En un moment en què la polarització és extrema, existent i visible en la política, sovint es cola dins de casa o en converses entre amics mentre es pren una cervesa. Debatre és sa i escoltar és necessari, una altra cosa és discutir i aferrar-se en una opinió sense abans haver considerat o escoltat punts de vista adversos. Ara, un estudi de neurociència d'un investigador de la Universitat de Sevilla assenyala quines són les raons que hi ha darrere d'una persona que no escolta a les altres.
Sovint se sol pensar que no tolerar altres opinions és per raons culturals i personals i, tot i que és veritat, el més sorprenent és que també hi ha motius biològics que impedeixen que hi hagi persones que validin punts de vista i opinions diferents de la pròpia. Segons l'estudi de Francisco Campos, investigador principal del Grup Neurociència del Benestar, publicat a la prestigiosa revista The Conversation, escoltar una resposta oposada al nostre pensament activa una estructura cerebral especial.
El fet és que un estudi anterior també va revelar que davant de discussions s'observa una major activitat en el còrtex prefrontal dorsolatera i el còrtex temporal: ambdues àrees estan relacionades amb la regulació de la conducta i percepció social. Ara, Francisco Campos, gràcies al seu estudi, mostra quines són les claus per aprendre a escoltar i en conseqüència perquè les discussions no vagin a més.
Mindfulness i biofeedback
Quan s'inicia una discussió intensa, l’estrès posa el sistema nerviós en mode d’alerta. Això redueix la capacitat de regular les emocions i, per tant, és més difícil mantenir la calma. En aquest context, la voluntat de comunicar de manera tranquil·la i educada queda afectada. Per aquest motiu, l'estudi de la Universidad de Sevilla recomana fomentar una escolta activa i pacífica, ja que millora la presa de decisions i reforça la sensació de racionalitat.
La neurociència ha constatat que les xarxes cerebrals implicades en el conflicte tenen plasticitat, és a dir, es poden modificar amb experiència i entrenament. Entre les eines avalades científicament destaquen el mindfulness (una tècnica de meditació) i el biofeedback (una metodologia terapèutica basada en el control de respostes fisiològiques). La pràctica del mindfulness ajuda a modular l’activitat de les regions cerebrals vinculades a la regulació emocional i a la flexibilitat cognitiva, cosa que permet fer una pausa abans de respondre i afrontar converses difícils amb més possibilitats d'èxit.
Claus per tenir una discussió sana
De la mateixa manera, ser conscient de com reacciona de manera automàtica el cervell i les emocions facilita el control dels impulsos i evita respostes precipitades. Per altra banda, establir torns de paraula com en els debats formals contribueix a reduir l’ansietat i ofereix temps per processar el punt de vista de l’altre.
Practicar una empatia activa i parar atenció als senyals no verbals, com el llenguatge corporal o el to de veu, ajuda a captar matisos emocionals i a suavitzar la confrontació. En la mateixa direcció, l’autoregulació emocional, com aturar-se uns segons quan s’intensifiquen la veu o els gestos, és fonamental per mantenir un debat constructiu.
