l'operació Judes, s'hi puguin acollir. Entre els negociadors hi ha el temor que, de cara a Europa, una amnistia que empari delictes de terrorisme no sigui vista amb bons ulls, malgrat que tota la llei està pensada perquè passi el filtre tant del TC com de la justícia europea. Les esmenes del PSOE sobre aquest delicte no suposen cap canvi.
L'amnistia ha d'afavorir, entre altres coses, el retorn de Carles Puigdemont i Marta Rovira. Per això, els negociadors han introduït diversos matisos al redactat de la llei, per tal de garantir que quan entri en vigor -s'apliqui o no- quedin sense efecte les ordres de detenció i la resta de mesures cautelars que hi pugui haver en vigor. Això vol dir, a la pràctica, que els tribunals no podrien ordenar la detenció de Puigdemont si torna de l'exili. Hi ha cert consens dins de la majoria de la investidura per tal que això sigui així, tal com es desprèn de les esmenes pactades entre el PSOE i ERC, i treballades també amb Junts, que en les seves propostes també en parla.
Després de no haver pactat les esmenes sensibles sobre el Tsunami i els CDR, Junts i ERC no han fet créixer més la ferida existent i han votat les modificacions plantejades per cadascú. Encara hi ha temps per introduir canvis a la llei d'amnistia mentre faci el seu curs dins la comissió de justícia i abans que arribi al ple a través de transaccions. Aquestes transaccions hauran d'estar aprovades amb el PSOE, que és reticent a introduir els aspectes sobre terrorisme.
De fet, els principals punts que volien reforçar els independentistes són l'encaix del delicte de terrorisme, l'efectivitat de la llei encara que hi hagi impugnacions a Europa o al Constitucional, i blindar els casos de lawfare que no estan directament vinculats a les consultes del 9-N i l'1-O, però sí al procés independentista. ERC i Junts creuen que amb les seves propostes, totes aquestes qüestions quedaran més protegides davant les previsibles maniobres judicials per no aplicar la llei o retardar-ne els efectes. Res no fa pensar que les negociacions de les esmenes posin en risc l'aprovació de la llei al Congrés, i també serviran a tots els partits per marcar perfil.
Fonts consultades per Nació, en tot cas, confien poder arribar a un punt intermedi entre la posició socialista -excloure els delictes de terrorisme de l'amnistia- i la posició d'ERC i Junts -incloure'l-. Aquest punt mig pot consistir en precisions en el redactat, per acotar més quins casos concrets de terrorisme queden fora de la llei, de tal manera que els encausats per Tsunami o, sobretot, els CDR de l'operació Judes, s'hi puguin acollir. Entre els negociadors hi ha el temor que, de cara a Europa, una amnistia que empari delictes de terrorisme no sigui vista amb bons ulls, malgrat que tota la llei està pensada perquè passi el filtre tant del TC com de la justícia europea. Les esmenes del PSOE sobre aquest delicte no suposen cap canvi.
L'amnistia ha d'afavorir, entre altres coses, el retorn de Carles Puigdemont i Marta Rovira. Per això, els negociadors han introduït diversos matisos al redactat de la llei, per tal de garantir que quan entri en vigor -s'apliqui o no- quedin sense efecte les ordres de detenció i la resta de mesures cautelars que hi pugui haver en vigor. Això vol dir, a la pràctica, que els tribunals no podrien ordenar la detenció de Puigdemont si torna de l'exili. Hi ha cert consens dins de la majoria de la investidura per tal que això sigui així, tal com es desprèn de les esmenes pactades entre el PSOE i ERC, i treballades també amb Junts, que en les seves propostes també en parla.