No criden, no discuteixen obertament i, en aparença, eviten el conflicte. Tanmateix, deixen anar comentaris irònics, silencis prolongats o promeses que mai no compleixen. El comportament passiu-agressiu és una forma indirecta d’expressar malestar, frustració o desacord que pot desgastar profundament les relacions personals i laborals.
Segons l’Associació Americana de Psicologia (APA) i diversos manuals clínics, l’actitud passiu-agressiva es caracteritza per una resistència encoberta davant demandes o expectatives externes. En lloc d’expressar obertament el desacord, la persona manifesta la seva oposició de manera subtil: procrastina, oblida compromisos, respon amb sarcasme o adopta una actitud de víctima.
Com es manifesta el comportament passiu-agressiu?
- Silencis castigadors: evitar parlar o retirar l’afecte com a forma de càstig.
- Sarcasme o comentaris amb doble intenció: expressions aparentment innocents que amaguen retrets.
- Complir a mitges o tard: acceptar una tasca però executar-la amb desgana o retard.
- Victimització constant: sentir-se injustament tractat sense expressar clarament què molesta.
- Negació del conflicte: afirmar que “no passa res” quan en realitat hi ha malestar.
Aquest tipus de conducta pot aparèixer tant en relacions de parella com en entorns professionals. En el treball, per exemple, es pot traduir en resistència passiva a indicacions o en una actitud de cooperació aparent que no es concreta en resultats.
Per què es desenvolupa aquest patró?
Els psicòlegs expliquen que sovint té arrels en l’aprenentatge emocional. Persones que han crescut en entorns on expressar la ràbia o el desacord estava mal vist poden haver après a reprimir el conflicte directe. Amb el temps, aquesta repressió es transforma en formes indirectes d’expressió.
També pot estar vinculat a una baixa autoestima o a la por al rebuig. Expressar un desacord o una necessitat implica vulnerabilitat; en canvi, el comportament passiu-agressiu permet descarregar la frustració sense exposar-se frontalment.
Tot i que antigament es parlava de "trastorn passiu-agressiu de la personalitat", avui dia aquest diagnòstic ja no apareix com a categoria específica en els principals manuals diagnòstics. No obstant això, els trets passiu-agressius continuen sent objecte d’estudi dins la psicologia clínica.
Conseqüències en les relacions
El problema d’aquest patró és que genera confusió i desgast. La comunicació es torna ambigua, els conflictes no es resolen i l’altra persona pot sentir-se constantment descol·locada o culpable sense entendre ben bé per què.
A llarg termini, aquesta dinàmica pot erosionar la confiança. Les relacions sanes, segons la majoria d’experts en teràpia de parella, es basen en la comunicació directa, l’assertivitat i la capacitat d’afrontar desacords de manera clara.
Es pot canviar?
La bona notícia és que sí, el primer pas és reconèixer el patró. Desenvolupar habilitats d’assertivitat -és a dir, expressar necessitats i desacords de manera respectuosa però directa- és fonamental. La teràpia psicològica pot ajudar a identificar l’origen d’aquest comportament i a aprendre estratègies més saludables de gestió emocional.
