Plorar és un dels actes més humans, però bé és cert que no tothom plora amb la mateixa assiduïtat i ni tan sols amb la mateixa facilitat. Hi ha persones que malgrat patir i, fins i tot, voler plorar per descarregar les emocions, els costa i no ho aconsegueixen fer. 

Mentre que plorar s'ha relacionat de manera recurrent i popular a la debilitat amb frases com "no ploris" o "sigues més fort/a", la ciència diu més aviat el contrari. I és que de manera general s'associa a les persones més emocionals i sensibles a ser més fràgils i les persones més fredes i calculadores al contrari, però res més lluny de la realitat. La psicologia indica que manifestar i expressar els sentiments és quelcom que pot fer la gent que és forta, té autoconeixement i regulació emocional.

No és debilitat, és fortalesa

Sobre aquest tema ha parlat la reconeguda psicòloga Silvia Severino a les xarxes. En el seu compte de TikTok, on penja vídeos divulgatius sobre coneixement de la psicologia i les relacions socials, ha publicat un sobre els prejudicis sobre la gent que plora. "Les persones que ploren per coses petites no són dèbils", sentència només iniciar el vídeo.

L'experta explica que és justament el contrari, "és fortalesa psicològica", diu. "Ajuda a processar emocions complexes i allibera estrès acumulat", fet que mostra que la persona té una molt bona regulació de l'estat emocional i connexió amb les seves emocions. A més, Severino explica que qui plora amb més freqüència és la gent que és més resilient davant els problemes, és a dir, que té una major capacitat d'adaptació al canvi.

Hi ha diferències entre plorar d'alegria o de tristesa?

Per altra banda, plorar se sol relacionar amb la tristesa, però molt altres cops es plora d'alegria o d'emoció. Alguns dels moments més habituals on la gent plora, però no per tristesa pot ser durant un casament, en el naixement, retrobaments, entre d'altres. 

Tot i que sembli que les llàgrimes siguin diferents, el mecanisme pel qual es plora és similar tant en moments alegres com en de tristesa. Al cap i a la fi, es tracta de la gestió d'emocions intenses i el cos de manera biològica actua de manera de la mateixa manera i no distingeix entre sentiments positius i sentiments negatius.

El fet és que les emocions més fortes activen el sistema límbic, la part del cervell encarregada de processar els sentiments i la memòria. Dins d'aquest sistema es troba l'amígdala -un continent en forma d'ametlla que aglutina neurones- que actua com a alarma emocional, detectant l'excitació i enviant informació a la resta de parts del cos. Quan l'amígdala s'estimula intensament entra en joc l'hipotàlem, una altra part del cervell controla les funcions físiques involuntàries com el ritme cardíac, la respiració i la producció de llàgrimes.