Ser feliç no és només una qüestió d’actitud ni un estat permanent al qual s’arriba d’un dia per l’altre. La psicologia fa anys que estudia què hi ha realment darrere del benestar humà, i una de les aportacions més rellevants en aquest camp és el model PERMA, desenvolupat pel psicòleg nord-americà Martin Seligman, considerat el pare de la psicologia positiva.
L’any 1998, quan Seligman va assumir la presidència de l’Associació Americana de Psicologia, va impulsar un gir en la manera d’entendre aquesta disciplina. Fins aleshores, gran part de la investigació se centrava a identificar i tractar trastorns, mentre que la seva proposta va ser ampliar la mirada i estudiar què fa que les persones funcionin se sentin bé, se sentin plenes i experimentin una vida amb propòsit i sentit.
Model PERMA: Cinc elements clau
D’aquest enfocament neix el model PERMA, un acrònim que recull cinc elements clau del benestar psicològic: emocions positives (Positive emotions), compromís (Engagement), relacions personals (Relationships), sentit vital (Meaning) i assoliment d’objectius (Accomplishment). Segons Seligman, aquests cinc pilars no només contribueixen a la felicitat, sinó que es poden entrenar i reforçar al llarg del temps. Per dur-ho a terme, primer cal ser conscient de tot plegat.
El primer element, les emocions positives, no fa referència a estar sempre alegre, sinó a saber generar i reconèixer quins moments aporten gratitud, esperança, serenitat o alegria. Aquestes emocions actuen com una via d'escapament davant l’estrès i ajuden a construir una base emocional més sòlida. Un exemple clar és fer esport, si quan es fa esport es nota que el dia va millor, s'ha d'identificar com és d'important l'esport per aquella persona i promocionar-lo.
Que tot flueixi
El compromís és un element que està estretament vinculat al concepte de flow, desenvolupat pel psicòleg Mihály Csikszentmihalyi. El flow apareix quan una persona està totalment concentrada en una activitat que li agrada o li suposa un repte. Quan succeeix, el temps passa volant i l’experiència resulta profundament satisfactòria. Així doncs, el compromís fa referència a identificar tasques que potser són dificultoses, però que a l'hora de finalitzar-les fa sentir una gran satisfacció.
Les relacions personals són clau
Com a éssers socials, la interacció i el suport mutu és necessari per prosperar, i cuidar les relacions amb la família, les amistats, la parella o l’entorn laboral permet crear una xarxa emocional que ajuda a afrontar millor les dificultats. En la banda contrària hi ha l’aïllament i l’individualisme excessiu, cada cop més presents en la societat actual, que afavoreixen la soledat i perjudiquen el benestar, malgrat que històricament la cooperació hagi estat clau per a la supervivència. El suport emocional, el sentiment de pertinença i la confiança mútua actuen com a factors protectors davant l’ansietat, la depressió i, fins i tot, les malalties físiques, segons indiquen diversos estudis.
Trobar sentit a la vida
Sentir que la vida té un significat, o com el filòsof Albert Camus, acceptar que no en té i no té res de dolent, és fonamental per al benestar psicològic. Segons la psicòloga Carol Ryff, el sentit vital ajuda a donar coherència al que es fa. Buscar un significat contribueix a trobar metes i sentir-se millor. Algunes de les accions que poden néixer de la reflexió són participar en ONG, ajudar a persones que estimes o escriure un llibre.
Avançar és assolir metes
La felicitat inclou la necessitat d’avançar, assolir fites i sentir que hi ha una progressió, sigui personal, laboral o esportiva. No es tracta només d’èxits visibles o reconeixement extern, sinó de marcar-se objectius realistes i experimentar la sensació d'avançar o d'aconseguir-los. La teoria de l’autodeterminació destaca que assolir metes reforça l’autoestima i el sentiment de realització.
