El cervell no està dissenyat per fer feliç a la persona, sinó per mantenir-la viva. Prefereix que es faci mal de manera predictible abans que enfrontar amenaces imprevisibles. Des de la procrastinació fins a l'autocrítica i el perfeccionisme, tots aquests comportaments activen sistemes d'alerta profundament arrelats.
Comprendre'ls des d'aquesta perspectiva evolutiva podria ser la clau per trencar el cicle d'autosabotatge sense afegir-hi més dolor. I és que, t'has pessigat la pell, postergat tasques importants o evitat algú per protegir-te? El que sembla un comportament irracional podria ser part d'un mecanisme evolutiu que el cervell va desenvolupar per mantenir-te segur.
Les conductes d'autolesió i autosabotatge, des de pessigar-se la pell fins a ignorar altres persones, són totes conseqüència de mecanismes evolutius de supervivència, segons una nova anàlisi del psicòleg clínic Charlie Heriot-Maitland, de la Universitat de Standford (Estats Units), inclosa al seu nou llibre Controlled Explosions in Mental Health. Al text, l'expert explora les necessitats biològiques darrere dels comportaments nocius i argumenta que, encara que aquests comportaments semblin contraintuïtius, el cervell els utilitza per sobreviure.
El mecanisme del cervell per mantenir la seguretat
Aquests petits danys són una dosi protectora per prevenir danys majors. Per exemple, algú pot posposar l'inici d'un projecte, cosa que li fa mal, però intenta prevenir un dany de més importància: el fracàs o el rebuig.
El cervell està programat, no per optimitzar la felicitat i benestar, sinó per mantenir-se viu. Necessita que la persona existeixi en un món predictible i no li agraden les sorpreses. "No vol que ens enxampin desprevinguts", explica Heriot-Maitland.
Estar exposats a amenaces i perills ja és prou dolent, però l'estat més vulnerable per als humans és estar exposats a amenaces impredictibles. "El nostre cervell no pot permetre-ho i intervindrà per oferir-nos versions més controlades i predictibles de l'amenaça", afirma l'expert. "El cervell preferiria que fóssim els responsables de la nostra pròpia caiguda abans que arriscar-nos a ser enderrocats per alguna cosa externa", acaba.
