Una de les accions que més es repeteixen en el dia a dia, també en el moment de la conducció, fa incrementar el risc de patir un accident de trànsit. Així ho assegura un nou estudi de la Universitat de Salut de Fujita (Japó), que ha demostrat que aquesta activitat imposa una càrrega cognitiva prou forta per endarrerir les respostes essencials del moviment ocular.
Es tracta de parlar. I és que, segons els investigadors, parlar mentre es condueix podria afectar les avaluacions visuals ràpides necessàries per a una conducció segura. Amb altres paraules: altera la dinàmica temporal del comportament de la mirada i disminueix la capacitat de percebre correctament tots els estímuls visuals involucrats en la conducció.
En concret, l'estudi dirigit pel professor associat Shintaro Uehara i publicat a la revista Plos One destaca que, aproximadament, el 90% de la informació utilitzada per conduir s'adquireix visualment. En aquest sentit, qualsevol retard en l'inici o la finalització dels moviments oculars pot provocar un reconeixement més lent dels perills, menys precisió de l'escaneig visual i un retard en les respostes motores.
Els conductors condueixen pitjor quan parlen: així s'ha demostrat
Per investigar aquesta qüestió, els investigadors van demanar a 30 adults sans que fessin tasques ràpides de moviment ocular de centre a exterior en tres condicions diferents: parlar, escoltar i un control sense tasca. Per això, es va instruir els participants perquè miressin el més ràpid i amb precisió possible cap a un objectiu visual perifèric presentat en una de vuit direccions. Per fer-los parlar, els participants van respondre preguntes de coneixement general i episòdiques adaptades de l'Escala d'Intel·ligència per a Adults de Wechsler i pautes personalitzades addicionals; mentre que, per escoltar, van seguir passatges d'una novel·la japonesa.
Amb tot, els resultats de l'estudi demostren que parlar introdueix retards a l'etapa més primerenca del processament visual, abans del reconeixement, la presa de decisions o l'acció física, cosa que pot soscavar discretament el rendiment al volant de maneres que no són immediatament evidents per als conductors. "Les exigències cognitives associades amb la parla interfereixen amb els mecanismes neuronals responsables d'iniciar i controlar els moviments oculars, que representen la primera etapa crítica del processament visuomotriu durant la conducció", conclou el doctor Uehara.
Finalment, la feina subratlla que aquest nou coneixement té implicacions significatives per a la seguretat pública. En comprendre que l'esforç cognitiu que implica una conversa pot reduir la precisió i la sincronització de la mirada, els conductors poden ser més conscients de quan i com decideixen parlar al volant. Amb el temps, aquest coneixement podria fomentar conductes de conducció més segures, fonamentar els marcs de formació per a conductors, inspirar millores en el disseny d'interfícies vehiculars i guiar els responsables polítics en l'elaboració de recomanacions futures sobre la distracció cognitiva.
