Les idees sobre l’amor no neixen del no-res, estan marcades pel cinema, les xarxes socials i, sovint, per una certa idealització romàntica que associa intensitat amb profunditat. Tanmateix, cada vegada més especialistes en psicologia relacional alerten que moltes conductes que es prenen com a prova d’amor no ho són necessàriament.
En aquest sentit, la psicòloga Silvia Severino ha posat sobre la taula un debat que ressona especialment entre els joves: "El sexe no és amor. Parlar tot el dia tampoc és amor. La intensitat no és amor". El seu missatge desmunta una de les creences més esteses: que la quantitat de temps compartit o la passió constant garanteixen un vincle sa.
El que se sol confondre amb amor
Un dels errors més habituals és confondre amor amb dependència. Segons la teoria de l’afecció desenvolupada pel psiquiatre John Bowlby, les persones poden establir vincles basats en la necessitat de seguretat més que en un compromís conscient i saludable. Això explica per què parlar les 24 hores del dia, dormir sempre junts o necessitar contacte constant pot respondre més a la por de perdre l’altre que no pas a una relació equilibrada i de confiança.
@silviaseverinopsico El sexo NO es amor 👉🏻 Comenta la palabra "SANAR" EN MI PERFIL DE INSTAGRAM @laconsultadesilvia y te mando el Link del Acceso a mi E-book “13 Pasos para superar a tu ex y no morir en el intento”. 📚 En él, comparto todas las estrategias para que comiences a sanar desde dentro y dejes de sentirte mal contigo mismo. Comenta la palabra "SANAR" y te lo envío en menos de 1 minuto. Guarda esto para no olvidarte - - - - #amor #ansiedad #relaciones #libros #terapia
♬ sonido original - Silvia Severino - Psicóloga
A més, sovitn també es confon el costum amb l'amor, quan realment una cosa no té per què portar a l'altra. Compartir rutina, tenir plans establerts o mantenir una dinàmica per inèrcia pot generar sensació d’estabilitat, però no implica necessàriament respecte, admiració o creixement mutu -fets que si són rellevants-.
Un altre element que genera malentesos és la intensitat emocional. Discussions apassionades, reconciliacions dramàtiques o demostracions grandiloqüents poden semblar sinònim d’amor indestructible i passional. Tanmateix, els experts recorden que les relacions sanes es caracteritzen més per la regulació emocional i la coherència que no pas per l’eufòria.
El que sí que és imprescindible
Diversos estudis en psicologia de parella, com els del l'investigador John Gottman, coincideixen que els pilars d’una relació sòlida són el respecte, la confiança i la capacitat de gestionar conflictes de manera constructiva. L’amor madur no es basa només en el sentiment, sinó en la "decisió diària de cuidar el vincle", assenyala la psicòloga.
En aquesta línia, Severino defensa que l’amor és "coherència, respecte quan l’altre no hi és i cura quan està en el seu pitjor moment". És a dir, no es tracta de gestos espectaculars, sinó de constància. La clau és escollir quedar-se quan es transita per un moment incòmode i quan costa sostenir el respecte enmig del desacord. Per això, apostar pel diàleg ha de ser una acord tàcit que ajdua a contruit relacions duradores.
A més, l’autonomia personal també és clau. Una relació sana no anul·la la individualitat, sinó que permet que ambdues persones creixin juntament i individualment. L’elecció conscient i volguda -no per por a la solitud- és el que diferencia un vincle saludable d’un de dependent.
