Les persones són éssers socials i com a tal existeixen diversos tipus de relacions en la vida d'una persona, des de les d'amistat, fins a les familiars, passant per les relacions amoroses. Com és normal, sempre poden sorgir algunes diferències i, fins i tot, que es desencadenin en discussions; al cap i a la fi, tothom s'equivoca, es confon o pot actuar de manera irracional. 

El diàleg i el perdó existeixen per curar les ferides que es poden obrir arran d'una discussió o baralla. Parlant -i gairebé més important, escoltant- la gent s'entén i ha de ser a través d'aquesta via com s'han de resoldre els conflictes abans que s'enquisti el problema. Realment no cal que se solucionin les diferències entre ambdues persones, sempre és important mantenir alguns criteris propis, però una cosa ben diferent és enfadar-se. A través del conflicte es pot parlar i la finalitat de l'intercanvi de paraules és entendre l'altra persona, sense que necessàriament s'opini el mateix. 

Per tant, els enfrontaments verbals o les discussions no són un clar signe d'una relació tòxica, sinó que pot formar part del que és totalment oposat: les relacions sanes. La clau es troba en mantenir la comunicació, el respecte i les ganes o inquietuds per entendre a qui opina diferent de tu.

Mantenir la comunicació és clau

Tot i això, és cert que tenir una discussió darrere l'altre pot acabar de desgastar una relació, més si gairebé mai s'arriba a una conclusió o a una part d'entesa entre ambdues parts. Però encara que la discussió formi part de l'habitualitat, la psicòloga Silvia Severino, detalla que vol dir que no tot està acabat: "El que destrueix una relació no són les discussions, sinó el silenci", explica en un dels seus vídeos penjat a Instagram i TikTok, sota el pseudònim de @silviseverinopsico. En el seu compte comparteix tota mena de continguts relacionats amb la psicologia i les relacions socials.

"Quan deixes de parlar, deixes de resoldre", explica l'experta. I és que hi ha una frase popularment coneguda que diu que "no hi ha pitjor insult que la ignorància", i en aquest cas qualla a la perfecció amb la idea que la psicòloga Severino comparteix amb els seus seguidors. Perquè, al cap i a la fi, quan es deixa de banda les discussions és perquè ho dones per perdut, no vols destinar esforços en aquella conversa o persona. I és un dels pitjors símptomes perquè vol dir que el problema s'enquista o que simplement no es preveu una possible millora de cap manera i es tira la tovallola.

La desconnexió és el mal més gran

En la mateixa direcció, Severino explica que la falta de confiança en la millora amb l'altra persona acaba destruint la relació: "Quan deixes de compartir, la relació comença a morir a poc a poc". Simplement, comença a créixer una desconnexió cap a l'altra persona i això és difícil d'aturar-ho llevat que es revisquin moments que van fer que connectéssiu temps abans.

"L'amor no s'acaba d'un dia per a l'altre. S'acaba amb cada paraula o gest no dit o fer, en cada emoció guardada i en cada moment en el qual s'escull callar allò que se sent", detalla la psicòloga. Per això la ignorància o el silenci és el pitjor símptoma d'una relació, perquè l'únic que fa és convertir a dues persones que han estat molt properes en simples desconegudes.