Sempre s'ha dit que el gos és el millor amic de l'home, i ara la ciència ho ratifica. El gos és l'animal de companyia més típic al continent europeu des de fa molts d'anys. La relació perdura des de fa segles, des que els humans vivien al mig de la naturalesa hi havia diversos depredadors que els amenaçaven, la solució per seguir evolucionant va ser el descobriment del foc, i amb ell la "domesticació" de gos.

El gos és un dels únics animals que no té por al foc i l'home va traslladar-li a ell la responsabilitat de cuidar les llars, especialment durant la nit. Així mateix, els gats també van ser d'especial rellevància perquè eren qui protegien els graners de ratolins i rosegadors.

Ara, però, mitjançant la ciència, un grup d'investigadors de la Universitat d'Eötvös d'Hongria, ha comparat el comportament dels gossos, dels porcs i dels llops i hi ha diferències destacables respecte a la manera de relacionar-se amb els humans. Una de les veterinàries investigadores és la Paula Pérez Fraga, qui ha entrevistat RAC1 i ha permès posar en relleu què és el que fa que els gossos siguin diferents.

El vincle entre un gos i el seu propietari és determinat per un concepte que es coneix com l'afecció: mentre que hi ha un individu que proveeix i protegeix, l'altre el necessita per sobreviure. Pérez fa el símil amb una mare i el seu fill, "la mare és la figura d'afecció i el fill és la figura aferrada".

Un vincle únic

La veterinària explica que van fer un experiment amb llops socialitzats i gossos, se'ls va donar els mateixos recursos i condicions, i els resultats van ser diferents: "Només els gossos formaven aquell vincle", explica. El següent pas va ser agafar una espècie que hagi estat determinada per l'home com els porquets. I els resultats no van ser els mateixos, els gossos eren els únics que creaven un vincle d'afecció.

Més enllà del tipus de vincle, la veterinària específica que els gossos tenen una habilitat que s'anomena contagi emocional. "Si tu estàs estressat, ells s'encomanen", diu Pérez. Els gossos tendeixen a sentir les emocions negatives per sobre de les positives pel simple fet que les negatives s'exterioritzen amb més claredat. I puntualitza que el gos és l'única espècie animal que mira als ulls com ho fan els humans quan ens comuniquem entre nosaltres.

Amb tot això, també cal tenir en compte que hi ha una doble cara de la moneda. De la mateixa manera que hi ha un fort vincle que fa que els humans ens sentim acompanyats pels gossos, també a l'hora de tractar-los cal anar amb compte, ja que si senten que la figura d'afecció els castiga o renya constantment pot generar un trauma i trencar la confiança.